Vés al contingut

Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant. S'hi inclouen reis, comtes sobirans i qualsevol altre monarca d'un territori independent o sobirà durant el temps de regnat d'aquestes persones.

Jurisdicció Municipi Lloc Monarca Títols Notes Sepulcre Imatge exterior
Balears
Mallorca Palma Seu de Mallorca. Capella Reial Jaume II de Mallorca Rei de Mallorca, comte del Rosselló i la Cerdanya, senyor de Montpeller (1276-1316) Sepulcre esculpit per Frederic Marès el 1947
Jaume II de Mallorca

Sepulcre
Seu de Mallorca. Capella Reial
Jaume III de Mallorca Rei de Mallorca, comte del Rosselló i la Cerdanya, senyor de Montpeller (1316-1349) Fins al 1905, a la Catedral de València; sepulcre esculpit per Frederic Marès el 1947
Sepulcre Arxivat 2016-08-09 a Wayback Machine.
Seu de Mallorca. Sala Capitular Climent VIII de Peníscola Antipapa, últim papa d'Avinyó
Climent VIII de Peníscola
Catalunya
Alt Pirineu i Aran
Alt Urgell la Seu d'Urgell Catedral de la Seu d'Urgell. Cripta dels Bisbes i altres indrets Diversos bisbes d'Urgell Coprínceps d'Andorra, entre ells: Melcior Palau i Boscà, Francesc Fernández de Játiva, Joan de Garcia i Montenegro o Josep Caixal i Estradé (a la cripta), o en tombes separades: Joan Despés, Justí Guitart i Vilardebò, Ramon Iglesias Navarri Panteó de la majoria de bisbes d'Urgell, sebollits a la cripta; n'hi ha poques tombes exemptes
Diversos bisbes d'Urgell
Catedral de la Seu d'Urgell. Cripta dels Bisbes i altres indrets
Alta Ribagorça El Pont de Suert Santa Maria de Lavaix Arnau de Ribagorça Comte sobirà de Ribagoça (979-990) Desaparegut
Pallars Jussà Castell de Mur Santa Maria de Mur Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Tost Comtes sobirans del Pallars Jussà Al mig de la nau central hi ha una tomba excavada a la roca que sembla la de Ramon V
Ramon V de Pallars Jussà i Valença de Tost
Santa Maria de Mur
Àmbit metropolità de Barcelona
Barcelonès Barcelona Catedral de Barcelona Ramon Berenguer I el Vell (vers 1023 - 1076) i la seva esposa Almodis de la Marca Comte de Barcelona
Ramon Berenguer I el Vell (vers 1023 - 1076) i la seva esposa Almodis de la Marca
Catedral de Barcelona
Ramon Borrell, comte de Barcelona (972-1017)
Peronella d'Aragó, reina d'Aragó
Sebollits a la Catedral, se'n perdé el rastre de les tombes al segle XVI; és probable que les restes s'apleguessin en els sepulcres de Ramon Berenguer I i d'Almodis
Ramon Borrell, comte de Barcelona (972-1017) Peronella d'Aragó, reina d'Aragó
Alfons II el Lliberal o el Franc Comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i Sicília (1265- 1291)
Alfons II el Lliberal o el Franc
Interior de la Catedral de Barcelona
Constança de Sicília, esposa de Pere el Gran d'Aragó
Maria de Xipre, esposa de Jaume el Just d'Aragó
Sibil·la de Fortià, quarta esposa de Pere el Cerimoniós
Elionor d'Aragó i de Gandia, segona esposa del rei Pere I de Xipre
Reines consorts
Constança de Sicília, esposa de Pere el Gran d'Aragó Maria de Xipre, esposa de Jaume el Just d'Aragó Sibil·la de Fortià, quarta esposa de Pere el Cerimoniós Elionor d'Aragó i de Gandia, segona esposa del rei Pere I de Xipre
Jaume I d'Urgell Comte sobirà d'Urgell
Alfons II el Lliberal o el Franc
Joan Dimas i Loris Copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell (1572-1576) A la Capella de Sant Pacià
Salvador Casañas i Pagès Copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell (1879-1901)
Salvador Casañas i Pagès
Església del Carme de Barcelona Joan Josep Laguarda i Fenollera Copríncep d'Andorra (1902-1906) <center Tomba
Església del Carme de Barcelona
Monestir de Pedralbes Elisenda de Montcada Reina consort, esposa de Jaume el Just Sepulcre doble: en la part de l'església mostra la difunta com a reina; a la part del claustre, com a monja
Elisenda de Montcada
Monestir de Pedralbes
Museu d'Història de Barcelona Vítiza[1] Rei dels visigots (713) Làpida sepulcral procedent de l'església dels Sants Just i Pastor
MUHBA
Museu Nacional d'Art de Catalunya Maria de Xipre Reina consort, esposa de Jaume el Just Jaient del sarcòfag, procedent del Convent de Sant Francesc de Barcelona; les restes són a la Catedral de Barcelona. Obra de Jean de Tournai, de 1323.
MUHBA
MUHBA
Sant Pau del Camp Guifré II (dit també Borrell I) Comte de Barcelona, Girona i Osona (897-911) Se’n conserva només la làpida de la tomba
Guifré II (dit també Borrell I)
Sant Pau del Camp
Santa Maria del Mar Pere el Conestable de Portugal Comte de Barcelona i rei d'Aragó (Pere IV) (1464-1466) Se’n conserva la làpida sepulcral
Pere el Conestable de Portugal
Santa Maria del Mar
Sants Just i Pastor Vítiza[1] Rei dels visigots Se’n conserva la làpida sepulcral, descoberta en 1736; l'original és al Museu d'Història de Barcelona i a l'església, vora l'entrada, n'hi ha una rèplica
Witiza
Església de Sant Just i Pastor
Teudis
Àkhila II
Reis dels visigots Tombes desaparegudes
Camp de Tarragona
Alt Camp Aiguamúrcia Monestir de Santes Creus
Mausoleus Reials
Monestir de Santes Creus
Pere II el Gran Comte de Barcelona (Pere II) i rei d'Aragó (Pere III), València (Pere III) i Sicília (Pere I) (1276-1285)
Pere II el Gran
Tomba de Pere el Gran
Jaume II el Just, i
Blanca de Nàpols, la seva esposa
Comte de Barcelona i rei d'Aragó, València i Sicília (1285 –1327)
Jaume II el Just, i Blanca de Nàpols, la seva esposa
Vista del panteó
Margarida de Prades Reina consort, segona esposa del rei Martí l'Humà Sebollida al monestir de Bonrepòs (Morera de Montsant), es traslladaren les restes a Santes Creus en 1475
Margarida de Prades
Conca de Barberà Vimbodí Monestir de Poblet Panteó dinàstic dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó des d'Alfons I a Joan II
Panteó de Poblet abans del 1835

Monestir de Poblet
Monestir de Poblet
Alfons el Cast Comte de Barcelona (Alfons I) i rei d'Aragó (Alfons II) (1162-1196)
Alfons el Cast
Alfons el Cast
Jaume I el Conqueridor Comte de Barcelona, rei d'Aragó, Mallorca i València, senyor de Montpeller (1208-1276)
Jaume I el Conqueridor
Jaume I el Conqueridor
Pere el Cerimoniós i les seves esposes
Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília
Comte de Barcelona (Pere III), rei d'Aragó (Pere IV), Mallorca (Pere I) i València (Pere III), senyor de Montpeller (1319- 1387)
Pere el Cerimoniós i les seves esposes Maria de Navarra, Elionor de Portugal i Elionor de Sicília
Pere el Cerimoniós i Elionor
Joan I d'Aragó el Caçador o l'Amador de la Gentilesa, i les seves esposes
Mata d'Armanyac, i
Violant de Bar
Comte de Barcelona, rei d'Aragó, Mallorca i València (1387-1396)
Joan I d'Aragó el Caçador o l'Amador de la Gentilesa, i les seves esposes Mata d'Armanyac, i Violant de Bar
Joan II d'Aragó i la seva segona esposa Joana Enríquez
Martí I d'Aragó l'Humà, i la seva esposa
Maria de Luna,
Comte de Barcelona, rei d'Aragó, Mallorca i València (1396-1410)
Martí I d'Aragó l'Humà, i la seva esposa Maria de Luna,
Martí l'Humà
Ferran I d'Aragó el d'Antequera i
cenotafi de la seva esposa Elionor d'Alburquerque
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), Elionor fou sebollida a Medina del Campo, tot i tenir preparat el sepulcre a Poblet
Ferran I d'Aragó el d'Antequera i cenotafi de la seva esposa Elionor d'Alburquerque
Pere el Cerimoniós i Ferran I
Alfons el Magnànim Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), comte de Barcelona
Alfons el Magnànim
Joan II d'Aragó i la seva segona esposa
Joana Enríquez
Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1479) i de Navarra (1425-1479), Comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458)
Joan II d'Aragó i la seva segona esposa Joana Enríquez
Joan II i Joana Enríquez
Carles IV de Navarra Rei titular de Navarra A la Capella de les Relíquies, restes d'una mòmia tradicionalment identificada amb Carles de Viana. Realment, les restes corresponen a tres altres persones; les restes veritables es perderen o canviaren de lloc durant la Guerra del Francès.
Ermengol VIII d'Urgell Comte sobirà d'Urgell Restes perdudes; potser al sarcòfag amb les armes d'Urgell de la capella de Santa Tecla, on es dipositaren les restes de l'abat Francesc Dorda
Elvira de Subirats, esposa seva Comtessa consort d'Urgell Al claustre de Sant Esteve; se'n conserva la làpida
Beatriu d'Aragó Reina consort, esposa de Maties I d'Hongria i de Ladislau II d'Hongria
Joana d'Aragó i de Navarra Comtessa consort d'Empúries, esposa de Joan I d'Empúries
Joana d'Aragó i de Navarra
Joana d'Aragó i d'Armanyac Comtessa consort de Foix, esposa de Mateu I de Foix
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó Pretendent carlí al tron d'Espanya (1943-1953), amb el nom de Carles VIII
Tarragonès Constantí Mausoleu de Centcelles Flavi Juli Constant Emperador romà (337-350) Segons algunes teories, el mausoleu en fou la tomba; altres estudis l'atribueixen a un eclesiàstic
Flavi Juli Constant
Mausoleu de Centcelles
Tarragona Catedral de Tarragona Pere de Cardona Copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell (1472-1515) A la capella de la Verge Maria, esculpit cap a 1530 potser per Damià Forment
Pere de Cardona
Catedral de Tarragona
Comarques centrals
Bages Cardona Sant Vicenç de Cardona Jaume Francesc Folc de Cardona i de Gandia Copríncep d'Andorra i bisbe d'Urgell (1462-1466) Les restes s'hi portaren en 1531 des de la Seu
Sant Vicenç de Cardona
Berguedà Viver i Serrateix Santa Maria de Serrateix Oliba Cabreta Comte sobirà de Cerdanya (965-988) i Besalú, Berga i Ripoll (984-988)
Oliba Cabreta
Santa Maria de Serrateix
Solsonès Solsona Santa Maria de Solsona Ermengol V Comte d'Urgell (1092-1102) Restes i tomba perdudes
Santa Maria de Solsona
Comarques gironines
Alt Empordà Castelló d'Empúries Santa Maria de Castelló d'Empúries Ponç VI d'Empúries Comte sobirà d'Empúries (1312-1322) i vescomte de Bas
Ponç VI d'Empúries
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Pere d'Aragó i d'Anjou Comte sobirà d'Empúries (1325-1341), comte de Ribagorça (1325-1381), Prades (1341-1381) i senyor de Gandia (1323-1359)
Pere d'Aragó i d'Anjou
Interior de l'Església de Santa Maria
Sant Martí d'Empúries (l'Escala) Parròquia de Sant Martí Gausfred I Comte d'Empúries i del Rosselló (931-991) Tomba desapareguda
Parròquia de Sant Martí
Vilabertran Santa Maria de Vilabertran Entranyes d'Alfons el Cast Comte de Barcelona i rei d'Aragó (1162-1196)
Entranyes d'Alfons el Cast
Santa Maria de Vilabertran
Gironès Girona Catedral de Girona Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes
i la seva esposa Mafalda de Pulla-Calàbria
Comte de Barcelona i Girona Sepulcre esculpit en 1385 per Guillem Morei, encarregat per Pere el Cerimoniós
Sepulcre de Ramon Berenguer
Catedral de Girona
Ermessenda de Carcassona, esposa de Ramon Borrell
Sepulcre gòtic d'Ermessenda
Sepulcre romànic d'Ermessenda
Ripollès Ripoll Monestir de Santa Maria de Ripoll Panteó dinàstic dels comtes de Barcelona
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Guifré I el Pilós Comte d'Urgell i Cerdanya (870-897); Comte de Barcelona i Girona (878-897); Conflent (896-897); Comte d'Osona (886-897)
Guifré I el Pilós
Interior del monestir de Ripoll
Sunyer I Comte d'Urgell i Cerdanya, de Barcelona i Girona, Conflent, d'Osona (911-947) Tomba desapareguda
Sunyer I
Miró I Comte de Barcelona, Girona i Osona (947-966) Tomba desapareguda
Miró I
Borrell II Comte de Barcelona, Girona i Osona (927 – 992 Tomba desapareguda
Borrell II
Berenguer Ramon I, dit el Corbat Comte de Barcelona, Girona i Osona (vers 1006 - 1035) Tomba desapareguda
Ramon Berenguer III el Gran Comte de Barcelona, Girona i Osona (1082 - 1131)
Ramon Berenguer III el Gran
Tomba de Ramon Berenguer III a Ripoll
Ramon Berenguer IV el Sant Comte de Barcelona, Girona i Osona (1114 - 1162), príncep d'Aragó Cenotafi; les restes desaparegueren en 1812
Ramon Berenguer IV el Sant
Bernat I de Besalú Tallaferro Comte de Besalú (988-1020), llavors comtat independent
Bernat I de Besalú Tallaferro
Ermengol I d'Urgell
Ermengol III d'Urgell
Ermengol IV d'Urgell
Comte d'Urgell (992-1010)
Comte d'Urgell (1039-1065)
Comte d'Urgell (1065-1092)
Potser s'hi enterraren, però sense cap rastre de les tombes
Ponent
Noguera Àger Sant Pere d'Àger Ermengol III d'Urgell Comte d'Urgell (1039-1065) Jaime Villanueva diu que fou enterrat a la gal·lilea de la col·legiata
Sant Pere d'Àger
Santa Maria de Castelló de Farfanya Ermengol IX Comte d'Urgell (1243) Restes desaparegudes; el sepulcre fou espoliat i és al Metropolitan Museum of Art de Nova York
Ermengol IX
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Os de Balaguer Gerb. Castell Ermengol IV Comte d'Urgell entre 1065 i 1092 Monfar diu que potser s'hi enterrà, però no se sap del cert i no se'n conserven restes
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes[2] (Premonstratencs) Ermengol VII i la seva esposa
Dolça de Foix; potser Aurembiaix d'Urgell
Comtes d'Urgell entre 1154 i 1213 Restes perdudes, o potser barrejades amb les d'altres comtes a les arquestes modernes del presbiteri de l'església
Ermengol VII i la seva esposa Dolça de Foix; potser Ermengol VIII i Aurembiaix d'Urgell
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Ponç IV de Cabrera Comte d'Urgell (1228-1243) En lloc avui desconegut
Àlvar I i la seva esposa Cecília de Foix Comte d'Urgell (1154-1184) Avui, restes en una arqueta a l'església; el sepulcre fou traslladat en 1906 al Metropolitan Museum of Art de Nova York (The Cloisters).

Tradicionalment s'havia pensat que era el d'Ermengol X. Gonzalvo i Bou diu que tots dos foren sebollits a Foix.

Àlvar I
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Ermengol X Comte d'Urgell (1154-1184) Avui, restes en una arqueta a l'església; el sepulcre fou traslladat en 1906 al Metropolitan Museum of Art de Nova York (The Cloisters). S'havia pensat que era el d'Ermengol VII
Ermengol X
Segrià Lleida Sant Hilari (Cistercenques) Aurembiaix d'Urgell Comtessa sobirana d'Urgell (1209-1231) Edifici i tomba desapareguts
Seu Vella de Lleida Alfons el Benigne i la seva segona esposa
Elionor de Castella i Portugal
Comte de Barcelona (Alfons III) i rei d'Aragó (Alfons IV), València i Sicília, i de Sardenya (1327-1336) No se sap del cert si les restes de la reina són aquí, a Las Huelgas de Burgos o a Castrojeriz, on morí.
Alfons el Benigne i la seva segona esposa Elionor de Castella i Portugal
Seu Vella de Lleida
Urgell Vallbona de les Monges Santa Maria de Vallbona de les Monges Violant d'Hongria Reina consort, esposa de Jaume el Conqueridor
Violant d'Hongria
Santa Maria de Vallbona de les Monges
Catalunya Nord
Conflent Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Guifré I el Pilós Comte de Barcelona Sepultura temporal fins al trasllat de les restes al Monestir de Ripoll
Guifré I el Pilós
Sant Martí del Canigó
Guifré II de Cerdanya Comte de Cerdanya i de Conflent (988-1035), i comte de Berga (1003-1035). Morí com a monjo al monestir; sebollit en comptes desconegut
Rosselló Perpinyà Catedral de Sant Joan de Perpinyà Sanç I de Mallorca el Pacífic Rei de Mallorca i senyor de Montpeller, comte del Rosselló i la Cerdanya (1311–1324)
Sanç I de Mallorca el Pacífic
Catedral de Sant Joan de Perpinyà
Esclarmonda de Foix i de Cardona Reina consort, esposa de Jaume II de Mallorca Sebollida al presbiteri de la catedral
Esclarmonda de Foix i de Cardona
Catedral de Sant Joan de Perpinyà
Franja de Ponent
Ribagorça Beranui Santa Maria d'Obarra Bernat I de Ribagorça Unifred i la seva esposa Toda d'Aragó
Ramon II de Ribagorça
Garsenda d'Armanyac
Isern de Ribagorça
Comtes sobirans de la Ribagorça (920-955)
Comte de la Ribagorça (955-970)
Comtessa consort de la Ribagorça, esposa d'Unifred de Ribagorça
Comte de Ribagorça (990-1003)
Restes desaparegudes
Bernat I de Ribagorça Unifred i la seva esposa Toda d'Aragó Ramon II de Ribagorça Garsenda d'Armanyac Isern de Ribagorça
Santa Maria d'Obarra
Sopeira Santa Maria d'Alaó Unifred de Ribagorça i la seva esposa Sança Comtes sobirans de la Ribagorça (970-979) Restes i tomba desaparegudes
Santa Maria d'Alaó
País Valencià
Camp de Túria Benaguasil Monestir de la Saïdia, actualment Gratia Dei Teresa Gil de Vidaure Reina consort, tercera esposa de Jaume el Conqueridor Des de 1962, traslladat al nou monestir des del que la comunitat tenia a València[3] Tomba en l'actualitat
Foto antiga del cos de la reina
Monestir de Gratia Dei
Comarca de València València Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats Joan Benlloch i Vivó Copríncep d'Andorra (1917-1919)
Joan Benlloch i Vivó
Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats
Centre Arqueològic de l'Almoina Emirs de l'Emirat de Balànsiya (taifa de València) Restes de la rauda islàmica (o panteó reial) de l'alcàsser
Centre Arqueològic de l'Almoina
Església de Sant Joan de l'Hospital Constança II de Hohenstaufen Emperadriu consort de Bizanci (1244-1254), esposa de Joan III Ducas Vatatzes Morta en 1307, fou sebollida a la capella de Pere Balaguer; en 1689 les restes foren portades a la nova capella de Santa Bàrbara
Constança II de Hohenstaufen
Església de Sant Joan de l'Hospital
Lucrècia Làscaris de Ventimiglia Comtessa consort, esposa del comte sobirà Arnau Roger I de Pallars Sobirà Potser enterrada amb Constança de Hohenstaufen,[4] però sembla que fou sebollida a Saragossa
Monestir de la Puritat i Sant Jaume Abu-Zayd Valí de la taifa de València, "rei de València" Al costat de la pila d'aigua beneïda, a l'entrada de l'església Restes del valí i dels seus fills
Monestir de la Trinitat Maria de Castella Reina consort, esposa d'Alfons el Magnànim Al claustre
Maria de Castella
Monestir de la Trinitat
Sant Miquel dels Reis Germana de Foix Reina consort, segona esposa de Ferran II d'Aragó Sebollida amb el seu tercer marit, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria a una cripta sota l'altar major de l'església; a banda i banda de l'altar hi ha sengles cenotafis de tots dos
Sepulcre a la cripta
Cenotafi a l'església
Sant Miquel dels Reis
La Costera Xàtiva Castell de Xàtiva, capella de Santa Maria Jaume II d'Urgell el Dissortat Últim comte sobirà d'Urgell (1408-1413)
Jaume II d'Urgell el Dissortat
Castell de Xàtiva, capella de Santa Maria
Hug Roger III de Pallars Sobirà Últim comte sobirà del Pallars Sobirà (1451-1491) En lloc desconegut

Notes

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Segons alguns autors, la làpida fou feta un segle després, però correspon a aquest rei.: Antoni Oliva Sala, Catedral visigoda: enigma Witiza: memoria histórica de Barcino, Spania, Cataluña, Europa (Barcelona: Asociación Verdad y Justicia, 20079.
  2. [1]
  3. El Real Monasterio Cisterciense de Gratia Dei o de la Zaydia de Valencia[Enllaç no actiu]
  4. [2]

Vegeu també

[modifica]