Vés al contingut

Chus Lampreave

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaría Jesús "Chus" Lampreave
Nom original(es) Chus Lampreave Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) María Jesús Lampreave Pérez Modifica el valor a Wikidata
11 desembre 1930 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 2016 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Almeria (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEspanya
Activitat
Ocupacióactriu, actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1958 Modifica el valor a Wikidata - 2016 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0483942 Allocine: 7309 Allmovie: p40203 TMDB.org: 3482
Discogs: 1172292 Modifica el valor a Wikidata

María Jesús Lampreave Pérez (Madrid, 11 de desembre de 1930 - Almeria, 4 d'abril de 2016), coneguda com a Chus Lampreave, fou una actriu espanyola condecorada amb la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts l'any 2001.[1]

Biografia

[modifica]

Tot i no tenir cap vocació com a actriu, es convertí en una de les més reconegudes del cinema espanyol. Va participar en més de cinquanta pel·lícules i nombrosos treballs a la televisió, en col·laboració amb importants directors del país.

Després de cursar el batxillerat i animada per la seva gran afició a la pintura, ingressa a l'Academia de Bellas Artes de San Fernando i, mitjançant Jaime de Armiñán, debuta el 1958 com a actriu de televisió. Comença en el món del cinema amb els directors Marco Ferreri treballant a El cochecito i Luis García Berlanga, treballant amb aquest en El Verdugo i en la seva trilogia Nacional (L'escopeta nacional, Patrimonio nacional i Nacional III).

Els seus millors èxits venen de la mà de Pedro Almodóvar, en les pel·lícules Entre tinieblas (1983), ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), Matador (1986) i Mujeres al borde de un ataque de nervios (1988). També treballà en Hable con ella (2002), Volver (2006) i Los abrazos rotos (2009).

Va actuar amb Fernando Trueba en El año de las luces (1986), amb qui tornaria a treballar en 1992 en Belle Époque, pel·lícula que guanyà l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i amb la que Chus guanyaria el Goya a la millor actriu secundària; i en 2012 en El artista y la modelo.

L'actriu va morir el dia 4 d'abril de l'any 2016, a Almeria.[2]

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula Director
1958 El pisito Marco Ferreri
1960 El cochecito Marco Ferreri
1963 El verdugo Luis García Berlanga
La becerrada José María Forqué
1971 Mi querida señorita Jaime de Armiñán
1974 El amor del capitán Brando Jaime de Armiñán
1976 Colorín colorado José Luis García Sánchez
1977 L'escopeta nacional Luis García Berlanga
1981 Patrimonio nacional Luis García Berlanga
1982 Nacional III Luis García Berlanga
1983 Total José Luis Cuerda
Entre tinieblas Pedro Almodóvar
1984 ¿Qué he hecho yo para merecer esto? Pedro Almodóvar
1985 Sé infiel y no mires con quién Fernando Trueba
Lulú de noche Emilio Martínez Lázaro
1986 Matador Pedro Almodóvar
El año de las luces Fernando Trueba
1987 La vida alegre Fernando Colomo
Moros y cristianos Luis García Berlanga
El pecador impecable Augusto Martínez Torres
1988 Espérame en el cielo Antonio Mercero
Mujeres al borde de un ataque de nervios Pedro Almodóvar
Miss Caribe Fernando Colomo
1989 Amanece, que no es poco José Luis Cuerda
Bajarse al moro Fernando Colomo
1992 Belle Époque Fernando Trueba
Supernova Juan Miñón
1994 Todos a la cárcel Luis García Berlanga
1995 Siete mil días juntos Fernando Fernán Gómez
Así en el cielo como en la tierra José Luis Cuerda
La flor de mi secreto Pedro Almodóvar
1998 Torrente, el brazo tonto de la ley Santiago Segura
Una pareja perfecta Francesc Betriu
2002 El florido pensil Juan José Porto
Hable con ella Pedro Almodóvar
2003 Atraco a las 3... y media Raúl Marchand Sánchez
2004 Di que sí Juan Calvo
2006 Volver Pedro Almodóvar
2008 Fuera de carta Nacho G. Velilla
2009 Los abrazos rotos Pedro Almodóvar
2012 El artista y la modelo Fernando Trueba
2014 Torrente 5: Operación Eurovegas Santiago Segura

Referències

[modifica]