Vés al contingut

Josep Lluís Sert i López

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sert».
Plantilla:Infotaula personaJosep Lluís Sert i López
Imatge
(1981) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r juliol 1902 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1983 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Jesús (Cap Martinet, Eivissa) 
NacionalitatEspanyola
FormacióEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballOrdenació del territori Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarquitecte, urbanista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Yale
Universitat Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna
Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Royal Academy of Arts (membre honorari)
Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres
GATCPAC Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Obres destacables

Fundació Miró, a la Muntanya de Montjuïc (Barcelona)
Find a Grave: 14968933 Modifica el valor a Wikidata

Josep Lluís Sert i López (Barcelona, 1 de juliol de 1902 - 15 de març de 1983) fou un arquitecte i urbanista català que pren part en el corrent de l'arquitectura racionalista i un dels artífex del GATCPAC.

Biografia

[modifica]

Va néixer l'1 de juliol de 1902 a la ciutat de Barcelona. Interessat des de ben jove per l'obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i del seu oncle, el pintor Josep Maria Sert, va estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va aconseguir el títol d'arquitecte el 1929.

El 1926 va viatjar a París per estudiar l'obra de Le Corbusier, amb qui uns anys més tard va començar a treballar.

L'any 1930 va començar a realitzar els seus primer projectes, que es caracteritzen per un clar estil mediterrani: una gran predominança del color blanc i una àmplia profusió de llum. Igualment es poden entendre aquestes obres dins dels paràmetres formals propis del racionalisme, marcada per la manca d'ornamentació i les línies pures. D'aquest període destaquen el Dispensari Antituberculós i l'edifici d'habitatges del carrer Muntaner 342, ambdós a Barcelona. En aquest edifici, acabat en 1931, hi va viure fins al 1939, any que que s'exilià. Allà va conèixer Moncha, qui era la filla de la portera, i amb qui es va casar.

L'any 1929 pren part en la constitució del Grup d'Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, conegut per les seves sigles GATCPAC, amb l'objectiu de promoure les bases de l'arquitectura moderna al país. Durant aquest període va publicar la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea i va assistir a les primeres reunions del CIAM (Congrés Internacional d'Arquitectura Moderna) que va presidir entre 1947 i 1956. Durant aquests anys va dur a terme projectes d'àmbit molt divers, destaquen la casa de vacances al Garraf (1935), el dispensari central de Barcelona (1935) i el Pla Director de la Ciutat de Barcelona o Pla Macià (1933-1935, conjuntament amb el GATCPAC i Le Corbusier però no realitzat).

Science Center, Universitat Harvard, Cambridge, Massachusetts, EUA.

Després de l'inici de la Guerra Civil,el 1937, i fins al seu final l'any 1939 es va traslladar a París, on va construir el Pavelló de la República Espanyola per l'Exposició Universal de París de 1937. El pavelló espanyol es va situar al costat del pavelló de l'Alemanya Nazi, mentre encara durava la lluita en territori espanyol i l'aviació alemana acabava de bombardejar Guernica. Sert va confiar als seus amics artistes Picasso, Miró i Calder el contingut artístic del pavelló; La contribució de Picasso va ser el Guernica, que va esdevenir centre d'atenció de l'obra de Sert.

En finalitzar la Guerra Civil va ser represaliat pel govern franquista i inhabilitat per a la pràctica de l'exercici professional. L'any 1939 es va exiliar a Nova York on va treballar amb Town Planning Associates, amb qui va desenvolupar diversos plans urbanístics, especialment en ciutats de Sud-amèrica.

El 1952 va ocupar una plaça anual de Professor Visitant a la Universitat Yale. L'any següent va ser designat Degà de l'Escola de Disseny de Harvard (1953-1969). Va ser aquí on va iniciar el primer programa del món en planejament urbà; integrava els programes d'arquitectura, urbanisme, paisatgisme i plantejament.

L'any 1955 va fundar un despatx a Cambridge, Massachusetts. El 1958 es va associar amb Huson Jackson i Ronald Gourley. L'estudi va projectar edificis de renom important, entre ells la Fundació Maeght (1959-64) al Sud de França, l'Estudi Miró (1975), el Holyoke Centre a Cambridge (Massachusetts) (1958-65), el Harvard Science Center (1969-72), un campus de la Universitat de Boston (1960-65). L'any 1961 va demanar a le Corbusier que realitzés l'encàrrec del Carpenter Center for the Visual Arts, l'únic que l'arquitecte va realitzar als Estats Units.

L'any 1976 fou guardonat amb la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de França, i el 1981 amb la Medalla d'Or d'Arquitectura concedida pel Col·legi d'Arquitectes d'Espanya.[1] Aquell mateix fou guardonat amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya. Morí el 15 de març de 1983 a la ciutat de Barcelona.

Arquitecte

[modifica]

L'any 1926 viatjà a París, ciutat on conegué l'obra de Le Corbusier. El 1929 s'incorporà a l'estudi de Le Corbusier, sense cobrar, on hi col·laborà diversos anys, i amb el qual realitzà el Pla Macià per remodelar la ciutat de Barcelona.

L'any 1930 començà a projectar els primers edificis, que reflectien ja el color blanc i la profusió per la llum, caràcter eminentment mediterrani. Edificis de clara tendència racionalista, que eludeixen qualsevol ornament o element innecessari. D'aquesta època en destaquen el Dispensari Antituberculós o un edifici del carrer Muntaner de Barcelona.

Va ser cofundador del GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània) el 1930. El 1939 va exiliar-se als Estats Units on creà, juntament amb altres arquitectes el Town Planning Associates, estudi d'arquitectura que projectà diversos plans urbanístics entre els quals, un pla pilot per a la ciutat de l'Havana.

Professor d'Arquitectura a la Universitat Yale per un any,[2] l'any 1953 fou nomenat degà de l'Escola de Disseny de la Universitat Harvard, càrrec que va exercir fins al 1969. El 1955 va fundar un nou despatx d'arquitectura amb diversos socis, que va realitzar projectes arreu dels Estats Units, tant comercials, com residencials, institucionals i d'oficines. A l'entorn de la Universitat Harvard va dissenyar diversos edificis (al bell mig del campus central: l'edifici important de recerca i ciències -Science Center- amb la seva forma original i característica, les oficines de Holyoke Center i el Centre d'Estudi de les Religions del Món -Center for the Study of World Religions- a "l'Escola de Divinitat";[3][4] i una mica més enllà, el complex residencial de Peabody Terrace, al costat del riu Charles, entre altres) que formen part de les seves obres més representatives i en les quals es reflecteix l'atmosfera mediterrània que Sert va conservar en els seus dissenys al llarg de la seva vida professional. A Cambridge, també va construir la seva pròpia residència. A més, va fer una sèrie de cinc edificis per la Universitat de Boston els anys 1960 (el complex, a la riba del riu Charles, consisteix en: la torre de Dret "Pappas Law Tower" -escoles de Dret i de Pedagogia; la Biblioteca Mugar; una sala de calderes -Central Boiler Plant- i el casal d'estudiants "George Sherman Student Union").[5][6][7][8] També a Boston, va fer dues edificis de residències d'estudiants per a la universitat de MIT, la segona amb la firma de Sert, Jackson & Associates.[9][10]

Obres representatives

[modifica]
Obra Cronologia Adreça Població Imatge
Edifici d' Habitatges Rosselló 1929 c/ Rosselló, 36 Barcelona Rosselló 36
Casa Duclós 1930 c/ Ceán Bermúdez, 5 Sevilla
Casa d'Habitatges Josefa López 1930-1931 C/ Muntaner, 342 Barcelona
Casa Bloc 1932-1937 Pg. Torras i Bages, 103 Barcelona
Joieria J. Roca (actualment, Boutique Rolex) 1934 Passeig de Gràcia, 18 Barcelona
Dispensari Antituberculós 1934-1938 Ptge. Sant Bernat, 10 Barcelona
Escoles de la Carrerada 1934 Passeig de la Carrerada-Rambla del Mestre Pere Pou Palau-solità i Plegamans
Projecte Ciutat de Repòs i de Vacances 1934 Zona costanera Viladecans, Gavà i Castelldefels No construït.
Fotomuntatge d'unes cases[11]
Cases per al cap de setmana Garraf 1935 Garraf Obra desapareguda.
Fotos de l'època
Pavelló Sert 1935-1937 Camí de Can Nadal Arenys de Mar
Col·legi Els Convents 1935-1940 Avinguda de Vicenç Ros Martorell
Pavelló de la República 1937 Exposició Internacional de París de 1937 París Foto de 1937
Pavelló de la República (Reproducció pòstuma de 1992) 1992 Av. Cardenal Vidal i Barraquer, 34 Barcelona
(Antiga) Ambaixada dels Estats Units a l' Iraq 1955 - 1960 Bagdad, Iraq
Estudi de Joan Miró 1956 Fundació Pilar i Joan Miró Palma
Casa Sert 1957-1958 64 Francis Avenue Cambridge (Massachusetts), EUA Foto actual
Holyoke Center 1958-1965 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Fundació Maeght 1959 - 1964 Chemin des Gardettes, 623 Saint-Paul de Vence, França
Centre d'Estudi de les Religions del Món 1960 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Peabody Terrace (Apartaments per estudiants de Harvard) 1962-1964 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Campus de la Universitat de Boston 1960 - 1967 Universitat de Boston Boston, EUA
Carmel de la Paix 1968 - 1972 Chaumont Mazille (Saona i Loira), França
Fundació Joan Miró 1972-1975 Parc de Montjuïc s/n Barcelona
Les Escales Park 1973 c/ Sor Eulàlia d'Anzizu, 46 Barcelona Fotografia
Science Center 1973 Universitat Harvard Cambridge (Massachusetts), EUA
Residència d'estudiants MIT (New House) 1973 MIT Boston, EUA
Projecte Seu central de Caixa Catalunya 1976 Av. Diagonal / c/ Tuset Barcelona No construït
Edifici Eastwood 1976 510-580 Main Street (Roosevelt Island) Nova York, EUA
La Porta Catalana 1977 Autopista AP-7, km 6 La Jonquera, Girona Fotografia

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. Arxivat de l'original el 2016-11-04. [Consulta: 7 desembre 2016].
  2. ↑ Breu biografia de Sert Arxivat 2008-05-09 a Wayback Machine. sota "Josep Lluis Sert, 1902-1983: The Josep Lluis Sert Collection", a la plana de Harvard University Graduate School of Design, Francis Loeb Library, Special Collections. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
  3. ↑ Download a Map of Sert's Buildings in Boston and Cambridge Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  4. ↑ "Windows That Work – Josep Lluis Sert's Passive Solar Design" Arxivat 2014-03-01 a Wayback Machine., David Pollak, 2010. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  5. ↑ "Boston University / Sert Buildings, Preservation Master Plan, Boston MA" Arxivat 2014-11-14 a Wayback Machine., Bruner/Cott, 2008. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  6. ↑ "Boston University Pappas Law Tower, Josep Lluïs Sert" Arxivat 2014-03-03 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  7. ↑ Boston University School of Law - Design Approach Arxivat 2013-10-26 a Wayback Machine.. (anglès) [Consulta: 25 de febrer del 2014]
  8. ↑ "BU School of Law receives $18 million gift, announces Sumner M. Redstone Building" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine., WTBU News, 13 setembre 2012. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]. Conté la llista dels 5 edificis de Sert: "Cambridge-based architectural firm Bruner/Cott will design the building. Its materials, color, and exterior detailing will be 'calibrated to respect and complement the architecture of the five original Jose Lluis Sert buildings: Law Tower, Central Boiler Plant, Pappas Law Library, Mugar Library, and George Sherman Student Union,' according to the School of Law's website."
  9. ↑ Next House Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine., MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
  10. ↑ New House Arxivat 2014-03-04 a Wayback Machine., MIT. (anglès) [Consulta: 25 febrer 2014]
  11. ↑ «Ciutat de Repòs i de Vacances (GATCPAC)». Escola d'Arquitectura, Universitat Internacional de Catalunya (UIC), 29-01-2013. [Consulta: 30 juny 2024].
  12. ↑ Mariàngels Fondevila a Guia del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Barcelona: MNAC, 2004. ISBN 8480431369. Pàgs. 290-291.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josep Lluís Sert i López
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Josep_Lluís_Sert_i_López&oldid=34102763»