Nascut el 9 de juliol de 1975 a Ramos Mejía, Buenos Aires, sel seu pare era amant del cinema i la seva mare gaudia realitzar trucs de màgia. Szifron és d'ascendència judeo-polonesa.[3]
Szifron cursà estudis secundaris a l'Escuela Técnica ORT, on va seguir l'especialitat de Mitjans de comunicació. Més tard va estudiar Teoria del Cinema amb Ángel Faretta –mític crític de la Revista Fierro-, i va completar la seva formació amb la carrera de Direcció Cinematogràfica en la Universitat del Cinema.
Durant el dia, amb el sol, no puc pensar molt. Les idees flueixen millor de nit. M'emporto un quadern a la bañadera i vaig anotant tot. I vaig descobrir que la unitat és la idea, ni la imatge ni la paraula. Hi ha escriptors o directors que són grans observadors de com la vida és. Jo pinso en com m'agradaria que fos. O per què la vida no és com a mi m'agradaria. M'horroritza que la gent viva com si no somiés. Quan les societats viuen deixant la imaginació fora, quan la vida és pura realitat, em sembla ingènua. Hi ha tantes coses per explorar endins i fora de l'home, en la naturalesa, en l'univers i en el fons de la mar.
Entre 2002 i 2003 va produir, va escriure i va dirigir les dues temporades originals de Los Simuladores, unitari que barrejava el suspens amb l'humor intel·ligent. La sèrie va ser lloada per la crítica i considerada per molts com "la millor sèrie de la televisió argentina". Quan s'esperava que la sèrie seguís, i estant en el punt més alt amb un capítol final que va tocar més de 37 punts d'índex d'audiència, Szifron decideix donar-li un final per a avançar amb altres projectes. Los simuladores va rebre sis premis Martín Fierro, incloent el d'Or, els premis internacionals Inte a la millor sèrie i millor seqüència de títols, i els Premis Clarín Espectacles a la millor sèrie, millor guió i millor direcció. Sony Internacional va adquirir els drets del format i fins al moment va realitzar versions a Mèxic, Espanya, Xile i Rússia.
El 2005 va escriure i dirigir Tiempo de valientes, lllargmetratge produït per K&S films i Twentieth Century Fox. La comèdia policial protagonitzada per Diego Peretti i Luis Luque es va convertir en un èxit de crítica i públic tant a l'Argentina com a Espanya i es va estrenar comercialment en diversos països del món. Va obtenir els premis a la millor pel·lícula, millor director i millor actor en el Festival Internacional de Peníscola, i el premi del públic en el Festival de Biarritz. La companyia Vantage Films va adquirir els drets per a la remake nord-americana.
En 2014 s'estrena Relatos salvajes, la seva tercera pel·lícula que compte, amb l'actuació de Ricardo Darín, Oscar Martínez, Darío Grandinetti, Erica Rivas i Leonardo Sbaraglia entre altres. La pel·lícula és una coproducció argentina-espanyola[6] (produïda pels germans Almodóvar) i fou filmada a Buenos Aires, Cafayate, Salta i Jujuy.[7]Relatos salvajes narra en sis episodis les històries de persones comunes que per algun motiu perden el control i es desencadena la violència. El dia 17 d'abril de 2014 s'anuncia que la pel·lícula competiria per la Palma d'Or en el Festival de Canes.[8][9][10] El dia dissabte 17 de maig la pel·lícula es va presentar en el Grand Théâtre Lumière i va obtenir una gran ovació per la crítica i el públic, aquests mantenint 10 minuts d'aplaudiments després de la projecció,[11] posicionant-se entre les favorites per a obtenir el gran guardó del festival.[12][13] Per la gran repercussió i èxit que va tenir la pel·lícula Sony Pictures Classics compra els drets del film per a la seva distribució als Estats Units, Austràlia i Nova Zelanda.[14] A més el film es va presentar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto.[15] La pel·lícula originalment tenia a l'Argentina com a data d'estrena el 14 d'agost de 2014, però per problemes gremials aliens a la pel·lícula es va haver de postergar una setmana i finalment s'estrena comercialment en cinemes el 21 d'aquest mateix mes.[16] Al dia de la seva estrena als cinemes argentins Relatos salvajes va aconseguir 50 mil espectadors, xifra que el 80 per cent de les estrenes no aconsegueix en tot el seu sojorn en la cartellera argentina, ni tan sols en una recorreguda de sis setmanes en sales. Així en el seu primer cap de setmana d'estrena aconsegueix 450 mil espectadors.[17] D'aquesta manera la pel·lícula de Szifron es converteix en un rècord nacional i es fica entre les pel·lícules més vistes al país.[18][19] Al setembre la pel·lícula es va presentar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià obtenint excel·lents crítiques i rebent el Premi del Público a la Millor Pel·lícula Europea.[20][21] I el día 30 del mateix mes es va anunciar que Relatos salvajes havia estat la pel·lícula triada, per Academia de las Artes y Ciencias Cinematográficas de la Argentina, per a representar al país en els Premis Oscar i els Premis Goya.[22][23] La pel·lícula, entre tants altres reconeixements, rep 10 premis Sur, el premi a la millor pel·lícula estrangera als National Board of Review, vuit premis als Premis Platino del cinema iberoamericà, i va ocupar el posat n°9 de les 10 millors pel·lícules de l'any 2014 segons la revista Time.[24][25]
Després del reconeixement per "Relatos...", el director argentí es va embarcar en diversos projectes. Dirigirà una pel·lícula per als estudis Tri Star. Va començar a treballar en la remake de L'home dels sis milions de dòlars, encara que no va prosperar.[26] Mentrestant, El extranjero, projecte de ciència-ficció que en un primer moment va ser un llargmetratge i després pensat com a trilogia, va prendre finalment forma de minisèrie de 10 capítols que seran escrits i dirigits per Szifron per a la televisió estatunidenca sota el nom de The Stranger, després d'haver signat amb la companyia Media Rights Capital.[27]
A més, prepara els rodatges consecutius d'altres dos films escrits entre 2006 i 2012: La pareja perfecta, una comèdia romàntica no tradicional i Little Bee (títol provisional), un western parlat en anglès.[28]
Szifron és aparellat amb l'actriu argentina María Marull, a qui va conèixer durant la filmació de la sèrie Atorrantes. La parella té dues filles: Rosa nascuda el 2009[29] i Eva nascuda el 7 de juliol de 2014.[30]
