Flexió verbal del català

La flexió verbal és el procés en què s'obté diferents formes d'un verb i els morfemes gramaticals que intervenen en la flexió, els morfemes flectius.^[1] En realitat, el que fa la flexió amb radical (nominal, verbal, adjectival…) és actualitzar-lo com a mot, és a dir, convertir una forma abstracta, emmagatzemada al lexicó en un mot susceptible d'aparèixer en un enunciat lingüístic.

Models de conjugacions verbals

En català hi ha tres conjugacions verbals. La vocal temàtica caracteritza el verb com a pertanyent a una conjugació, i en general apareix en l'infinitiu al costat d'una –r, que és la desinència d'infinitiu pròpiament dita. Existeixen cinc models de conjugacions verbals.

Conjugació	Vocal temàtica	Infinitius models
I	-a-	cant-a-r
IIa	-e-	tém-e-r
IIb	-e-	perd-r-e
IIIa	-i-	serv-i-r
IIIb	-i-	dorm-i-r

A la tercera conjugació, hi ha els verbs anomenats incoatius, com servir (model IIIa), que afegeixen un increment, anomenat pseudomorfema (-eix- en Català central, amb moltíssima variació dialectal), en determinades formes, i els verbs de conjugació pura, com dormir (model IIIb). D'aquests cinc models, la gran majoria de verbs segueixen el I o el IIIa (cantar i servir).

Sovint s'identifica la conjugació dels verbs per l'acabament d'infinitiu, però hi ha uns pocs casos de verbs irregulars en infinitius, que es caracteritzen, precisament, per l'absència de vocal temàtica. Aquests casos són, per exemple, "dir" i "dur", que provenen de verbs llatins de la segona conjugació (dicere i ducere). En podem reconèixer la conjugació pel gerundi, en la qual sí que trobem la vocal temàtica, tal com es pot observar que hi és en llatí.

Infinitiu	Gerundi	Vocal temàtica	Model conjugació
di + r	di + e + nt	-e-	II b
du + r	du + e + nt	-e-	II b

ATENCIÓ: Des de fa uns pocs anys, l'Institut d'Estudis Catalans va modificar les nomenclatures de les conjugacions dels verbs per als dialectes de Catalunya. Aquí sota us oferim les diferències entre el model vell i el model nou de nomenclatures.^{[cal citació]}

MODIFICACIÓ DELS VERBS REGULARS
NOMENCLATURA VELLA		NOMENCLATURA NOVA
Indicatiu	Subjuntiu	Indicatiu	Subjuntiu
Present		Present
canta	canti	canta	canti
Pretèrit indefinit (indicatiu) / Pretèrit perfet (subjuntiu)		Perfet
ha cantat	hagi cantat	ha cantat	hagi cantat
Pretèrit imperfet		Imperfet
cantava	hagi cantat	cantava	cantés
Pretèrit plusquamperfet		Plusquamperfet
havia cantat	hagués cantat	havia cantat	hagués cantat
Pretèrit perfet simple i pretèrit perfet perifràstic		Passat simple i passat perifràstic
cantà / va cantar (perifràstic)	vaig cantar (perifràstic)	cantà / va cantar	vaig cantar
Pretèrit plusquamperfet anterior perifràstic		Passat anterior i passat anterior perifràstic
va haver cantat	vaig haver cantat	va haver cantat	vaig haver cantat
Futur		Futur
cantarà	---	cantarà	---
Futur perfet		Futur perfet
haurà cantat	---	haurà cantat	---
Condicional		Condicional
cantaria	---	cantaria	---
Condicional perfet		Condicional perfet
hauria cantat	---	hauria cantat	---

A continuació es recullen totes les formes de la NOMENCLATURA VELLA d'ús general en els grans dialectes catalans següents: central (C), nord-occidental (N), rossellonès (R), valencià (V), valencià formal (VF), i balear (B). Cada un d'aquests presenta variacions en la morfologia verbal, i totes són considerades com a correctes i, per tant, part de la llengua normativa. Els verbs en cursiva són formes pertanyents a l'àmbit lingüístic específic de la seua àrea d'ús tradicional, mentre que la resta dels verbs són formes de l'àmbit general català, és a dir, es fan servir en dues o més àrees d'ús tradicional.

VERBS REGULARS (nomenclatura vella)
Model I	Model II		Model IIIa		Model IIIb
INFINITIU [modifica]
cantar¹	perdre	témer	patir	trair	dormir
GERUNDI [modifica]
cantant	perdent	tement	patint	traint	dormint
PARTICIPI [modifica]
cantat, cantada cantats, cantades	perdut, perduda perduts, perdudes	temut, temuda temuts, temudes	patit, patida patits, patides	traït, traïda traïts, traïdes	dormit, dormida dormits, dormides
INDICATIU [modifica]
Present
canto^C, cante^V, cant^B,N, canti^R ² cantes canta cantem, cantam^B canteu, cantau^B canten	perdo^C, perd ^B,V, perdi^R perds perd perdem perdeu perden	temo^C, tem ^B,V, temi^R tems tem temem temeu temen	pateixo^C, patixo^N, patisc^V, patesc^{B, VF}, pateixi^R ³ pateixes, patixes^V pateix, patix^V patim patiu pateixen, patixen^V	traeixo^C, traïxo^N, traïsc^V, traesc^{B, VF}, traeixi^R traeixes, traïxes^V traeix, traïx^V traïm traïu traeixen, traïxen^V	dormo^C, dorm^B,V, dormi^R dorms dorm dormim dormiu dormen
Perfet
he cantat has cantat ha cantat hem cantat heu cantat han cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Pretèrit imperfet
cantava cantaves cantava cantàvem cantàveu cantaven	perdia perdies perdia perdíem perdíeu perdien	temia temies temia temíem temíeu temien	patia paties patia patíem patíeu patien	traïa traïes traïa traíem traíeu traïen	dormia dormies dormia dormíem dormíeu dormien
Pretèrit plusquamperfet
havia cantat havies cantat havia cantat havíem cantat havíeu cantat havien cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Pretèrit perfet
cantí cantares cantà cantàrem cantàreu cantaren	perdí perderes perdé perdérem perdéreu perderen	temí temeres temé temérem teméreu temeren	patí patires patí patírem patíreu patiren	traí traïres traí traírem traíreu traïren	dormí dormires dormí dormírem dormíreu dormiren
Pretèrit plusquamperfet anterior
haguí cantat hagueres cantat hagué cantat haguérem cantat haguéreu cantat hagueren cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Pretèrit perfet perifràstic
vaig cantar vas/vares cantar va cantar vam/vàrem cantar vau/vàreu cantar van/varen cantar	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Pretèrit plusquamperfect anterior perifràstic
vaig haver cantat vas/vares haver cantat va haver cantat vam/vàrem haver cantat vau/vàreu haver cantat van/varen haver cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Futur
cantaré cantaràs cantarà cantarem cantareu cantaran	perdré perdràs perdrà perdrem perdreu perdran	temeré temeràs temerà temerem temereu temeran	patiré patiràs patirà patirem patireu patiran	trairé trairàs trairà trairem traireu trairan	dormiré dormiràs dormirà dormirem dormireu dormiran
Futur perfet
hauré cantat hauràs cantat haurà cantat haurem cantat haureu cantat hauran cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Condicional
cantaria cantaries cantaria cantaríem cantaríeu cantarien	perdria ⁴ perdries perdria perdríem perdríeu perdrien	temeria temeries temeria temeríem temeríeu temerien	patiria patiries patiria patiríem patiríeu patirien	trairia trairies trairia trairíem trairíeu trairien	dormiria dormiries dormiria dormiríem dormiríeu dormirien
Condicional perfet
hauria, haguera cantat hauries, hagueres cantat hauria, haguera cantat hauríem, haguérem cantat hauríeu, haguéreu cantat haurien, hagueren cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem

SUBJUNTIU
Present
canti, cante^V cantis, cantes^V canti, cante^V cantem canteu cantin, canten^V	perdi, perda^V perdis, perdes^V perdi, perda^V perdem perdeu perdin, perden^V	temi, tema^V temis, temes^V temi, tema^V temem temeu temin, temen^V	pateixi, patisca^N,V, patesca^{VF, B}, patesqui^B pateixis, patisques^N,V, patesques^B, patesquis^B pateixi, patisca^N,V, patesca^{VF, B}, patesqui^B patim, patiguem^B patiu, patigueu^B pateixin, patisquen^N,V, patesquen^{VF, B}, patesquin^B	traeixi, traïsca^N,V, traesca^{VF, B}, traesqui^B traeixis, traïsques^N,V, traesques^{VF, B}, traesquis^B traeixi, traïsca^N,V, traesca^{VF, B}, traesqui^B traïm, traïguem^B traïu, traïgueu^B traeixin, traïsquen^N,V, traesquen^{VF, B}, traesquin^B	dormi, dorma^V dormis, dormes^V dormi, dorma^V dormim, dormiguem^B dormiu, dormigueu^B dormin, dormen^V
Pretèrit imperfet
cantés, cantara^V, cantàs^B cantessis, cantares^V, cantesses^B, cantassis^B cantés, cantara^V, cantàs^B cantéssim, cantàrem^V, cantéssem^B, cantàssim^B cantéssiu, cantàreu^V, cantésseu^B, cantàssiu^B cantessin, cantaren^V, cantessen^B, cantassin^B	perdés, perdera^V perdessis, perderes^V, perdesses^B perdés, perdera^V perdéssim, perdérem^V, perdéssem^B perdéssiu, perdéreu^V, perdésseu^B perdessin, perderen^V, perdessen^B	temés, temera^V temessis, temeres^V, temesses^B temés, temera^V teméssim, temérem^V, teméssem^B teméssiu, teméreu^V, temésseu^B temessin, temeren^V, temessen^B	patís, patira^V patissis, patires^V, patisses^B patís, patira^V, patíssim, patírem^V, patíssem^B patíssiu, patíreu^V, patísseu^B patissin, patiren^V, patissen^B	traís, traïra^V traïssis, traïres^V, traïsses^B traís, traïra^V traíssim, traírem^V, traíssem^B traíssiu, traíreu^V, traísseu^B traïssin, traïren^V, traïssen^B	dormís, dormira^V dormissis, dormires^V, dormisses^B dormís, dormira^V dormíssim, dormírem^V, dormíssem^B dormíssiu, dormíreu^V, dormísseu^B dormissin, dormiren^V, dormissen^B
Pretèrit perfet perifràstic
vagi, vaja^V cantar vagis, vages^V cantar vagi, vaja^V cantar vàgim, vàgem^V cantar vàgiu, vàgeu^V cantar vagin, vagen^V cantar	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Perfet
Hagi, haja^V cantat hagis, hages^V cantat hagi, haja^V cantat hàgim, hàgem^V cantat hàgiu, hàgeu^V cantat hagin, hagen^V cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Pretèrit plusquamperfet
Hagués, haguera^{V, R} cantat Haguessis, haguesses, hagueres^{V, R} cantat Hagués, haguera^{V, R} cantat Haguéssim, haguéssem, haguérem^{V, R} cantat Haguéssiu, haguésseu, haguéreu^{V, R} cantat Haguessin, haguessen, hagueren^{V, R} cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
Passat anterior perifràstic
vagi, vaja^V haver cantat vagis, vages^V haver cantat vagi, vaja^V haver cantat vàgim, vàgem^V haver cantat vàgiu, vàgeu^V haver cantat vagin, vagen^V haver cantat	Idem	Idem	Idem	Idem	Idem
IMPERATIU [modifica]
canta canti, cante^V cantem canteu, cantau^B cantin, canten^V	perd perdi, perda^V perdem perdeu perdin, perden^V	tem temi, tema^V temem temeu temin, temen^V	pateix, patix^N,V pateixi, patisca^N,V, patesca^VF, patesqui^B patim, patiguem^B patiu, patigueu^B pateixin, patisquen^N,V, patesquen^VF, patesquin^B	traeix, traïx^N,V traeixi, traïsca^N,V, traesca^VF, traesqui^B traïm, traïguem^B traïu, traïgueu^B traeixin, traïsquen^N,V, traesquen^VF, traesquin^B	dorm dormi, dorma^V dormim, dormiguem^B dormiu, dormigueu^B dormin, dormen^V

Notes

La divisió amb un guionet en totes les formes indica els radicals, els temes dels temps, i els finals.
Els verbs de la primera conjugació amb el radical en c, ç, g, j, gu, i qu abans del final, que comença en e, o i presenten les alteracions ortogràfiques qu, c, gu, g, gü, qü, respectivament: tancar, tanques; caçar, caces; furgar, furgues; rajar, rages; obliquar, obliqües.
Els increments -eix, -ix, -isc, o -esc es troben a la majoria de verbs de la tercera conjugació (anomenats per això verbs incoatius). Les tres persones del singular, i la tercera del plural del present de l'indicatiu, del subjuntiu, i de l'imperatiu afegeixen -eix- entre el lexema i el morfema (o gramema). Els únics verbs que no el tenen són: ajupir, bullir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, escopir, esmunyir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir, venir, i els seus derivats (excepte: assentir, i dissentir). Acudir, afegir, brunzir, consumir, ferir, fregir, llegir, mentir, penedir-se, renyir, resumir, tenyir, tossir i vestir, poden ser conjugats de les dues maneres, però les formes incoatives són preferides. Lluir es conjuga de les dues maneres: sense els increments quan és usat en el seu sentit propi: emetre llum; i s'utilitzen els increments en sentit figurat: fer goig, fer-se veure, o tenir èxit. Paral·lelament, sortir es conjuga sense l'increment quan vol dir eixir i amb increment quan significa "produir efecte".
Els verbs acabats en -re ometen la darrera vocal en les conjugacions del futur i del condicional, quan les desinències s'hi afegeixen.
El participi pot concordar en gènere i nombre amb el complement directe.

Vegeu també

Referències

↑ «LA FLEXIÓ VERBAL». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 26 setembre 2011].

Enllaços externs

Conjugador de verbs

[1] «LA FLEXIÓ VERBAL». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 26 setembre 2011].

[1]

Models de conjugacions verbals

INFINITIU

GERUNDI

PARTICIPI

INDICATIU

IMPERATIU

Notes

Vegeu també

Referències

Enllaços externs