Ascites
 | |
| Tipus | abdominal symptom (en)  i embassament  |
|---|---|
| Especialitat | gastroenterologia |
| Patogènesi | |
| Causa de | bulging flanks (en) , signe du glaçon (fr) , fluid wave test (en) i shifting dullness (en) |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME04 |
| CIM-10 | R18 |
| CIM-9 | 789.5 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 943 |
| MedlinePlus | 000286 |
| eMedicine | 933942 i 170907 |
| Patient UK | ascites |
| MeSH | D001201 |
| UMLS CUI | C0003962 |
En la medicina (gastroenterologia), l'ascites (també conegut -però poc emprat- com hidroperitoneu o més antigament com hidropesia abdominal) és una acumulació de líquid en la cavitat peritoneal.[1][2] Els símptomes poden incloure augment de la mida abdominal, augment de pes, molèsties abdominals i sensació de falta d'aire.[3] Les complicacions poden incloure la peritonitis bacteriana espontània.[3]
La causa més freqüent als països desenvolupats és la cirrosi.[2] Altres causes inclouen càncer, insuficiència cardíaca, tuberculosi, pancreatitis i bloqueig de la vena hepàtica.[2] En la cirrosi, el mecanisme subjacent és la pressió arterial alta al sistema portal i la disfunció dels vasos sanguinis. El diagnòstic de la causa és en general amb les anàlisis de sang, l'ecografia o la tomografia computada abdominals.[3] L'anàlisi del líquid pot ajudar a determinar la causa subjacent.[3]
El tractament inclou dieta baixa en sal, medicaments (diürètics), la paracentesi, o altres tractaments dirigits a la causa. Es pot col·locar una derivació portosistèmica intrahepàtica transjugular (TIPS), però s'associa amb complicacions.[3] Es poden considerar els intents de tractar la causa subjacent, com ara un trasplantament de fetge.[2] De les persones amb cirrosi, més de la meitat desenvolupen ascites en els deu anys posteriors al diagnòstic.[2] De les persones d'aquest grup que desenvolupen ascites, la meitat moriran en tres anys.[2] El terme prové del grec askítes que significa "com una bossa".[4]
Causes
[modifica]Per transsudat són:[5]
- Cirrosi - 81% (sense alcohol en un 65%, viral en 10%, criptogénica en el 6%)
- Insuficiència cardíaca - 3%
- Oclusió venosa hepàtica: síndrome de Budd-Chiari o malaltia venooclusiva
- Pericarditis constrictiva
- Kwashiorkor
Per exsudat són:
- Càncer (carcinomatosi peritoneal primària i metastàtica) - 10%
- Infecció: Tuberculosi - 2% o peritonitis bacteriana espontània
- Pancreatitis - 1%
- Serositis
- Síndrome nefròtica[6]
- Enteropatia perdedora de proteïnes
- Angioedema hereditari[7]
Altres causes poc comunes:
- Síndrome de Meigs
- Vasculitis
- Hipotiroïdisme
- Diàlisi renal
- Mesotelioma del peritoneu
- Tuberculosi abdominal
- Infecció del trematode Clonorchis sinensis
Classificació
[modifica]L'ascites existeix en tres graus:[8]
- Grau 1: lleu, només visible en ecografia i TC
- Grau 2: detectable per la protuberància i matidesa (so mat a la percussió) desplaçable als flancs de l'abdomen
- Grau 3: visible directament, confirmat amb la prova de l'onada ascítica
Referències
[modifica]- ↑ «Ascites». [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Pedersen, JS; Bendtsen, F; Møller, S «Management of cirrhotic ascites.». Therapeutic Advances in Chronic Disease, 6, 3, 5-2015, pàg. 124–37. DOI: 10.1177/2040622315580069. PMC: 4416972. PMID: 25954497.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Ascites - Hepatic and Biliary Disorders» (en anglès canadenc), 01-05-2016. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ Staff writer. «Ascites». Dictionary.com: An Ask.com Service. Oakland, CA: IAC, 2010. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ Warrell DA, Cox TN, Firth JD, Benz ED. Oxford textbook of medicine. Oxford: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-262922-0
- ↑ Kumar & Clark's Clinical Medicine e.8 Chapter 7: Liver, biliary tract and pancreatic disease Pg. 335
- ↑ «Ascites in hereditary angioedema». Allergy, 53, 5, 1998, pàg. 543–5. DOI: 10.1111/j.1398-9995.1998.tb04098.x. PMID: 9636820.
- ↑ Moore, K. P.; Wong, F.; Gines, P.; Bernardi, M.; Ochs, A. «The Management of Ascites in Cirrhosis: Report on the Consensus Conference of the International Ascites Club». Hepatology, 38, 1, 2003, pàg. 258–66. DOI: 10.1053/jhep.2003.50315. PMID: 12830009.
