Vés al contingut

Can Basté

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Can Basté
Imatge
Dades
TipusMasia Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicneoclassicisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Turó de la Peira (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPg. Fabra i Puig, 274-276 i Pere d'Artés, 5 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 50″ N, 2° 10′ 23″ E / 41.43057828°N,2.17307884°E / 41.43057828; 2.17307884
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC30282 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC15685 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2884 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcanbaste.com Modifica el valor a Wikidata

Can Basté és una masia del barri del Turó de la Peira de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.[1] Forma part del conjunt històric de Santa Eulàlia de Vilapicina, també catalogat com a BCIL,[2] i actualment acull el Centre Cívic Can Basté.

Descripció

[modifica]

És un edifici a quatre vents i de planta quadrada del segle xviii, edificat sobre una torre medieval.[1] De planta baixa i dos pisos i amb coberta a quatre vessants, la façana principal s'ordena simètricament, a banda i banda d'un eix on se situen un balcó i una portalada de pedra amb arc de mig punt adovellada.[1][3] Uns esgrafiats a base de pilastres, emmarcament de les obertures imitant llindes triangulars i un gran sòcol que imita carreus de pedra, en configuren el disseny.[3]

Història

[modifica]
Can Basté entre 1926 i 1928

A finals del segle xviii era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari,[1] Ramon de Nadal i de Dou, fill de Margarida de Dou i de Bassols, que va fer construir el pont cobert que l'uneix amb l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[4][3]

A les darreries del segle xix era propietat de Pere Pous i Bases, i a principis del xx era dels Marés, amos de Can Carabassa. Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l'any 1955 es traslladaren a Can Fargas. La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l'Ajuntament de Barcelona.[1]

La casa es feia servir de magatzem i estava molt malmesa, fins que l'any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació com a centre cívic, que transformà totalment el seu interior.[1]

Intervencions arqueològiques

[modifica]

Durant les obres de rehabilitació, hi aparegué una estructura arquitectònica i nombrosos carreus ben tallats, dispersos i aprofitats en altres fases de l'edifici. L'estructura, feta d'opus incertum amb un enlluït de morter de calç, es trobava en un nivell inferior a les fonamentacions de la masia, i es recolzava en un mur més antic, fet de grans carreus ben treballats.[3] Mossèn Clapés havia esmentat l'existència de restes d'època romana en un document de 1896, tot i que no hi van aparèixer les restes de la vil·la romana situada sota l'església de Santa Eulàlia de Vilapicina.[5]

S'hi va trobar una sitja davant l'entrada a la masia, amb boca quadrada d'obra, planta ovoide i fons pla amortitzada pel paviment del segle xviii. També es va trobar un mur de cronologia indeterminada en la paret de la sitja a 2,40 m del paviment.[5] Finalment, es recolliren materials arqueològics dels farciments dels carcanyols de les voltes: fragments de morter, ceràmica de cuina i àmfora romana, fragments de ceràmica decorada en verd i morat, algun reflex metàl·lic i força bols de blaves catalanes i terrissa comuna.[5]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Cal Basté». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. «Conjunt de Santa Eulàlia de Vilapicina». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Can Basté». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  4. «L'Arxiu participa per quart any consecutiu a la Festa Major de Vilapicina i la Torre Llobeta amb una passejada de barri». Blog de l'Arxiu de Històric Roquetes Nou Barris, 09-10-2018.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Can Basté». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).

Bibliografia

[modifica]
  • Díez i Quijano, Desideri. Les masies d'Horta. Quarta edició. Barcelona: El tinter, SAL, abril 2003, p. 31. 

Enllaços externs

[modifica]