Vés al contingut

Jean Sainteny

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean Sainteny
Biografia
Naixement(fr) Jean Roger Modifica el valor a Wikidata
29 maig 1907 Modifica el valor a Wikidata
Le Vésinet (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1978 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
1r districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Constitucional de França
març 1968 – març 1977
← André DeschampsAndré Ségalat →
Diputat a l'Assemblea Nacional
6 desembre 1962 – 6 gener 1963

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Condorcet
Lycée Janson-de-Sailly Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, diplomàcia i relacions exteriors Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic, ambaixador Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió per la Nova República Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeClaude Dulong Modifica el valor a Wikidata
FillsGuillaume Sainteny Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jean Sainteny o Jean Roger (Le Vésinet, 29 de maig del 1907 - 25 de febrer del 1978), va ser un polític francès i membre de l'Orde de l'Alliberament.

Biografia

[modifica]

Gendre del president del Consell Albert Sarraut, Jean Sainteny era assessor. Cap del sector Normandia per a la xarxa de la Resistència Alliance sota el pseudònim "Dragon", va ser capturat per la Gestapo. Aconseguí evadir-se i col·laborà en el desembarcament de Normandia. Aportà al general Patton les informacions que li permeteren envestir París.

El 1946, va ser nomenat comissari de la República per a Tonkin i Annam del Nord i negocià amb Ho Chi Minh. És d'altra banda a l'origen d'un acord amb el dirigent Viet Minh perquè Indoxina continués sent a la Unió francesa: acord Ho-Sainteny. Aquest acord caducà després del bombardeig d'Hai Phong ordenat per l'Alt-comissari Thierry d'Argenlieu. A partir d'aquell moment, el seu desig de negociar esdevingué minoritari i el seu paper, secundari. Sorprès en una emboscada, fou ferit. Després dels acords de Ginebra de 1954, tornà a Hanoi com a delegat del govern francès.

Fou comissari general de Turisme de 1959 a 1962. Elegit diputat UNR-UDT el 1962, entrà al govern de Georges Pompidou en qualitat de ministre dels Antics combatents i Víctimes de guerra i fou titular d'aquesta cartera entre el 28 de novembre de 1962 i el 8 de gener de 1966.

El 1968, fundà l'Institut internacional búdic que donà lloc a la creació de la pagoda del bosc de Vincennes.[1]

De 1968 a 1977 va ser membre del Consell constitucional.

Condecoracions

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

Notes i referències

[modifica]
  1. «Sciences Po - Centre d'histoire». Arxivat de l'original el 2007-09-29. [Consulta: 21 novembre 2008].