Kaňkita
 Kaňkita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | FeAsO₄·3.5H₂O |
| Epònim | Kaňk i lloc de descobriment |
| Localitat tipus | Kaňk, Kutná Hora, Bohèmia Central, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.60 |
| Heys | 20.9.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,8Å; b = 17,49Å; c = 7,63Å; β = 92,71° |
| Duresa | 2 a 3 |
| Propietats òptiques | biaxial |
| Índex de refracció | nα = 1,664 nγ = 1,680 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Dispersió òptica | forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-005 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Kňk |
| Referències | [1] |
La kaňkita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom de Kaňk, a la República Txeca, la seva localitat tipus.
Característiques
[modifica]La kaňkita és un arsenat de fórmula química FeAsO₄·3.5H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kaňkita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la localitat de Kaňk, a Kutná Hora, dins la regió de Bohèmia Central (República Txeca), i ha estat descrita també en altres localitats repartides per tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida.
Referències
[modifica]