Ialta
Ялта (uk) Yalta (crh) | |||||||
Tipus | assentament humà, ciutat/poble i ciutat d'Ucraïna | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||||
| |||||||
Territori reivindicat per | Rússia i Ucraïna i Organització de les Nacions Unides | ||||||
Estat | Rússia | ||||||
República | República de Crimea | ||||||
Districte urbà | districte urbà de Ialta | ||||||
Capital de | |||||||
Població humana | |||||||
Població | 74.652 (2021) (263,79 hab./km²) | ||||||
Idioma oficial | tàtar de Crimea ucraïnès rus | ||||||
Geografia | |||||||
Superfície | 283 km² | ||||||
Banyat per | Uchan-Su (en) , Gulf of Yalta (en) i Derekoyka (en) | ||||||
Altitud | 200 m | ||||||
Dades històriques | |||||||
Creació | 1154 | ||||||
Esdeveniment clau
| |||||||
Organització política | |||||||
Òrgan legislatiu | municipi de Ialta , | ||||||
Identificador descriptiu | |||||||
Codi postal | 98600–98639 i 298600–298639 | ||||||
Fus horari | |||||||
Prefix telefònic | +380-654 i +7-3654 | ||||||
Identificador KOATUU | 0111900000 | ||||||
Altres | |||||||
Agermanament amb | |||||||
Lloc web | yalta.com.ua |
Ialta (en ucraïnès i en rus Ялта) és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna, situada a la riba septentrional de la mar Negra.[1] Fins a la darreria del segle xv va ser coneguda com a Yalita. El 2014 tenia 76.746 habitants.[2]
La ciutat oficialment pertany a Ucraïna, va ser ocupada el 2014 per Rússia i va ser anexionada de facto al Districte Federal del Sud.
Història
[modifica]Al segle xix, la ciutat es va convertir en un centre balneari i turístic per a l'aristocràcia russa. Leo Tolstoi hi passava els estius i Anton Txèkhov el 1898 hi va comprar una casa («la Datxa Blanca»), on va viure fins al 1902. El 1889 es va acabar el Palau Massandra al nord de Ialta, un encàrrec del tsar Alexandre II. Nicolau II va fer construir el Palau Livàdia al sud-oest el 1911.
Durant e lsegle xx era el principal centre turístic de la Unió Soviètica. El 1920, Vladimir Lenin va emetre un decret «Sobre l'ús de Crimea per al tractament mèdic dels treballadors» per fer-ne una zona turística per als descans de proletaris mereixedor. S'hi van construir nombrosos sanatoris obrers a la ciutat i als afores. De fet, no hi havia gaire altres llocs on els ciutadans soviètics poguessin venir per unes vacances al mar, ja que viatges a l'estranger eren prohibits. L'elit soviètica també hi estiuejava; el primer ministre soviètic, Ióssif Stalin, va utilitzar el Palau Massandra com a residència d'estiu.
És conegut per la Conferència de Ialta del febrer de 1945 on les delegacions de les tres potències aliades: la Unió Soviètica, els Estats Units i el Regne Unit, van pactar el final de la Segona Guerra Mundial i el repartiment posterior del món.[3]
Ciutats agermanades
[modifica]La ciutat de Ialta està agermanada amb les següents localitats:
- Baden-Baden, Alemanya
- Batumi, Geòrgia
- Galaţi, Romania
- Margate, Regne Unit
- Niça, França
- Pärnu, Estònia
- Pozzuoli, Itàlia
- Rijeka, Croàcia
- Santa Bàrbara, Estats Units
- Sanya, Xina
- Ohrid, Macedònia del Nord
Galeria d'imatges
[modifica]-
Platja de Ialta
-
Palau de Livàdia, seu de la conferència de 1945
-
Castell «Niu d'ocell» a Ialta
-
Costa de Ialta i les muntanyes de Crimea
Referències
[modifica]- ↑ «Ialta». Topònims. ésAdir. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «"Таблица 1.3. Численность населения Крымского федерального округа, городских округов, муниципальных районов, городских и сельских поселений" (taula 1.3. La població del Districte Federal de Crimea, districtes urbans, districtes municipals, assentaments urbans i rurals)» (en ucrainès). Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ Rodrigo, Víctor «L'1x1 dels protagonistes de Ialta». NacióDigital, 12-02-2020.