Eduard Artells i Bover
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 març 1903  Barcelona |
| Mort | 28 gener 1971 (67 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor |
Eduard Artells i Bover (Barcelona, 22 de març, 1903 - 28 de gener de 1971) fou un gramàtic, traductor i pedagog català.[1]
L'any 1938 va traduir La importància d'ésser fidel d'Oscar Wilde. Ingressà al departament d'Extensió d'Ensenyament Tècnic de la Generalitat de Catalunya el 1931. L'any següent entrà a formar part de l'oficina de revisió d'originals de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor del Vocabulari castellà-català abreujat (1958) i del Vocabulari català-castellà abreujat (1961).
Després de la guerra civil va impartir nombrosos cursets de gramàtica catalana. La seva vocació pedagògica és evident en els tres volums titulats Lectures escollides (1962, 1965 i 1969), preparats en col·laboració amb Joan Triadú, i en la seva condició de mentor d'una bona part de les noves promocions d'instructors de català.
Deixeble de Pompeu Fabra,[2] fou traductor i col·laborador de la revista Serra d'Or en una secció lingüística titulada Llenguatge i gramàtica, que foren aplegats en un volum (1969). Fou un dels fundadors del Quartet Vocal Orpheus.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Isern, Joan Josep. «La història d’Eduard Artells: el corrector dur». Vilaweb, 28-01-2021.
- ↑ http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037%5C00000068.pdf
- ↑ «Eduard Artells i Bover». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.