Kentrolita

Kentrolita
Fórmula química	Pb₂Mn₂3+(Si₂O₇)O₂
Epònim	espina
Localitat tipus	Xile
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.80
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/B.14
Dana	56.2.10.2
Heys	14.13.7
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,961Å; b = 11,018Å; c = 9,964Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	space group 60 (en)
Color	negre, de vegades amb reflexos interiors de color vermell fosc
Exfoliació	distingible/bona - {110}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	5
Lluïssor	subadamantina, resinosa, grassa
Color de la ratlla	marró a marró groguenc
Diafanitat	translúcida
Densitat	6,26 g/cm³ (mesurada); 6,29 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 2,100 nβ = 2,200 nγ = 2,310
Birefringència	δ = 0,210
Pleocroisme	fort
Angle 2V	mesurat: 88°, calculat: 88°
Dispersió òptica	forta r < v
Impureses comunes	Ti, Al, Fe, Zn, Mg
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1880
Símbol	Ken
Referències

La kentrolita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del grec κεντρί, "espina" o "espiga", en al·lusió al seu hàbit. La localitat tipus és donada per Damour & von Rath (1881) com "im südlichen Chile" (al sud de Xile).

Característiques

La kentrolita és un silicat de fórmula química Pb₂Mn₂³⁺(Si₂O₇)O₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kentrolita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

La localitat tipus és descrita per Damour & von Rath (1881) com im südlichen Chile (al sud de Xile). No obstant, no ha estat trobada posteriorment en cap indret del país sud-americà. En canvi sí que ha estat descrita en altres llocs del planeta: Mèxic, els Estats Units, França, Itàlia, Noruega, Suècia, Anglaterra, Namíbia, Sud-àfrica i el Kazakhstan.