Emili Granier Barrera
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 maig 1908  Barcelona |
| Mort | 1997 (88/89 anys) Barcelona |
 Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, polític |
| Partit | Estat Català Partit dels Socialistes de Catalunya Unió Socialista de Catalunya Partit Socialista Obrer Espanyol |
Emili Granier Barrera (Barcelona, 1908-1997) fou un periodista i polític català, de formació autodidacta.
El 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català, on fins i tot formarà part de Bandera Negra. El 1925 participaria en el complot de Garraf, raó per la qual fou detingut i empresonat fins al 1928. Un cop fora es dedicà al periodisme, i fou director de Justícia Social i secretari de redacció del setmanari L'Opinió i de La Publicitat. El 1930 abandonà Estat Català i ingressà a la Unió Socialista de Catalunya, de la qual fou nomenat secretari general del partit. Ha estat el primer a traduir al català el Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels el 1930.
En celebrar-se les primeres eleccions municipals durant la Segona República Espanyola fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i fou detingut durant els fets del sis d'octubre de 1934. Fou alliberat novament el 1936.
En acabar la Guerra Civil espanyola s'exilià a París, on hi dirigí el periòdic clandestí Catalunya, i participà en la Resistència Francesa. Durant els primers anys formaria part del PSUC comorerista, fruit de l'expulsió i campanya contra el seu secretari general, i fou un dels principals impulsors de la campanya internacional de solidaritat quan Comorera fou empresonat.[1]
Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas. Fou membre actiu del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el 1978 i milità al Partit dels Socialistes de Catalunya.
L'any 1991 va fer donació a la Biblioteca de Catalunya de la seva biblioteca personal que abasta uns 800 documents, la meitat en castellà (i bona part, editats a Sud-amèrica, especialment Veneçuela) i la resta en català, castellà i francès. El contingut d'aquesta col·lecció gira a l'entorn de temes socials, polítics, referits a la cultura catalana i l'exili.
Obres
[modifica]- Paraules de combat (1964), poesia
- Resposta a dos amics (1970), poesia
- Los intelectuales y la cultura de masas (1970) assaig
- Sobre biografies i altres coses (1970) assaig
- Catalunya y la Comunidad Económica Europea (1982), assaig
Referències
[modifica]- ↑ Caminal, Miquel. Joan Comorera. Comunisme i nacionalisme (1939-1958). Barcelona: Empúries, 1985.
Enllaços externs
[modifica]- Militants barcelonins del Partit dels Socialistes de Catalunya
- Militants barcelonins d'Estat Català
- Periodistes barcelonins
- Exiliats del franquisme barcelonins
- Exiliats del franquisme a França
- Exiliats del franquisme a Veneçuela
- Morts a Barcelona
- Activistes barcelonins
- Activistes catalans del sud contemporanis