Vés al contingut

Jacques Vergès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Vergès

(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Jacques Camille Raymond Vergès Modifica el valor a Wikidata
5 març 1925 Modifica el valor a Wikidata
Ubon Ratchathani (Tailàndia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 agost 2013 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 26 Modifica el valor a Wikidata
Primer secretari de la Conferència d'Advocats del Col·legi de París
1956 – 1957
President Unió Internacional d'Estudiants
1950 – 1952 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaFrança Modifica el valor a Wikidata
ReligióSunnisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Lycée Leconte-de-Lisle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióadvocat, jurista, activista polític, escriptor, periodista d'opinió Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (1945–1957) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra d'Algèria
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamille Vergès (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDjamila Bouhired (1963–1970) Modifica el valor a Wikidata
ParellaMarie-Christine Durand Modifica el valor a Wikidata
ParesRaymond Vergès Modifica el valor a Wikidata  i Khang Pham-Thi Modifica el valor a Wikidata
GermansPaul Vergès Modifica el valor a Wikidata
ParentsFrançoise Vergès, neboda
Laurent Vergès, nebot
Pierre Vergès, nebot Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1605230 TMDB.org: 109353 Modifica el valor a Wikidata


Jacques Vergès (Savannakhet, 20 d'abril de 1924 - París, 15 d'agost de 2013) va ser un advocat francès i activista anticolonial. Vergès va lluitar a la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial en el marc de la França Lliure de Charles de Gaulle. Després de convertir-se en advocat, es va fer conegut per la seva defensa dels militants del Front Nacional d'Alliberament d'Algèria (FLN) durant la guerra d'Algèria. Més endavant va estar involucrat en una sèrie de litigis controvertits en defensa d'acusats de terrorisme, assassinat en sèrie, crims contra la humanitat i crims de guerra, com ara l'oficial nazi Klaus Barbie «el carnisser de Lió» el 1987,[1][2] el terrorista Carlos «el Xacal» el 1994 i l'antic cap d'estat dels Khmers Rojos Khieu Samphan el 2008.[3] També va defensar el negacionista Roger Garaudy el 1998, així com membres de la Fracció de l'Exèrcit Roig.[4][5]

Caricatura de Vergès i Klaus Barbie durant el judici

Vergès va atreure l'atenció pública a la dècada del 1950 pel seu ús dels judicis com a espai per a expressar opinions polítiques contra el domini colonial francès a Algèria, qüestionant l'autoritat de la fiscalia i provocant la contradicció en els procediments, un mètode que va anomenar «defensa de ruptura» al seu llibre De la stratégie judiciaire. Va ser empresonat pel seu activisme l'any 1960 i va perdre temporalment la llicència per exercir l'advocacia. Va ser partidari dels fedaïns palestins als anys 1960. Antiimperialista convençut, va continuar amb el seu activisme polític durant la dècada del 2000 per oposar-se a la Guerra contra el terrorisme. Els mitjans de comunicació sovint van sensacionalitzar la seva activitat professional amb el sobrenom de l'«advocat del diable».[6]

El 1968 va publicar De la stratégie judiciaire on va proposar la defensa política anomenada «judici de ruptura» que va desenvolupar en la teoria i en la pràctica. El concepte estableix que quan un context polític qüestiona la mateixa existència del sistema, el judici no és possible, o s'ha de fer que el judici no sigui possible, precisament perquè no correspon al tribunal de resoldre la qüestió, i s'ha de buscar la impugnació total de l'ordre establert i obrir el debat sobre legitimitats i imaginaris polítics, combinat amb l'apel·lació al dret internacional públic i una crida a l'opinió pública.[7]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 20 d'abril de 1924 a Laos i va créixer a l'illa de la Reunió amb el seu germà bessó Paul Vergès.[8][9] Ambdós eren fills de Raymond Vergès, un metge francès, i de Pham Thi Khang, una professora vietnamita.[10]

Després del final de la Segona Guerra Mundial va matricular-se a la Universitat de París, on es va llicenciar en Història, estudiant les llengües hindi i malgaix. El 1945 es va unir a les joventuts del Partit Comunista Francès, mentre el seu pare ajudava a organitzar el Partit Comunista Reunionès. Durant aquest temps va fer amistat amb Eric Honecker, el futur cap d'estat de la República Democràtica Alemanya, amb el periodista Henri Alleg i amb Felix Hophouet-Boigny, el futur president de Costa d'Ivori.[10] El seu germà bessó, Paul Vergès, va tornar a l'illa de la Reunió, esdevenint-hi més endavant líder del Partit Comunista i membre del Parlament Europeu.[11][12] El 1950 va viatjar a Praga per a encapçalar una organització política durant quatre anys.[13] Després va tornar a París, on va estudiar Dret.[10]

A l'Estat francès, Vergès es va convertir en advocat i va guanyar prestigi de seguida per la seva disposició a assumir casos controvertits. Durant la guerra d'Algèria va defensar nombrosos acusats de terrorisme pel govern francès. Va ser partidari de la lluita armada per la independència d'Algèria contra França, comparant-la amb la resistència armada francesa a l'ocupació alemanya nazi als anys 1940. Vergès es va convertir en una figura nacional després de la defensa de la guerrillera algeriana Djamila Bouhired.[12] En aquest cas va ser pioner en l'«estratègia de ruptura», en què acusava la fiscalia dels mateixos delictes que els acusats.[14] Bouhired va ser condemnada a mort en primera instància però indultada posteriorment i alliberada després de la pressió pública aconseguida pels esforços de Vergès. Al cap d'uns anys es va casar amb Vergès, que aleshores s'havia convertit a l'islam.[15] En un esforç per limitar el seu èxit en la defensa d'activistes algerians, Vergès va ser condemnat a dos mesos de presó el 1960 i va perdre temporalment la llicència per exercir l'advocacia per «activitats antiestatals».[16] Després que Algèria aconseguís la independència el 1962, Vergès va obtenir la ciutadania algeriana, amb el nom de Mansour.[17] Durant la guerra d'Algèria va conèixer Ahmed Ben Bella, militant de l'FLN i primer president d'Algèria.[18]

El 1965, Vergès va arribar a l'Estat d'Israel per a representar Mahmud Hijazi, un palestí membre de l'organització Fatah que en aquell moment havia estat condemnat a mort per un tribunal militar israelià acusat de terrorisme.[19] El ministre de Justícia d'Israel, Dov Yosef, va prohibir que Hijazi fos representat per un advocat estranger i Vergès va ser detingut a l'aeroport i deportat.[20] Malgrat que Vergès no va aconseguir representar Hijazi als tribunals, la seva iniciativa va generar un gran ressò internacional que va influir en la condemna a mort d'Hijazi que finalment va ser commutada per un tribunal d'apel·lació i va ser alliberat més tard en un intercanvi de presoners el 1971. Al llarg de la seva carrera professional, Vergès es va implicar en processos legals notoris com ara els de Klaus Croissant, Georges Ibrahim Abdallah, Slobodan Milošević, Idriss Déby, Omar Bongo,[21] Félix Houphouët-Boigny i Siné, entre d'altres.[3][5][22]

Quan les forces de la coalició militar internacional liderades pels Estats Units van envair l'Iraq el març de 2003 i van deposar Saddam Hussein, molts antics líders del Partit Baas van ser arrestats. El maig de 2008, Tarek Aziz va reunir un equip que incloïa Vergès.[23] A finals del 2003, Vergès també es va oferir a defensar Saddam Hussein després que seu el nebot li comuniqués que estava formant un equip legal.[4] Tanmateix, la família Hussein va optar per prescindir de Vergès.[24]

Jacques Vergès va morir el 15 d'agost de 2013 d'un atac de cor a París als 88 anys.[8][25] Al seu funeral van assistir Roland Dumas i Dieudonné M'bala M'bala. Vergès està enterrat al cementiri de Montparnasse.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cohen, William "The Algerian War, the French State and Official Memory" pp. 219–239 from Réflexions Historiques, Vol. 28, No. 2, Summer 2002, p. 230.
  2. ↑ Finkielkraut, Alain Remembering in Vain: The Klaus Barbie Trial and Crimes Against Humanity, New York Columbia University Press, 2010 p.52
  3. ↑ 3,0 3,1 «Jacques Vergès». The Economist. ISSN: 0013-0613.
  4. ↑ 4,0 4,1 «The Devil's Advocate» (en anglès americà). www.cbsnews.com. [Consulta: 12 desembre 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 Giry, Stéphanie. «Against the Law». Pulitzer Center, 14-08-2009.
  6. ↑ «Giving monsters a strong defense». , 12-10-2007.
  7. ↑ Salellas, Benet. Jo acuso. La defensa en judicis polítics. Lleida: Pagès Editors, 2018, p. 17-64. ISBN 978-84-1303-043-2. 
  8. ↑ 8,0 8,1 «Jacques Vergès, Defender of Terrorists And War Criminals, Is Dead at 88». , 16-08-2013.
  9. ↑ «Jacques Vergès: 'The Devil's advocate'». , 29-03-2004.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Fejto, François The China Quarterly, 19, 19, 1964, pàg. 120–127. DOI: 10.1017/S0305741000042156. ISSN: 0305-7410. JSTOR: 651506.
  11. ↑ «MEP profile». European Union. [Consulta: 13 abril 2008].
  12. ↑ 12,0 12,1 «Speak No 'Evil'». , 21-10-2007.
  13. ↑ van Hoeij, Boyd. «review: L'avocat de la terreur (Terror's Advocate) (Rotterdam 2008)». european-films.net. Arxivat de l'original el 3 April 2008. [Consulta: 13 abril 2008].
  14. ↑ MARCO CHOWN OVED. «The Jackal's defender has his own one-man show». Radio France Internationale, 02-11-2008. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2013. [Consulta: 9 novembre 2008].
  15. ↑ Ma'n Abul Husn. «Women of Distinction: Djamila Bouhired The Symbol of National Liberation». pub. [Consulta: 12 abril 2008].
  16. ↑ Michael Radu. «Saddam Circus Is Coming to Town: the Strange Story of Jacques Vergès». Foreign Policy Research Institute, 14-04-2004. Arxivat de l'original el 13 August 2008. [Consulta: 14 agost 2008].
  17. ↑ Airdj, Jamila «Jacques Vergès, l'homme aux mille vies» (en francès). , 16-08-2013.
  18. ↑ Schroeder (2007-06-06), L'avocat de la terreur, La Sofica Uni Etoile 3, Canal+, Centre national du cinéma et de l'image animée (CNC), <https://www.imdb.com/title/tt1032854/>. Consulta: 15 desembre 2022
  19. ↑ Yaffe, Aharon. «Dr.». International Institute on Counter-Terrorism. Interdisciplinary Centre Herzliya, 15-04-2008. Arxivat de l'original el 5 August 2020. [Consulta: 5 agost 2020].
  20. ↑ Israel Refuges Entry to Algerian Who Came to Defend Arab Terrorist
  21. ↑ «French author wins Africa book case». , 25-04-2001.
  22. ↑ Orri, Xavier. «Jacques Vergès, en defensa propia» (en castellà). Jot Down Cultural Magazine, 11-12-2011. [Consulta: 19 gener 2023].
  23. ↑ «Tough penalty urged in Aziz trial» (en anglès). BBC News, 20-05-2008.
  24. ↑ «Saddam family slims defence team» (en anglès). BBC News, 08-08-2005.
  25. ↑ «Controversial French lawyer Verges dies at 88 - FRANCE 24», 21-09-2013. Arxivat de l'original el 21 September 2013.
  26. ↑ «VIDEO. Obsèques religieuses pour "l'avocat du diable", Jacques Vergès» (en francès). Leparisien.fr, 20-08-2013. [Consulta: 30 setembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacques_Vergès&oldid=33108662»