Vés al contingut

Gjirokastër

Plantilla:Infotaula geografia políticaGjirokastër
Imatge

Localització
Map
 40° 04′ 33″ N, 20° 08′ 20″ E / 40.07583°N,20.13889°E / 40.07583; 20.13889
EstatAlbània
Comtatcomtat de Gjirokastër Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població19.836 (2011) Modifica el valor a Wikidata (33.620,34 hab./km²)
Geografia
Superfície59 ha Modifica el valor a Wikidata
Altitud190 m-286 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal6001–6003 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic084 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgjirokastra.org Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Els centres històrics de Berat i Gjirokastër
Imatge
Cantonada de la ciutat
Dades
TipusÀrea protegida Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2008 extensió lloc Patrimoni de la Humanitat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBerat (Albània) i Gjirokastra (Albània) Modifica el valor a Wikidata
Localització Albània
Map
 40° 04′ 27″ N, 20° 08′ 27″ E / 40.0742°N,20.1408°E / 40.0742; 20.1408
Format perhistoric center of Berat (en) Tradueix
historic center of Gjirokastra (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
TipusPatrimoni cultural  → Europa-Amèrica del Nord
Data2005 (29a Sessió), Criteris PH: (iii) i (iv) Modifica el valor a Wikidata
Extensió lloc Patrimoni de la Humanitat2008 Modifica el valor a Wikidata
Identificador569
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
historic center of Berat
Data2005 (29a Sessió)
Identificador569-002

Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
historic center of Gjirokastra
Data2005 (29a Sessió)
Identificador569-001

Gjirokastër (pronunciat [ɟɪɾokaˈstəɾ] en albanès) o Gjirokastra (en grec, Αργυρόκαστρο, Argirókastro; en italià, Argirocastro; en turc, Ergiri o Argiri o Ergeri) és una ciutat d'Albània. És la principal ciutat del sud del país, i la capital del comtat i del districte homònims. És a la falda del Mali Gjerë, a la vall del Drin, afluent del Vijosë (Voyutsa). Està dominada pel castell medieval, probablement venecià. La seva població és aproximadament de 34.000 habitants (2003) que eren uns 12.000 el 1960. La ciutat és considerada com el centre de la comunitat grega d'Albània.

La importància de Gjirokastër rau en el fet que és el bressol d'alguns dels albanesos més cèlebres, com el dictador comunista Enver Hoxha o l'escriptor albanès més universal, Ismail Kadare.

D'altra banda, el centre antic de la ciutat va ser declarat ciutat museu durant el règim comunista. El 2005, la UNESCO va declarar la ciutat museu de Gjirokastër Patrimoni de la Humanitat,[1] com a rar exemple de poble otomà ben conservat i construït per terratinents. També en formen part Butrot i Berat.

Història

[modifica]

La ciutat era propera a l'antiga Adrianòpolis, i agafa el seu nom probablement d'una tribu il·líria.

Fou possessió romana d'Orient i va portar els nom d'Argyropolis ("Ciutat de plata", en grec Αργυρόπολις) o Argyrokastron ("Castell de plata", en grec: Αργυρόκαστρον). El 1205, va passar al despotat d'Epir.

Va passar als otomans (1417) sota Baiazet I (Argiri-kasri) i fou capital del sandjak d'Arvanya; se l'esmenta com a feu de la família Zenebissi (Zenebish); el 1506, ja pertanyia al sandjak d'Avlonya. El 1811, va quedar per un temps en mans d'Ali Tepelen. Al segle xix, fou altre cop capital de sandjak amb el seu nom turc d'Ergiri, depenent del wilayat de Janina (Yanya) i fou centre d'oposició al domini otomà. El 1880, va acollir l'assemblea (nacionalista) de Gjirokastër. En la Guerra dels Balcans (1912-1913), Grècia va reclamar la ciutat quan es van retirar els otomans, però fou atorgada a Albània pel tractat de Londres (1913) i el protocol de Florència de 17 de desembre de 1913.

El març del 1914, els grecs van declarar la ciutat estat autònom de l'Epir, que fou reconegut pel protocol de Corfú, però finalment, en el marc de la I Guerra Mundial, els grecs van ocupar la ciutat (tardor del 1914) i Korçë, i l'abril del 1916 el sud del territori autònom fou annexionat a Grècia, fins que la conferència de pau de París la va restituir a Albània segons el que s'estableix el 1913.

L'abril del 1939 fou ocupada pels italians; un intent de Grècia d'ocupar la ciutat va ser efímer; el setembre del 1943 va passar a control alemany després de la capitulació d'Itàlia; el 1944 hi van entrar els guerrillers comunistes. Sota el règim comunista va esdevenir un centre industrial.

Referències

[modifica]
  1. Centre, UNESCO World Heritage. «Historic Centres of Berat and Gjirokastra» (en anglès). [Consulta: 26 gener 2021].

Enllaços externs

[modifica]