Los guantes mágicos
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Martín Rejtman  |
| Protagonistes | |
| Producció | Martín Rejtman |
| Guió | Martín Rejtman |
| Música | Diego Vainer |
| Dissenyador de so | Guido Berenblum (en)  |
| Fotografia | José Luis García (en) |
| Muntatge | Rosario Suárez |
| Productora | Rizoma Films |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 2003 |
| Durada | 90 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | drama |
    | |
Los guantes mágicos és una pel·lícula de comèdia dramàtica argentina del 2003 dirigida per Martín Rejtman. La pel·lícula és protagonitzada per Vicentico, Valeria Bertuccelli, Diego Olivera, Fabián Arenillas, Cecilia Biagini i Susana Pampín. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Locarno el 12 d'agost de 2003, seguida d'una estrena el 8 de setembre al Festival Internacional de Cinema de Toronto. Es va estrenar en cinemes a Argentina el 27 de maig de 2004.
Resum de la trama
[modifica]L'Alejandro (Vicentico), un taxista, i la seva xicota Cecilia estan enmig de la ruptura quan són adoptats per un grup social liderat per un equip de marits i dones, Sergio (Fabián Arenillas) i Susana (Susana). Pampín).[1] Alejandro abandona breument la seva carrera de conductor de taxi per unir-se a una inversió en guants de plàstic juntament amb el germà de Sergio i Luis, una estrella porno que ha estat treballant al Canadà.
Repartiment
[modifica]- Gabriel "Vicentico" Fernández Capello com «Alejandro»;
- Valeria Bertuccelli com «Valeria»;
- Fabián Arenillas com «Sergio»;
- Cecilia Biagini com «Cecilia»;
- Susana Pampín com «Susana»;
- Diego Olivera
- Leonardo Azamor
- Pietr Krysav com «Hugh»;
- Denis Lukin com «Kevin»;
- Yelena Goreyeva com «Laura»;
- Darío Levy com «Otorrinolaringólogo»;
- Gonzalo San Martín com «Oculista»;
- Víctor Hugo Carrizo com «Copiloto»;
- Alicia Palmes com «Mujer Lútor»;
- Santiago Bontá com «Barman»;
- Sol Suárez com «Moza Bar»;
- Lilian Lapadula com «Voz Profesora de Yoga»;
Recepció
[modifica]Escrivint per a The Village Voice, J. Hoberman va elogiar la pel·lícula; "Los guantes mágicos és una simfonia de la ciutat en què la metròpoli sembla un laberint il·lusori i la melodia es basa en una tornada de riffs recurrents."[2] Dan Sallitt de Senses of Cinema va escriure que "Los guantes mágicos empeny l'estil inèdit de la comèdia espanyola tan lluny que l'abstracció surt a l'altre extrem.."[1] Diego Batlle, crític del diari La Nación, destacant el treball de Martín Rejtman, un pioner del nou cinema argentí, dirà que el director:
| « | [...] construeix en "Los guantes mágicos" la seva pel·lícula més madura i audaç, una comèdia agredolça que provoca molts riures amb els seus centellejos d'humor absurd, però que al mateix temps va deixant com a sediment una sensació de melancolia i tristesa en la seva mirada a les misèries d'un grup de personatges que -en les seves petites manies, traumes, rituals i baixeses- sintetitzen gairebé sense proposar-l'hi la decadència més o menys ostensible de la classe mitjana portenya.[3] | » |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 My Own Private Toronto: The 2003 Toronto Film Festival Senses of Cinema. December 2003
- ↑ Meet Cute The Village Voice. 7 November 2006
- ↑ «Rejtman y su obra más madura». [Consulta: 18 novembre 2016]. Arxivat 2016-11-19 a Wayback Machine.
