Eleanor Roosevelt
.jpg)
Eleanor Roosevelt (pronunciació en : /ˈɛlɪnɔːr ˈroʊzəvɛlt/) (Manhattan, 11 d'octubre de 1884 - Upper East Side, 7 de novembre de 1962) va ser primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.[1]
Biografia
[modifica]Primers anys de vida
[modifica]
Anna Eleanor Roosevelt va néixer l'11 d'octubre de 1884 a Manhattan, a la ciutat de Nova York,[2][3] filla de les socialité Anna Rebecca Hall i Elliott Roosevelt.[4] Des de ben petita va preferir que la diguessin pel seu segon nom, Eleanor. Pel seu pare, era neboda del president Theodore Roosevelt. Per la seva mare, era neboda dels campions de tennis Valentine Gill Vallie Hall III i Edward Ludlow Hall. La seva mare la va anomenar Àvia perquè actuava d'una manera molt seriosa quan era petita.[5] L'Anna va rebutjar emocionalment l'Eleanor i també es va avergonyir una mica de la suposada claredat de la seva filla.[5]
Roosevelt tenia dos germans menors: Elliott Jr. i Hall. També va tenir un germanastre Elliott Roosevelt Mann, per la relació del seu pare amb Katy Mann, una criada empleada per la família. [6] Roosevelt va néixer en un món d'immenses riqueses i privilegis, ja que la seva família formava part de l’alta societat de Nova York anomenada swells.[7]
El 19 de maig de 1887, la Roosevelt, de dos anys, estava a bord del SS Britannic amb el seu pare, la seva mare i la seva tia Tissie, quan va xocar amb el White Star Line SS Celtic. Va ser baixada en un bot salvavides i ella i els seus pares van ser portats al Celtic i van tornar a Nova York. Després d'aquest esdeveniment traumàtic, l'Elionor va tenir por dels vaixells i del mar tota la seva vida. [8]
La seva mare va morir de diftèria el 7 de desembre de 1892, i Elliott Jr. va morir de la mateixa malaltia el maig següent. [9] El seu pare, un alcohòlic confinat en un sanatori, va morir el 14 d'agost de 1894, després de saltar des d'una finestra durant un atac de delirium tremens. Va sobreviure a la caiguda però va morir per una convulsió. [10] Les pèrdues de la infància de Roosevelt la van deixar propensa a la depressió al llarg de la seva vida. [10] El seu germà Hall va patir més tard d'alcoholisme. [11] Abans de morir el seu pare, ell va implorar que actués com a mare en Hall, i va ser una petició que ella va complir per a la resta de la vida d'Hall. Roosevelt estimava Hall, i quan es va matricular a la Groton School el 1907, ella el va acompanyar com a acompanyant. Mentre assistia a Groton, ella li escrivia gairebé diàriament, però sempre va sentir un toc de culpa perquè Hall no hagués tingut una infància més plena. Va gaudir de la brillant actuació de Hall a l'escola i estava orgullosa dels seus nombrosos èxits acadèmics, que incloïen un màster en enginyeria a Harvard. [12]
Després de la mort dels seus pares, Roosevelt es va criar a la llar de la seva àvia materna, Mary Livingston Ludlow Hall de la família Livingston a Tivoli, Nova York. [10] De petita, era insegura i tenia fam d'afecte, i es considerava l'"aneguet lleig".[7] No obstant això, Roosevelt va escriure als 14 anys que les perspectives de vida d'una persona no depenien totalment de la bellesa física: "per molt senzilla que sigui una dona si la veritat i la lleialtat estan estampades a la seva cara, tots se sentiran atrets per ella".[13]
Roosevelt va rebre tutorització privada i, amb l'encoratjament de la seva tia Anna "Bamie" Roosevelt, va ser enviada a l'Allenswood Academy als 15 anys, una escola privada d'acabat a Wimbledon, Londres, Anglaterra,[14] on es va educar des de 1899 fins a 1902. La directora, Marie Souvestre, va ser una pedagoga destacada que va intentar conrear el pensament independent de les dones joves. Souvestre es va interessar especialment per Roosevelt, que va aprendre a parlar francès amb fluïdesa i va guanyar confiança en si mateix.[15] Roosevelt i Souvestre van mantenir una correspondència fins al març de 1905, quan Souvestre va morir, i després d'això Roosevelt va col·locar el retrat de Souvestre al seu escriptori i li va portar les cartes.[15] La cosina germànica de Roosevelt, Corinne Douglas Robinson, el primer mandat de la qual a Allenswood es va superposar amb l'últim de Roosevelt, va dir que quan va arribar a l'escola, Roosevelt era "'tot' a l'escola. Era estimada per tothom". [16] Roosevelt desitjava continuar a Allenswood, però la seva àvia la va cridar a casa el 1902 per fer el seu debut social.[15]
El 1905 es va casar amb el seu cosí llunyà (en cinquè grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir sis fills.
Pel seu suport a l'activisme pels drets humans i a la igualtat ètnica, quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units, ella es va convertir en una figura molt impopular als estats del sud, especialment entre les dones blanques, a causa de la seva actitud contrària a la supremacia blanca que hi estava encara molt arrelada. Quan el 1942 es van produir el linxament de dos nois negres i un pagès de Mississipi, una periodista va acusar-la d'haver provocat la subversió blanca amb la seva actitud.[17]
Durant la Guerra Civil espanyola va afavorir els moviments a favor de la República. Es va manifestar també en contra del confinament dels estatunidencs d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial.
Declaració Universal dels Drets Humans
[modifica]L'any 1946 va ser nomenada delegada davant l'Assemblea General de les Nacions Unides pel president dels Estats Units Harry Truman.[18] Va ser elegida primera presidenta de la Comissió de Drets Humans i va exercir un paper fonamental en la redacció de la Declaració Universal de Drets Humans.[1] [19] Era un moment de creixents tensions a causa de la guerra freda, i els conservadors dels Estats Units es temien que una declaració sobre drets humans que sortís de les Nacions Unides podria dur el socialisme al seu país.[18] Per altra banda, els representants del bloc soviètic al·legaven que les «democràcies» occidentals respectaven els drets civils i polítics només de paraula, com demostrava la segregació racial en els Estats Units.[18] Eleanor Roosevelt va utilitzar el seu prestigi i credibilitat amb les dues superpotències per a encaminar el procés de redacció cap a una conclusió satisfactòria. El 1968, se li va concedir de manera pòstuma el Premi de les Nacions Unides a l'Esfera dels Drets Humans.[20]
Va ser signatària de la Carta oberta a les dones del món.[21]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Eleanor Roosevelt». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Question: Where did ER and FDR live?». The Eleanor Roosevelt Papers Project. gwu.edu. [Consulta: 14 setembre 2014].
- ↑ «The Eleanor Roosevelt Papers Project». gwu.edu.
- ↑ «Eleanor Roosevelt Biography». National First Ladies' Library. Firstladies.org. Arxivat de l'original el 9 de juny de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 Graham, Hugh Davis Virginia Quarterly Review, 63, 2, Spring 1987, pàg. 210–230. PMID: 11618247 [Consulta: 22 juny 2016].
- ↑ Smith, 2007, p. 42.
- ↑ 7,0 7,1 Lash 1971
- ↑ Lash, 1971.
- ↑ Goodwin, 1994, p. 94.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Goodwin, 1994, p. 95.
- ↑ Goodwin, 1994, p. 276.
- ↑ Goodwin, 1994, p. 276–77.
- ↑ Black, Allida. «Anna Eleanor Roosevelt». whitehouse.gov. [Consulta: Categoria 2010].
- ↑ Wiesen Cook, Blanche. Eleanor Roosevelt: 1884–1933. Viking, 1992. ISBN 978-0-670-80486-3.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 «Marie Souvestre (1830–1905)». The Eleanor Roosevelt Papers Project at George Washington University. Arxivat de l'original el 31 de gener de 2013. [Consulta: 24 novembre 2012].
- ↑ Smith, 2007, p. 649.
- ↑ McRae, Elizabeth Gillespie «When White Segregationist Women Hated on Eleanor Roosevelt» (en anglès). The Daily Beast, 17-02-2018 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Black, Allida M. «Eleanor Roosevelt and the Universal Declaration of Human Rights» (en anglès). OAH Magazine of History, 22, abril 2008, pàg. 34-37 [Consulta: 11 octubre 2021].
- ↑ «Les dones que van humanitzar la Declaració Universal de Drets Humans – Eulàlia Lledó Cunill». [Consulta: 27 juliol 2019].
- ↑ «Las mujeres que dieron forma a la Declaración Universal de Derechos Humanos». ONU. [Consulta: 11 desembre 2018].
- ↑ «An open letter to the women of the world | UN Special» (en anglès). [Consulta: 27 juliol 2019].
Vegeu també
[modifica]
- Persones de Manhattan
- Primeres dames dels Estats Units
- Defensors dels drets humans
- Alumnes de The New School
- Morts a Manhattan
- Professors de la Universitat Brandeis
- Doctors honoris causa per la Universitat Brandeis
- Doctors honoris causa per la Universitat d'Utrecht
- Activistes estatunidencs
- Polítics novaiorquesos
- Naixements del 1884