Kalanchoe
Kalanchoe blossfeldiana | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Saxifragales |
Família | Crassulaceae |
Subfamília | Kalanchoideae |
Gènere | Kalanchoe Adans., 1763 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Kalanchoe (també escrit Kalanchöe o Kalanchoë) (pronunciat /kalaŋko.e/)[1] és un gènere de plantes amb flor de la família Crassulàcia amb unes 125 espècies de plantes amb flors tropicals de fulla suculenta. Majoritàriament són natives del Vell Món, però algunes espècies han estat introduïdes a Amèrica. Són plantes o bé perennes o bé arbusts, amb unes poques excepcions annuals o biennals. L'espècie més grossa és la Kalanchoe beharensis de Madagascar, que pot assolir els 6 m d'alçada, però les Kalanchloe acostumen a fer menys d'un metre. Els membres d'aquest gènere s'especialitzen a obrir les flors fent créixer cèl·lules noves en la superfície interior dels pètals per obrir-los, i en la part exterior per tancar-los.
El gènere fou descrit per primer cop pel botànic Michel Adanson l'any 1763. L'origen etimològic del nom podria ser del nom xinès d'una de les espècies,[2] que podria haver estat la Kalanchoe ceratophylla o la Kalanchoe spathulata, però també es creu que prové de la paraula cantonesa "Kalan Chauhuy", 伽藍菜 que significa 'allò que cau i creix'. També és possible que provingui de les antigues paraules hindi "kalanka" = rovell i "chaya" = brillantor, referint-se a les fulles brillants i a vegades vermelles de l'espècie de l'Índia K. laciniata.[3]
Hi ha molta discussió a l'entorn de si els gèneres Bryophyllum, descrit per Salisbury el 1806, i el Kitchingia creat per Baker el 1881, formen part del gènere Kalanchoe, o si en canvi són gèneres diferents. Els darrers estudis[3][4] conclouen que tots tres configuren un sol gènere Kalanchoe dividit en tres seccions: Bryophyllum, Kalanchoe i Kitchingia.
Cultiu i usos
[modifica]Es cultiven com a plantes ornamentals d'interior o com a plantes per jardins rocosos. Són populars a causa de la seva facilitat de reproducció, requeriments baixos d'aigua i una àmplia varietat de flors de colors que creixen, agrupades, molt per sobre del creixement vegetatiu. La secció Bryophyllum -antigament un gènere independent- conté espècies com la Kalanchoe pinnata; en aquest gènere, les noves plantes es desenvolupen com a bulbils o gemmes indentats en les fulles. Aquestes noves plantes normalment cauen i arrelen en el sòl. No es coneixen plantes mascles en cap espècie d'aquest gènere que floreixin i produeixin llavors, pel que és anomenada "Mare de Milers". La Kalanchoe és l'aliment de les erugues de la papallona "Red Pierrot"; la papallona pon els ous en la fulla i l'eruga, quan neix, entra a la fulla i se la menja des del dedins.
Toxicitat i medicina tradicional
[modifica]En comú amb altres crassulàcies (com els gèneres Tylecodon, Cotyledon i Adromischus), algunes espècies de Kalanchoe poden contenir glucòsids cardíacs bufadienolides [5] que poden causar un emmetzimament[6][7] especialment en animals de pastura. Aquest tret ha esdevingut un problema particular en l'àrea nativa de moltes espècies de Kalanchoe en la regió sud-africana de Karoo, on ha originat la malaltia animal que allí s'hi anomena krimpsiekte[8] o cotiledonosi. Enverinaments similars han ocorregut a Austràlia.
En la medicina tradicional, les espècies de Kalanchoe s'han utilitzat per al tractament de mals com infeccions, reumatisme i inflamació, i és sabut que extractes de la planta Kalanchoe tenen efectes Immunosupressors. La Kalanchoe pinnata es fa servir a Trinidad i Tobago com a tractament tradicional[9] per a la hipertensió. Hom ha isolat diversos compostos bufadienolides d'espècies de Kalanchoe, 5[10] [11] de la Kalanchoe daigremontiana. Dos d'aquests, els daigremontianina i bersaldegenina 1,3,5-orthoacetat, s'ha provat que produeixen efectes sedatius. També tenen importants efectes inotròpics associats amb glicosids cardíacs, i en dosis més grans produeixen un efecte creixent en el sistema nerviós central. Alguns dels compostos bufadienolides extrets de Kalanchoe pinnata són el "briofilina A", amb una important activitat de promoció anti-tumoral, i els menys actius "bersaldegenina-3-acetata" i "briofilina C"[12] (aquest darrer també té activitat insecticida).[13]
Espècies (selecció)
[modifica]Galeria d'imatges
[modifica]-
K. beharensis
-
K. daigremontiana
-
K. delagoensis
-
K. fedtschenkoi
-
K. hildebrandtii
-
K. luciae
-
K. marmorata
-
K. pinnata
-
K. tomentosa
Referències i notes
[modifica]- ↑ «Sobre la pronúncia dels noms científics de les plantes». Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1989.
- ↑ Baldwin Jr., J. T «Kalanchoe: The Genus and its Chromosomes». American Journal of Botany, 25, 8, 10-1938, pàg. 572–579. DOI: 10.2307/2436516 [Consulta: 28 novembre 2007].
- ↑ 3,0 3,1 Chernetskyy, M. A. «Problems in nomenclature and systematics in the subfamily Kalanchoideae (Crassulaceae) over the years» (en anglès). Acta Agrobotánica, 2011. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «[https://digital.csic.es/bitstream/10261/201593/2/41598_2020_60079_MOESM1_ESM.pdf Nomenclatural considerations in the genus Kalanchoe and the studied species]» (en anglès). Scientific Reports, 01-02-2020. [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ Steyn, Pieter S; van Heerden, Fanie R. «Bufadienolides of plant and animal origin». Natural Product Reports. Royal Society of Chemistry, 1998. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ McKenzie; Dunster PJ. «[[[PubMed|PMID]]: 3778371 Hearts and flowers: Bryophyllum poisoning of cattle.]». Aust Vet J., juliol 1986. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ McKenzie, RA; Franke FP, Dunster PJ. «[[[PubMed|PMID]]: 3439945 The toxicity to cattle and bufadienolide content of six Bryophyllum species.]». Aust Vet J., octubre 1987. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ Hilton-Taylor, Craig. «How Dangerous are Euphorbias? (And Others in the Family Euphorbiaceae) with some comments on dangerous plants in the families Agavaceae, Aizoaceae, Apocynaceae, Compositae, Crassulaceae, Liliaceae». Arxivat de l'original el 2018-01-22. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ Lans, CA. «[[[PubMed|PMID]]: 17040567 Ethnomedicines used in Trinidad and Tobago for urinary problems and diabetes mellitus.]». J Ethnobiol Ethnomed., 13-10-2006. [Consulta: 19-92007].
- ↑ Wagner, H; Fischer M, Lotter H. «[[[PubMed|PMID]]: 17340448 Isolation and Structure Determination of Daigremontianin, a Novel Bufadienolide from Kalanchoe daigremontiana.]». Planta Med., abril 1985. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H. «[[[PubMed|PMID]]: 11551556 Insecticidal compounds from Kalanchoe daigremontiana x tubiflora.]». Phytochemistry, setembre 2001. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H, Murakami A, Sakai H, Koshimizu K, Ohigashi H. «[[[PubMed|PMID]]: 11388478 Anti-tumor promoting activity of bufadienolides from Kalanchoe pinnata and K. daigremontiana x tubiflora.]». Biosci Biotechnol Biochem., abril 2001. [Consulta: 19 setembre 2007].
- ↑ Supratman, U; Fujita T, Akiyama K, Hayashi H. «[[[PubMed|PMID]]: 10923811 New insecticidal bufadienolide, bryophyllin C, from Kalanchoe pinnata.]». Biosci Biotechnol Biochem., juny 2000. [Consulta: 19 setembre 2007].