Hèrcules II d'Este
Biografia | |
---|---|
Naixement | 5 abril 1508 Ferrara (Itàlia) |
Mort | 3 octubre 1559 (51 anys) Ferrara (Itàlia) |
Sepultura | Corpus Domini Monastery (en) |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Altres | |
Títol | Duc |
Família | Este |
Cònjuge | Renata de França (1528 (Gregorià)–) |
Fills | Anna d'Este, Alfons II d'Este, Lucrècia Maria d'Este, Eleonora d'Este, Lluís d'Este |
Pares | Alfons I d'Este i Lucrècia Borja |
Germans | Isabel Maria d'Este Elionor d'Este Roderic d'Aragó Alfons d'Este Alessandro d'Este Francesc d'Este Hipòlit II d'Este |
Premis | |
Hèrcules II d'Este, també anomenat Hèrcules II de Ferrara o Hèrcules II de Mòdena (1508 - Ferrara, Ducat de Ferrara, 3 d'octubre de 1559), membre de la Casa d'Este, fou el duc de Ferrara i Mòdena entre 1534 i 1559.
Família
[modifica]Va néixer el 5 d'abril de 1508 sent fill del duc Alfons I d'Este i la seva segona esposa, Lucrècia Borja. Fou net per línia paterna d'Hèrcules I d'Este i Elionor de Nàpols, i per línia materna del Roderic de Borja, futur papa Alexandre VI, i la seva amistançada Vannozza Cattanei. Fou germà, entre d'altres, del cardenal Hipòlit d'Este i d'Alfons d'Este.
Es casà el 28 de juny de 1528 a la ciutat de París amb la princesa Renata de França, filla del rei Lluís XII de França i Anna de Bretanya. D'aquesta unió nasqueren:
- Anna d'Este (1531 - 1607), casada el 1548 amb Francesc de Guisa i el 1566 amb Jaume de Savoia-Nemours
- Alfons II d'Este (1533 - 1597), duc de Ferrara i Mòdena
- Lluís d'Este (1538 - 1586), cardenal
- Lucrècia Maria d'Este (1535 - 1598), casada el 1570 amb Francesc Maria II della Rovere
- Elionor d'Este (1537 - 1581)
Ascens al poder
[modifica]A la mort del seu pare, ocorreguda el juny de 1534, Hèrcules fou nomenat duc de Ferrara i Mòdena, resolent els problemes inicials del seu pare amb el Papat. Quan Enric II de França inicià les seves activitats militars a la península Itàlica, ràpidament Hèrcules II formà una Lliga contra Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic juntament amb els Estats Pontificis i el mateix Regne de França, si bé la concentració de les tropes franceses entorn del Regne de Nàpols (clar objectiu francès) desagradà Hèrcules II. Aquest, gràcies a la mediació de Cosme I de Mèdici, arribà a un acord amb l'imperi Espanyol, garantint la integritat dels seus dominis a canvi d'expulsar de la seva cort la majoria profrancesa.
Gràcies al dot i renda vitalícia concedit a la seva esposa per part de Francesc I de França, rei i cunyat de Renata, aquesta aconseguí reunir al voltant de la seva cort artistes i intel·lectuals com Bernardo Tasso i Fulvio Pellegrini Morato. Sota la pressió, però, de la Cúria romana va expulsar del Ducat de Ferrara i Mòdena autors acusats d'heretgia com Joan Calví, i instaurà la inquisició als ducats, convertint els seus dominis en un dels principals centres de difusió de la Reforma a Itàlia.
Morí el 1559 a la ciutat de Ferrara, on està actualment enterrat.
Vegeu també
[modifica]
Precedit per: Alfons I d'Este |
Duc de Ferrara, Mòdena i Reggio 1534-1559 |
Succeït per: Alfons II d'Este |