Conquesta austriacista de Menorca
| Guerra de Successió Espanyola | |||
|---|---|---|---|
  Conquesta austriacista de Menorca Conquesta austriacista de Menorca | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | Setembre de 1708 | ||
| Coordenades | 39° 53′ N, 4° 03′ E / 39.88°N,4.05°E | ||
| Lloc | Menorca | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Decisiva victòria Austriacista | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
Escenaris | |
Campanya naval | |
Contraofensiva borbònica de 1704 | |
Aixecament austriacista de 1705 | |
Contraofensiva borbònica de 1706 | |
Ofensiva austriacista | |
Badajoz - Albuquerque - Alcántara - Madrid (1706) - 1r Alacant (1706) - Cartagena - 2n Alacant (1706) - Mallorca - Menorca - Menorca | |
Contraofensiva borbònica de 1707-1708 | |
Conca - Almansa - Xàtiva - Dénia (1707) - Ciudad Rodrigo - Lleida - Morella - Ares - Tortosa - Alcoi - Dénia (1708) - Alacant | |
Ofensiva austriacista de 1710 | |
Contraofensiva borbònica de 1710-1712 | |
Pau d'Utrecht | |
La conquesta austriacista de Menorca fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, consistent a la conquesta de l'illa de Menorca per part de tropes militars angleses.
Antecedents
[modifica]A Menorca, abassegada per la forta guarnició espanyola que ocupava l'illa, es produí l'aixecament austriacista de Menorca el 20 d'octubre de 1706.[1] La lluita entre carlistes i filipistes durà tres mesos, fins que el gener de 1707, Felip V envià un batalló de reforç al governador Diego Leonardo Dávila procedent de Toló, que tornà a controlar l'illa el 12 de gener de 1707.[2]
La conquesta dels anglesos
[modifica]Anglaterra no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània, i James Stanhope va salpar de Barcelona amb 600 anglesos, 600 portuguesos i 500 espanyols,[3] als quals es van sumar a Mallorca 300 soldats més comandats per Joan Miquel Saura Morell, i arribà a Maó el 13 de setembre de 1708, on John Leake feia una setmana que esperava reconeixent el terreny.
Les tropes van desembarcar a Alcalfar el 14 de setembre i van trigar uns quants dies a arribar al Castell de Sant Felip per la manca de camins, on la guarnició de mil soldats, comandada pel capità francès La Jonquière i Diego Leonardo Dávila, es va rendir per evitar una massacre entre les dones i els nens refugiats.[3]
Conseqüències
[modifica]Menorca era per als britànics un punt estratègic de consideració i gràcies a sa seva ajuda estratègica amb homes i doblers a l'emperador Habsburg, es va fer amb Gibraltar, Menorca i concessions comercials a Amèrica, convertint el port de Maó en el principal port britànic al Mediterrani fins a la presa de Malta, i als britànics en senyors del Mediterrani.[4]
L'illa va romandre en mans britàniques fins a l'any 1802 tot i puntuals dominis francès i espanyol, i durant aquest període, van construir torres de defensa, castells, el fort Marlborough, es va fer segur el port de Maó, la capital va passar de Ciutadella a Maó, i es va construir la primera carretera entre Maó i Ciutadella, el Camí d'en Kane.
Referències
[modifica]- ↑ Casasnovas Camps, Miquel Àngel. Biblioteques, llibres i lectors: la cultura a Menorca entre la contrareforma. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.192. ISBN 8484152545.
- ↑ Juan Vidal, Josep; Martínez Ruiz, Enrique. Política interior y exterior de los Borbones (en castellà). Ediciones AKAL, 2001, p.74. ISBN 8470904108.
- ↑ 3,0 3,1 Gregory, Desmond. Minorca, the illusory prize: a history of the British occupations of Minorca (en anglès). Associated University Presse, 1990, p.24-25. ISBN 0838633897.
- ↑ Frey, Linda; Frey, Marsha. The treaties of the War of the Spanish Succession: an historical and critical dictionary (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1995, p.241. ISBN 0313278849.