Gabriela Antunes
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juliol 1937  Huambo (Angola) |
| Mort | 3 abril 2004 (66 anys) Lisboa (Portugal) |
| Catedràtica | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, professora |
| Membre de | |
Gabriela Antunes (Huambo, 8 de juliol de 1937 - Lisboa, 3 d'abril de 2004) fou una escriptora i mestre angolesa, activista pels drets humans, la identitat nacional angolesa i la llengua portuguesa.[1][2]
Antunes va néixer a Nova Lisboa, ara Huambo, en el centre d'Angola.[2] Després d'acabar l'escola secundària a aquesta ciutat es va traslladar a Portugal el 1955 on va llicenciar-se en Filologia alemanya el 1960,[1] va llicenciar-se en Lingüística a Alemanya[3] i va fer estudis de postgrau en educació i anglès a Luanda. Va començar a treballar a l'Escola Comercial i Industrial Sarmento Rodrigues i, el 1964, va ser contractada a l'Institut Comercial de Luanda per ensenyar anglès i alemany. També va donar classes a l'Institut Privat Superior d'Angola, fou directora de la Biblioteca Nacional d'Angola i va esdevenir la coordinadora lusòfona de la UNESCO al país.[1]
Els anys 1980, pocs anys després de la independència del seu país, va ser transferida a la Secretària d'Estat de Cultura sota presidència d'António Jacinto.[4] Va exercí com a professora de periodisme i coordinadora de programes a l'Institut d'Economia de Luanda (IMEL),[3] impartit a l'ISPRA (Institut Superior Privat d'Angola)[5] i cada vegada més interessada en la literatura especialment la infantil, el 1984 es va incorporar a la Unió d'Escriptors Angolesos (UEA).[2] Va participar en diversos seminaris i conferències a l'Àfrica, Amèrica i Europa, així com en la primera Biennal, el desembre de 1995.[5]
Com a escriptora va adaptar diversos contes tradicionals per als infants, i entre les seves obres més conegudes es troben A Águia, a Rola, as Galinhas e os 50 Lwei (1982); O Castigo do Dragão Glutão (1983); Histórias Velhas, Roupa Nova o Estórias velhas, roupa nova (1988), una col·lecció de quatre contes infantils;[6] O Cubo Amarelo (1991) o Crónicas apressadas: ano um (2002), entre d'altres.[7][5] Va guanyar el Premi de Cultura de la Fundació Cultural de la Llengua Portuguesa el 1999, atorgat pel president de Portugal Jorge Sampaio, per la seva contribució a la literatura en aquest idioma i,[3] el febrer de 2000, va ser honrada a l'Institut Camões, per l'ambaixada de Portugal a Angola, en reconeixement a la seva obra literària.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gabriela Antunes». Portal da Literatura. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gabriela Antunes foi a enterrar esta tarde no Alto das Cruzes». Angonotícias. Arxivat de l'original el 2016-10-04. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 James, 2004, p. 8-9.
- ↑ «Morte de Gabriela Antunes deixa um vazio na literatura infantil angolana». Angop. Agência Angola Press. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Escritora Gabriela Antunes morre vítima de doença». neXus. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2016. [Consulta: 7 març 2018].
- ↑ Macêdo i Natal Chaves, 2007, p. 157-158.
- ↑ Simoes da Silva, Tony. «A Bibliography of Lusophone Women Writers». Women writing Africa. University of Wollongong, Australia. [Consulta: 7 març 2018].
Bibliografia
[modifica]- James, Martin W. Historical Dictionary of Angola. Lanham: Rowman & Littlefield Pub. Group, 2004. ISBN 9780810865600.
- Macêdo, Tania; Natal Chaves, Rita de Cássia. Literaturas de língua portuguesa: marcos e marcas. São Paulo: Arte & Ciência Editora, 2007. ISBN 9788574733395.