Vés al contingut

Llista d'alcaldes de París

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticAlcalde
TitularAnne Hidalgo
des del 5 d'abril de 2014 (2014-04-05)
ResidènciaAjuntament de París
Designat perVot popular
InstitucióParís
Mandat6 anys
Creació15 de juliol de 1789 (1789-07-15)
Primer titularJean Sylvain Bailly
Precedit perBertrand Delanoë
Salari€8.650
Lloc webwww.paris.fr

Aquesta és la llista dels alcaldes de París, que exerceixen tant el càrrec municipal com el de presidents del Consell de París.

Història

[modifica]

Abans de la Revolució Francesa la ciutat de París era dirigida per prebost dels mercaders de París. Durant la presa de la Bastilla el 14 de juliol de 1789 fou assassinat el darrer prebost de París, Jacques de Flesselles davant de l'edifici de l'ajuntament. El primer alcalde de París fou elegit l'endemà.

La ciutat de París també és un departament francès després de l'abolició del departament del Sena. L'alcalde també és president del consell departamental i du a terme les tasques de president de Consell General. Així, quan Jacques Chirac fou elegit alcalde va renunciar al seu càrrec de president del Consell General de la Corresa arran d'un recurs presentat.

Llista d'alcaldes

[modifica]
Nom Dates de mandat Partit Notes
Llista d'alcaldes de París després de la Revolució
Jean Sylvain Bailly Jean Sylvain Bailly 15 de juliol de 1789 18 de novembre de 1791 Dimití
Jérôme Pétion de Villeneuve Jérôme Pétion de Villeneuve 18 novembre 1791 15 octubre 1792 Suspès del 6 al 13 de juliol de 1792
Dimití
Philibert Borie 7 juillet 1792 13 juillet 1792 Alcalde interí
Antoine René Boucher 15 d'octubre de 1792 2 de desembre de 1792 Alcalde interí
Henri d'Ormesson 21 de novembre de 1792 S'autorecusà.
Nicolas Chambon 1 de desembre de 1792 4 de febrer de 1793 Dimití
Jean-Nicolas Pache Jean-Nicolas Pache 14 de febrer de 1793 10 de maig de 1794 Detingut
Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot Jean-Baptiste Fleuriot-Lescot 10 de maig 1794 28 de juliol 1794 Executat el 10 de thermidor any II
Supressió de l'alcaldia de París de 1794 a 1848 (de la caiguda de Robespierre[1] fins a la Revolució francesa de 1848).
Louis-Antoine Garnier-Pagès Louis-Antoine Garnier-Pagès 24 de febrer de 1848 5 de març de 1848
Armand Marrast Armand Marrast 9 de març de 1848 19 de juliol 1848
Supressió de l'alcaldia de París de 1848 a 1870 (després de les Jornades de Juny[2] fins a la caiguda de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República)
Étienne Arago Étienne Arago 4 de setembre de 1870 15 de novembre de 1870
Jules Ferry Jules Ferry 15 de novembre de 1870 5 de juny de 1871
Republicà oportunista[3]
Supressió de l'alcaldia de París de 1871[4] a 1977
Jacques Chirac Jacques Chirac 20 de març de 1977 16 de maig de 1995
RPR
Reescollit en març de 1983
Reescollit en març de 1989
Dimissió en maig de 1995
Elegit President de la República
Jean Tiberi Jean Tiberi 22 de maig de 1995 24 de març de 2001
RPR
Succeí Jacques Chirac, elegit president de la República
Bertrand Delanoë Bertrand Delanoë 25 de març de 2001 5 d'abril de 2014
PS
Primer alcalde socialista de París
Reelegit en març de 2008
Minoritari després de la seva primera elecció
Anne Hidalgo Anne Hidalgo 5 d'abril de 2014 En curs
PS
Primer alcaldesa de París

Referències

[modifica]
  1. Émile Ducoudray, « Commune de Paris/département de Paris », dans Albert Soboul (dir.), Dictionnaire historique de la Révolution française, Paris, PUF, 1989 (rééd. Quadrige 2005, p. 271)
  2. Jean-Pierre Moisset, Les Biens de ce monde: Les finances de l'Église catholique au XIXè siècle dans le diocèse de Paris (1802-1905), Presses universitaires de Bordeaux, 2004, 392 pages, p. 102 ISBN 2-86781-325-5
  3. Léo Hamon, Les Opportunistes: les débuts de la République aux républicains, Éditions MSH, 1986, p.132: . 
  4. L'Assemblea adoptà el 14 d'abril de 1871 una llei municipal composta de 20 articles. Aquesta preveu de procedir amb el més breu retard a la renovació integral dels consells municipals amb el sistema de llistes. París, el consell municipal de la qual és format per 4 electes per cadascun dels seus 20 districtes, té un règim especial. Provisionalment el govern designarà per decret l'alcalde i els adjunts ales viles de més de 20.000 habitants, els caps de departament i de districte, i els 20 districtes municipals de la capital.

Enllaços externs

[modifica]