Giovanni Inghilleri
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1894 Porto Empedocle (Sicília) |
| Mort | 9 desembre 1959 (65 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant, compositor |
| Veu | Baríton |
| Instrument | Veu |
   | |
Giovanni Inghilleri (Porto Empedocle, Sicília, 9 de març de 1894 - Milà, 9 de desembre de 1959) va ser un baríton italià.
Va estudiar piano i composició al Conservatori de San Pietro a Majella de Nàpols i abans de començar a cantar va treballar com a pianista per a acompanyar cantants.[1] El 1919 va debutar al Teatro Carcano de Milà, en el paper de Valentin del Faust de Charles Gounod.[1] Després va començar a cantar amb gran èxit als teatres més importats d'Itàlia, com el Teatro dell'Opera di Roma, el San Carlo de Nàpols i La Scala de Milà. El 1928 va ser rebut amb èxit al Covent Garden de Londres, on va cantar l'òpera Pagliacci, admiració que es va repetir les següents dues temporades i després de nou el 1935. En una d'aquestes actuacions a Londres, es va elogiar l'estabilitat de to i fraseig impecable a La traviata, amb Rosa Ponselle i Beniamino Gigli.[2] També va cantar a Chicago el 1929, i posteriorment a França.[2] A Catalunya, al Gran Teatre del Liceu, el 1935 hi va cantar Tosca[3] i hi va cantar diverses vegades fins a l'any 1950. El 1936 va crear Giulio Cesare de Gian Francesco Malipiero a Gènova.[2] El 1953 va fer la seva última actuació al Teatro Carlo Felice de Genova. Després va ser professor de cant en els conservatoris de Pesaro i de Milà. També va compondre música simfònica i de càmera, un ballet i l'òpera La burla.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cruciani, Alessandra. «Inghilleri, Giovanni» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani, 2004. [Consulta: 31 gener 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Arakelyan, Ashot. «Giovanni Inghilleri (Baritone)» (en anglès). Forgotten Opera Singers, 13-12-2013. [Consulta: 24 gener 2022].
- ↑ «Vida de Sociedad - La música» (en castellà). La Vanguardia, 06-01-1935. [Consulta: 24 gener 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Giovanni Inghilleri canta «La povera mia cena fu interrotta», de l'òpera Tosca.