Vés al contingut

Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaCarlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano
Biografia
Naixement(es) Carlos Martínez de Campos y Serrano Modifica el valor a Wikidata
6 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1975 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Madrid
Sepulturacementiri de Mingorrubio Modifica el valor a Wikidata
  Cap de l'Estat Major Central
3 de juny de 1940 – 6 de juny de 1941
  Capità general de les Canàries
juny de 1951 – octubre de 1953
Activitat
Ocupacióhistoriador, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903-1957
Membre de
Carrera militar
Lleialtat Regne d'Espanya
República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar Tinent General
ConflicteGuerra de Melilla
Guerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Altres
TítolDucat de la Torre (1952–)
Comte Modifica el valor a Wikidata
Premis
Llista
Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra
3 juny 1940 – 6 juny 1941 Modifica el valor a Wikidata

Carlos Ignacio Martínez de Campos y Serrano (París, 1887 - Madrid, 20 de maig de 1975) fou un militar i historiador espanyol, duc de la Torre i comte de Llovera acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.

Biografia

[modifica]

Era fill de José Martínez de Campos y Martín de Molina i de María de la Concepción Serrano y Domínguez y Domínguez Borrell, filla de Francisco Serrano Domínguez.[1] Estudia batxillerat a Madrid i el 1903 ingressà a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, on hi assolí el grau de tinent el 1908. Va participar en la Guerra de Melilla i el 1918 es va diplomar en Estat Major. Després de fer d'agregat militar a la Xina i Japó va tornar el 1921 per lluitar a la Guerra del Rif. El 1923 fou enviat novament com a agregat militar a Roma, Sofia, Atenes i Ankara.[2]

En la guerra civil espanyola fou cap d'artilleria de les Brigades i de l'Exèrcit del Nord, i va intervenir a la batalla de Terol, a la batalla de l'Ebre i a l'ofensiva sobre Catalunya. El 1940 fou ascendit a general de brigada i nomenat cap de l'Estat Major Central. De 1942 a 1945 fou professor d'estudis estratègics de l'Escola Politècnica Superior de l'Exèrcit, de 1946 a 1959 fou Governador militar del Campo de Gibraltar i de 1950 a 1953 Capità General de les Illes Canàries. L'octubre de 1957 va passar a la reserva. Fou preceptor de l'aleshores príncep Joan Carles.[3]

El 1950 va ingressar com a acadèmic a la Reial Acadèmia de la Llengua[4] i el 1963 a la Reial Acadèmia de la Història. També fou president honorífic de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i vocal del Patronat Juan de la Cierva del CSIC. Va morir d'una insuficiència respiratòria a l'Hospital de l'Aire de Madrid el 20 de maig de 1975.

Obres

[modifica]
  • Tratado de equitación (1912)
  • La zona francesa de Marruecos (1918)
  • Historia militar del Japón (1920)
  • Las fuerzas militares del Japón (1922)
  • Arte militar aéreo (1925)
  • Ayer: 1892-1931 (1946)
  • España Bélica: El Siglo XIX (1961)
  • España bélica: el siglo XVI (1966)
  • España bélica: El siglo XVII (1968)

Referències

[modifica]

Biografia

[modifica]
  • Biografia a les publicacions del Ministeri de Defensa


Premis i fites
Precedit per:
Miguel Artigas Ferrando

Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola
Cadira f

1950-1975
Succeït per:
Manuel de Terán Álvarez
Precedit per:
Alfredo Kindelán y Duany
Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Medalla 31

1963 - 1975
Succeït per:
Antonio Blanco Freijeiro