Vés al contingut

Fernando Suárez de Tangil y Angulo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFernando Suárez de Tangil y Angulo

Fernando Suárez de Tangil, comte de Vallellano Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Fernando Suárez de Tangil Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 agost 1886 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort6 setembre 1964 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 16 octubre 1964 – Joaquim Bau i Nolla →
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 2 juliol 1964
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 31 maig 1961
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958
← José Ibáñez MartínJorge Vigón Suero-Díaz →
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955
Procurador a Corts
18 desembre 1951 – 5 abril 1949
← José María Fernández-Ladreda y Menéndez-Valdés
Ministre de Foment d'Espanya
18 juliol 1951 – 25 febrer 1957
← José María Fernández-Ladreda y Menéndez-ValdésJorge Vigón Suero-Díaz →
Diputat a les Corts republicanes

21 febrer 1936 – 2 febrer 1939

Circumscripció electoral: Palència
Diputat a les Corts republicanes

23 novembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Palència
Alcalde de Madrid
13 setembre 1924 – 11 abril 1927
← Alberto Alcocer y RibacobaManuel Semprún y Pombo →
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciacalle de Álvarez de Baena (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat i polític
Membre de
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Fernando Suárez de Tangil y Angulo (Madrid, 3 d'agost de 1886 - 6 de setembre de 1964), comte consort de Vallellano, pel seu matrimoni amb María de la Concepción Guzmán y O'Farrill, comtessa de Vallellano, fou un polític espanyol. També va ser II Marquès de Covarrubias de Leyva, títol que va ser rehabilitat al seu favor per Alfons XIII en 1922, atorgant-li la Grandesa d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Va entrar en política després de l'assassinat d'Eduardo Dato e Iradier, de la mà del maurismo. En 1920 va ser elegit diputat per Madrid.[1] Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser designat alcalde de Madrid, càrrec que va ocupar entre el 13 de setembre de 1924 i l'11 d'abril de 1927. Durant la dictadura va mostrar el seu suport a la figura del rei Alfons XIII, de qui era amic personal. Va encapçalar la candidatura monàrquica a Madrid en les transcendentals eleccions municipals d'abril de 1931, en la qual, encara que va obtenir acta de regidor, va veure com la seva candidatura era rotundament derrotada pels republicano-socialistes. Quan es va proclamar la Segona República es va unir a Acció Nacional, partit del que es va separar en 1933 per crear, al costat d'Antonio Goicoechea Renovación Española, del que va ser vicepresident i Goicoechea en la presidència. Com a figura prominent dels alfonsins va propugnar l'entesa amb els tradicionalistes, redactant el manifest d'Alfons XIII del 23 de gener de 1932 i significant-se en l'agitació política en conjunció amb els tradicionalistes, per la qual cosa va ser empresonat tres mesos al començament de 1932.

Va resultar elegit diputat en les eleccions de 1933 i 1936 per Palència. En la legislatura 1933-1936 va ser vicepresident de les Corts i en la de 1936 va ser suplent de José Calvo Sotelo en la Comissió Permanent de les Corts. Després del seu assassinat, va ser Vallellano el portaveu dels monàrquics en la sessió de la Comissió Permanent de 15 de juliol de 1936, poc abans de l'inici de la Guerra Civil, en la qual va protestar formalment per l'assassinat de Calvo Sotelo i va anunciar la retirada del seu partit de les Corts.[2] Va estar al corrent de la imminència de la revolta i es traslladà a Portugal.[2] Durant la Guerra Civil, Vallellano dirigí la Creu Roja franquista,[3] per nomenament del general Franco, ja que va ocupar fins a 1940.

Durant la dictadura franquista va ser nomenat conseller permanent d'Estat (al gener de 1945), ministre d'Obres Públiques (1951-1957) així com president del Consell d'Estat (1958). Va ser procurador en Corts des de 1949 fins a la seva mort.

Referències

[modifica]
  1. Arxiu del Congrés - Històric de Diputats 1810 - 1977 -(consultat: 18-09-2012)
  2. 2,0 2,1 Pedro Montoliú Camps. Madrid en la guerra civil: La historia. Segunda. Silex Ediciones, 1998, p. 22. ISBN 9788477370727. 
  3. La Cruz Roja, testigo de la Guerra Civil, El País, 27 d'octubre de 2008.

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
José María Fernández-Ladreda
y Menéndez-Valdés
Ministre d'Obres Públiques
Escut de l'estat espanyol

1951-1957
Succeït per:
Jorge Vigón Suero-Díaz
Premis i fites
Precedit per:
Rafael Benjumea y Burín
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 32

1952-1964
Succeït per:
José María de Areilza