Vés al contingut

Marcia trionfale

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaMarcia trionfale

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMarco Bellocchio Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Franco Nero
Michele Placido
Miou-Miou
Patrick Dewaere
Alessandro Haber
Peter Berling
Ekkehardt Belle
Gisela Hahn
Massimo Boldi
Nicola Di Pinto Modifica el valor a Wikidata
ProduccióSilvio Clementelli Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióAmedeo Fago Modifica el valor a Wikidata
GuióMarco Bellocchio Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNicola Piovani Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFranco Di Giacomo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSergio Montanari Modifica el valor a Wikidata
VestuariMario Carlini Modifica el valor a Wikidata
ProductoraClesi Cinematografica (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCineriz Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Itàlia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena12 març 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada125 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEmília-Romanya Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
IMDB: tt0074864 Filmaffinity: 851602 Allocine: 14058 Letterboxd: victory-march Allmovie: v146151 TMDB.org: 42866 Modifica el valor a Wikidata

Marcia trionfale (estrenada internacionalment com a Victory March) és una pel·lícula dramàtica italiana del 1976 escrita i dirigida per Marco Bellocchio.[1] Fou coproduïda per França (on fou estrenada com La Marche triomphale) i Alemanya Occidental (on fou coneguda com a Triumphmarsch). Per aquesta pel·lícula Michele Placido fou guardonat amb el Nastro d'Argento al millor actor i amb un David di Donatello especial.[2] Fou rodada en una caserna abandonada de Reggio Emilia.[3]

Argument

[modifica]

Paolo Passeri, llicenciat en lletres, en no haver estat admès al curs d'oficials complementaris, es veu obligat a servir com a simple soldat a la caserna de Stevago, sota el comandament del capità Asciutto. La seva estada a Reggio Emilia no és feliç, entre somriures superiors i els pèrfids veterans. El capità Asciutto tria Passeri com el seu ajudant personal, de manera que Passeri es converteix en el confident del seu superior, que l'empeny a controlar cada pas de la seva dona Rosanna que la delati. Rosanna pateix una violència considerable del capità i decideix separar-se de Paolo, de qui s'està enamorant, fugint de la ciutat.

Aleshores, el capità Asciutto és assassinat amb un tret al pit disparat durant una vigilància nocturna, quan ja era objectiu seu i fou injustament castigat un temps abans després de disparar un tret a l'aire. El sentinella, per la seva banda, va haver de disparar un primer tret a l'aire i, només en cas d'avançar el capità Asciutto, podia i havia de disparar-lo, fins i tot mortalment. El testimoni (fals) del seu company Paolo Passeri el salva d'un judici davant la Cort Marcial que li costaria una sentència molt gran, encara que no la capital, aleshores punible només en el context de la guerra.[4]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Gino Moliterno. The A to Z of Italian Cinema. Scarecrow Press, 2009. ISBN 0810868962. 
  2. ↑ Enrico Lancia. I premi del cinema. Gremese Editore, 1998. ISBN 88-7742-221-1. 
  3. ↑ Franca Faldini, Goffredo Fofi. Il cinema italiano d'oggi 1970-1984. Mondadori, 1984. 
  4. ↑ "Marcia Trionfale" regia di Marco Bellocchio a storiadeifilm.it

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marcia_trionfale&oldid=31316231»