Claudio Bonoldi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 octubre 1783  Piacenza (Itàlia) |
| Mort | 14 febrer 1846 (62 anys) Milà (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Fills | Francesco Bonoldi, Józef Achilles Bonoldi |
Claudio Bonoldi (Piacenza, 26 d'octubre de 1783 - Milà, 14 de febrer de 1846) fou un tenor italià.
Bonoldi va ser un tenor líric.[1] Al principi de la seva carrera´la seva veu era especialment adequada per reproduir els rols de l'òpera bufa. Més tard, el seu to de veu va evolucionar a més fosca i ressonant, i també va interpretar peces dramàtiques, com Pollio a Norma, per abastar també els papers de baix, com Assur a Semiramide per Gioachino Rossini i Don Giovanni de Wolfgang Amadeus Mozart. En el llenguatge musical contemporani es podria anomenar un baritenor.
Referències
[modifica]- ↑ «Possiede un ottimo portamento di voce, come pure l'agilità. Fu applaudito sulle scene de' principali teatri d'Italia» (Carlo Gervasoni, Nuova teoria di musica ricavata dall'odierna pratica, ossia metodo sicuro e facile in pratica per ben apprendere la musica: a cui si fanno precedere varie notizie storico-musicali, Parma, Stamperia Blanchon, 1812, p. 98; accessibile gratuitamente on-line come ebook-gratis Google).
Bibliografia
[modifica]- Giampiero Tintori, 200 ans d'opéra La Scala, Ken Art S.A. Editeur, Geneve, 1979.
- Rodolfo Celletti, Voce di tenore. Dal Rinascimento a oggi, storia e tecnica, ruoli e protagonisti di un mito della lirica, Idea Libri, Milano, 1989.
- Giorgio Appolonia, Le voci di Rossini, prefazione di Giorgio Gualerzi, Eda, Torino, 1992.
- Gustavo Marchesi, Canto e cantanti, Casa Ricordi, Milano, 1996.
- Evaristo Pagani, Raccolte Biografiche Cantanti Lirici Italiani, edito in proprio, Albino, 2009.
- Franco C. Ricci, Bonoldi, Claudio, in Alberto Maria Ghisalberti (a cura di), Dizionario Biografico degli Italiani, Roma, Istituto della Enciclopedia Italiana, 1971, volume 12 (accessibile gratuitamente on-line in Treccani.it)