Greenockita

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Greenockita
	; Cristalls de greenockita del Tsumeb, Namíbia
Fórmula química	CdS
Epònim	Charles Cathcart
Localitat tipus	Strathclyde (en)
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	02.CB.45
Nickel-Strunz 9a ed.	2.CB.45
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.06
Dana	2.8.7.2
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Hàbit cristal·lí	col·loïdal, encrustacions, radial
Estructura cristal·lina	a = 4.136 Å, c = 6.713 Å; Z = 2
Grup puntual	hexagonal dihexagonal piramidal (6mm) P 6₃mc
Massa molar	144.48
Color	groc, taronja a vermell
Macles	rares en {1122} formant trigemins
Exfoliació	{1010} imperfecta
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3 a 3,5
Lluïssor	adamantina, grassa
Color de la ratlla	groga ataronjada, brillant
Diafanitat	gairebé opaca a translúcida
Densitat	4,9 a 5,0
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 2.529 nε = 2.506
Birefringència	δ = 0.023
Pleocroisme	feble
Altres característiques	tòxica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gnk
Referències

La greenockita és un mineral que pertany al grup wurtzita, de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1840 per Henry James Brooke i Arthur Connell en honor de Earl Charles Murray Cathcart "Lord Greenock" (1783-1859), un general de l'exèrcit britànic que va exercir com a governador de la Província del Canadà, autor de dues publicacions sobre les roques ígnies i el carbó d'Edimburg.

Característiques

Estructura cristal·lina de la Greenockita

Químicament és un sulfur de cadmi, sent el més comú de tots els minerals del cadmi. Cristal·litza en el sistema hexagonal, sent molt estrany que formi cristalls, presentant-se gairebé sempre en forma de taca pulverulenta sobre altres minerals. És un dimorf de la hawleyita. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3 i 3,5. S'extreu per al seu ús com a mena de cadmi, que s'empra en la indústria en aliatges amb altres metalls, a les quals dota de propietats anticorrosives. Com que és un mineral que conté cadmi la seva manipulació és perillosa, i pot ser nociva per a la salut. S'ha d'evitar la inhalació de la pols quan es fractura. Mai llepar o ingerir.

Formació i jaciments

Es forma com a mineral secundari per metamorfisme hidrotermal de temperatura mitjana, encara que també pot formar-se en roques ígnies pegmatítiques. És un mineral rar, trobat en dipòsits de sulfurs, emplenant cavitats o en filons de minerals. Apareix comunament associada a esfalerita, calcita o smithsonita en forma de crosta d'impuresa sobre elles. Altres minerals amb els quals pot aparèixer associat, encara que més rarament, són: fluorita, calcopirita, quars, pirita, marcassita i prehnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat).^[2]

Referències

↑ «Greenockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 març 2015].
↑ Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].

Enllaços externs

[1] «Greenockite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 març 2015].

[2] Josep Maria Mata-Perelló, Oriol Tomasa Guix, Xavier Rodríguez i Carles Rubio «Seguint els Xaragall amb el professor Mata-Perelló: mines de Bellmunt». Infominer, 3-2017, 70, 2017, pàg. 43-59 [Consulta: 28 novembre 2023].

[1]

[2]