Vés al contingut

Demografia del País Valencià

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La demografia del País Valencià considera que el País Valencià és, amb 5.058.138 habitants (INE 2021),[1] la quarta comunitat autònoma de l'estat espanyol per població, i representa l'11% de la població estatal. La seua població es troba molt desigualment distribuïda, concentrada en la franja costanera, i presenta una densitat de població mitjana de 210,1 hab./km². Presenta un fort creixement demogràfic des de la dècada de 1960; un 15,0% de la seua població és de nacionalitat estrangera (INE 2007).

Distribució de la població

[modifica]
Densitat de població del País Valencià per municipis (2004)
Densitat de població del País Valencià per municipis (2004)

La població valenciana tradicionalment s'ha concentrat en localitats i zones de cultiu a la riba dels rius més importants (Xúquer, Túria, Segura, Vinalopó), així com en poblacions costaneres importants amb ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, Sagunt o Dénia, durant gran part de la seua història, València, Alacant, Xàtiva, Villena, Oriola, Elx, Gandia, o Vila-real i, més recentment, Alzira i Castelló de la Plana.

D'aquesta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques del territori valencià i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara, actualment la densitat de població és major a les zones centrals i del sud, i menor a les zones del nord i de l'interior. També afectà la demografia (i és probablement l'excepció a la mencionada distribució) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle xx en ciutats no costaneres com Alcoi, Ontinyent, Elda-Petrer, Villena, i La Vall d'Uixó.

Als últims anys, s'ha accentuat la concentració a les grans capitals i les localitats de les àrees metropolitanes (principalment les dues majors, l'àrea metropolitana de València i la d'Alacant-Elx) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaners. Així, poblacions tradicionalment menudes (com per exemple: Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt considerable (encara més remarcable durant les èpoques càlides de l'any) sobretot per les migracions estacionals generades pel turisme.

Es podria dir, per tant, que la demografia valenciana és hui dia majoritàriament urbana, amb gran influència de les migracions turístiques i migracions estacionals de segona residència, i amb una evident tendència de desplaçament cap a les poblacions costaneres.

Principals municipis

[modifica]

Els municipis més poblats del País Valencià amb més de 30.000 habitants són els següents:

Els municipis més poblats (2021)[2]
Posició Municipi Població Posició Municipi Població
1a València 789.744 16a Alzira 44.865
2a Alacant 337.304 17a Mislata 44.320
3a Elx 234.205 18a Dénia 42.953
4a Castelló de la Plana 172.589 19a Burjassot 38.712
5a Torrent 84.025 20a Ontinyent 35.946
6a Torrevella 82.842 21a Borriana 34.903
7a Oriola 78.940 22a La Vila Joiosa 34.684
8a Gandia 75.950 23a Santa Pola 34.148
9a Paterna 71.361 24a Villena 34.025
10a Benidorm 69.118 25a Petrer 34.009
11a Sagunt 67.043 26a Aldaia 32.313
12a Alcoi 59.125 27a La Vall d'Uixó 31.549
13a Sant Vicent del Raspeig 58.912 28a Manises 31.287
14a Elda 52.551 29a Xirivella 30.208
15a Vila-real 51.130 30º Crevillent 29.717

Destaquen, amb molta distància, els municipis de València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana com a grans ciutats amb més de 100.000 habitants cadascun. Al seu torn, d'estes quatre ciutats, la capital valenciana té més habitants que la suma de les altres tres grans ciutats.

Principals àrees metropolitanes

[modifica]

Principals àrees metropolitanes del País Valencià, amb nombre d'habitants a INE 2008:

Distribució per províncies

[modifica]
Població del País Valencià per províncies (2010)[2]
Província Població Densitat (en hab/km²) % Valencià % Espanya
València 2.578.719 239,59 50,39% 5,47%
Alacant 1.934.127 332,55 37,80% 4,12%
Castelló 604.344 91,12 11,81% 1,28%
País Valencià 5.117.190 219,81 100% 10,87%

La província més densament poblada és la d'Alacant, tot i que com que és la de menor extensió, n'és superada en població absoluta per la de València.

Evolució de la població

[modifica]
Evolució demogràfica del País Valencià i
percentatge amb el total estatal[3][4]
1510 f 1609 f 1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950
Població 55.631 99.159 1.246.485 1.459.465 1.587.533 1.704.127 1.745.514 1.896.738 2.176.670 2.307.068
Percentatge - - 8,06% 8,31% 8,53% 8,52% 8,16% 8,01% 8,37% 8,20%
1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007 2016
Població 2.480.879 3.073.255 3.646.765 3.923.841 4.009.329 4.202.608 4.806.908 4.885.029 4.959.968
Percentatge 8,11% 9,05% 9,66% 9,95% 10,11% 10,22% 10,75% 10,81% 10,67%

Natalitat i mortalitat

[modifica]
Natalitat i mortalitat[5]
Indicador demogràfic València Espanya
Creixement vegetatiu (2006) 3,0‰ 2,5‰
Taxa de natalitat (2006) 11,2‰ 11,0‰
Taxa de mortalitat (2006) 8,2‰ 8,4‰
Taxa de mortalitat infantil (2006) 3,2‰ 3,5‰
Taxa global de fecunditat (2006)
[Nascuts per mil dones de 15 a 49 anys]
43,8‰ 43,0‰
Nombre mitjà de fills per dona (2006) 1,4 1,4
Edat mitjana a la maternitat (2006) 30,8 anys 30,9 anys
Esperança de vida total (2005) 79,6 anys 80,2 anys
Esperança de vida dones (2005) 82,7 anys 83,5 anys
Esperança de vida homes (2005) 77,0 anys 80,2 anys

Població estrangera

[modifica]

El 15,0% de la població és de nacionalitat estrangera (INE 2007),[6] front a un 10,0% de mitjana en el conjunt estatal. El País Valencià és, després de les Illes Balears, la segona comunitat de l'estat amb major percentatge d'immigrants. Baixant al nivell provincial, la d'Alacant és la província estatal amb major percentatge d'estrangers (un 21,5% sobre el total poblacional), la de Castelló la quarta (un 15,4%) i la de València la catorzena (un 10,1%).

En primera i segona línia de costa de la província d'Alacant hi ha un gran nombre de residents del nord d'Europa, (principalment del Regne Unit, seguit d'alemanys, neerlandesos, belgues i escandinaus); en diverses localitats d'aquesta zona hi ha, de fet, un major nombre d'estrangers censats que de nadius. En la província de Castelló hi ha una de les comunitats de romanesos més importants de l'estat. En la resta del País Valencià predomina la immigració sud-americana.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]