El Decameró

El Decameró
Il Decamerone
	;
Fitxa
Direcció	Pier Paolo Pasolini
Protagonistes	Pier Paolo Pasolini; Ninetto Davoli; Silvana Mangano
Director artístic	Dante Ferretti; Andrea Fantacci
Producció	Alberto Grimaldi
Dissenyador de producció	Dante Ferretti
Guió	Pier Paolo Pasolini
Música	Ennio Morricone
Dissenyador de so	Pietro Spadoni; Gianni D'Amico; Mario Morigi
Fotografia	Tonino Delli Colli
Muntatge	Nino Baragli; Tatiana Casini Morigi
Vestuari	Danilo Donati
Productora	PEA; Prod. Artistes Associés; Artemis Film
Distribuïdor	United Artists; Carlotta Films (França)
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia; França; Alemanya
Estrena	1971
Durada	112 minuts
Idioma original	italià ; castellà
Versió en català	Sí
Rodatge	Centre-Vall del Loira
Color	en color
Descripció
Basat en	Decameró
Gènere	Comèdia dramàtica
Lloc de la narració	Itàlia
Premis i nominacions
Premis	Gran Premi del Jurat de la Berlinale (1971) ;
Els contes de Canterbury →	Sèrie: Trilogia de la Vida
	Sèrie: Trilogia de la Vida

El Decameró (títol original en italià: Il Decamerone) és una pel·lícula franco-germanoitaliana de Pier Paolo Pasolini, del 1971. Ha estat doblada al català.^[1] La pel·lícula és una adaptació de l'obra escrita al segle XIV per Giovanni Boccaccio, el Decameró, que recull, en deu dies (d'aquí el títol «decameró»), un centenar d'històries que es conten deu joves florentins, set noies i tres nois que estan fora de la seva ciutat per una epidèmia de pesta.

Els esquetxos que componen la pel·lícula se situen a l'edat mitjana a Nàpols i impliquen escenes particularment llibertines i immorals per a aquesta època (heterosexualitat, homosexualitat i pedofília). Pasolini fa ell mateix el paper d'un deixeble del pintor Giotto, en una mena de fil conductor que enllaça els diferents esquetxos.

Segons Pasolini, el Decameró és la primera part d'una obra cinematogràfica més vasta, la «trilogia de la vida» constituïda, a més del Decameró, dels Contes de Canterbury (1972) i de Mil i una nits (1974).

Argument

Deu històries d'ingenus del Decameró,^[2] revisades i corregides per Pier Paolo Pasolini:

Un jove s'enriqueix després d'haver estat estafat diverses vegades (notícia 5 de la II^e jornada).
Una monja en sermoneja una altra per un pecat que ha comès, però sucumbeix al seu torn al mateix pecat.
Un pretès sordmut s'aprofita de monges curioses.
Una dona enganya el seu marit a la seva pròpia casa sense que se n'adoni.
En el seu llit de mort, un seductor impenitent ensarrona el sacerdot i es fa canonitzar (notícia 1 de la 1a jornada).
Uns pintors esperen la inspiració divina.
Una noia dorm sobre la teulada de la seva casa per trobar-hi el seu amant.
Tres germans es vengen de l'amant de la seva germana.
Un sacerdot prova d'abusar de la dona del seu amic.
Dos amics pacten per tal de descobrir el que passa després de la mort.

Repartiment

Franco Citti: Ciappelletto
Ninetto Davoli: Andreuccio de Perugia
Jovan Jovanovic: Rustico (escenes suprimides)
Vincenzo Amato: Masetto de Lamporecchio
Angela Luce: Peronella
Giuseppe Zigaina: monja
Gabriella Frankel
Vincenzo Cristo
Pier Paolo Pasolini: alumne de Giotto
Giorgio Iovine
Salvatore Bilardo
Vincenzo Ferrigno: Giannello
Luigi Seraponte
Antonio Diddio
Mirella Catanesi
Giani Esposito
Silvana Mangano: la madona

Premis i nominacions

Premis

1971: Os de Plata del Festival Internacional de Cinema de Berlín per Pier Paolo Pasolini.

Nominacions

1972: Os d'Or del Festival Internacional de Cinema de Berlín per Pier Paolo Pasolini.

Referències

↑ esadir.cat. El Decameró. esadir.cat.
↑ «Il Decamerone». The New York Times.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El Decameró

[1] sadir.cat. El Decameró. esadir.cat.

[2] «Il Decamerone». The New York Times.

[1]

[2]