Kur
| Tipus | dimoni inframón  | ||
|---|---|---|---|
Kur és una paraula sumèria que inicialment volia dir 'la terra de muntanyes' i es referia a les muntanyes de Zagros a l'est de Sumèria. El nom era representat per una muntanya; també volia dir 'terra estrangera'. Kur era emprat de vegades per dir «la terra» (encara que el nom adequat era "ki") i Sumèria s'anomenava Kur-gal o «Gran terra» o «Gran Muntanya».[1]
Una segona accepció de la paraula designava un dimoni monstruós que habitava el «món dels morts», i per extensió, personificava el mateix inframón, també anomenat Irkalla. En aquest món hi habitaven diverses deïtats entre les quals destacaven: Ereixkigal i el seu marit Gugalanna i Nergal, el déu de la guerra i de la pestilència. El déu principal sumeri, Enlil, hi va ser enviat per exiliar-lo, acusat de violació. Aquest inframón es confon amb Irkalla, el lloc des d'on no hi ha cap retorn.[2]
Alguns dels grans personatges que habitaven Kur van ser:[3]
- Namtar, el destí, dimoni de la mort, responsable de les malalties i dels paràsits.
- Ningishzida, un déu que es feia present al món dels humans en forma d'arbre.
- Dumuzi, que va baixar a l'infern i coneixia de prop la mort i podia regular la vida.
- Pazuzu, el rei dels dimonis del vent.
- Gallu, set dimonis que portaven les ànimes a l'inframón.
- Neti, cap dels guardians.
- Dimpemekug, a qui era costum oferir regals.
- Labartu, un dimoni femení especialment maligne i molt temut.
Referències
[modifica]- ↑ Horowitz, Wayne. Mesopotamian cosmic geography. Winona Lake, Ind.: Eisenbrauns, 2011, p. 272. ISBN 9781575062150.
- ↑ Barrett, Caitlín «Was Dust Their Food and Clay Their Bread? Grave Goods, the Mesopotamian Afterlife, and the Liminal Role of Inana/Ishtar». Journal of Ancient Near Eastern Religions, 7, 1, 2007, pàg. 9-12.
- ↑ Langdon, S. H. The mythology of all races. Vol. 5, Semitic.. Nova York: Cooper Square, 1964, p. 132-135.
Bibliografia
[modifica]- John A. Halloran, Sumerian Lexicon: Version 3.0, a sumerian.org