Antoni Ferratges de Mesa
Ferratges a El Eco de Badalona (1885) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 13 maig 1840 Santiago de Cuba |
Mort | 21 febrer 1909 (68 anys) Barcelona |
Diputat a Corts | |
13 abril 1898 – 30 maig 1898 ← Manuel Planas i Casals – Álvaro Carvajal Melgarejo → Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers | |
Senador del Regne | |
1896 – 1898 Circumscripció electoral: Barcelona | |
Diputat a Corts | |
30 agost 1881 – 1r juliol 1895 ← Marià Maspons i Labrós – Manuel Planas i Casals → Circumscripció electoral: Districte electoral de Granollers | |
Governador civil de Girona | |
13 gener 1871 – 8 abril 1871 ← Eladi Lezama – Pere Antoni Torres i Jordi → | |
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic | |
16 febrer 1869 – 2 gener 1871 Circumscripció electoral: districte electoral de Vic | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, empresari, advocat |
Partit | Partit Liberal Fusionista |
Família | |
Fills | Robert Ferratges i Domínguez |
Antoni Ferratges de Mesa[1] (Santiago de Cuba, 13 de maig de 1840 – Barcelona, 21 de febrer de 1909) fou un polític i empresari català, marquès de Mont-roig des de 1887.
Biografia
[modifica]Orígens
[modifica]Fou fill de Ferran Ferratges i Ballester, comerciant català establert a Santiago Cuba, i de Magdalena de Mesa i Fàbregas, natural de la ciutat.[2] Els Ferratges eren originaris de Mont-roig (Baix Camp), on l'avi havia estat notari i secretari municipal, tanmateix la Guerra del Francès i una sèrie de penúries posteriors feren decidir el pare, amb dinou anys, d'anar a Amèrica a fer fortuna, on nasqueren Antoni i el seu germans, Joaquim i Anna. A Cuba, el seu pare exercí notables càrrecs polítics, i alguns dels cosins d'Antoni van anar a l'illa i feren fortuna, un d'ells arribà a ser alcalde de Sitges.[3] La família es traslladà a Barcelona el 1850, si bé sempre mantingueren la vinculació amb Mont-roig i Cuba.[2]
Joventut
[modifica]A la tornada anà a estudiar amb els escolapis i, més tard, es llicencià en Dret per la Universitat de Barcelona.[4] A mitjan anys seixanta s'integrà als consells d'administració de diverses companyies ferroviàries, com la Camins de Ferro de Barcelona a França, a més de ser propietari agrari a Mont-roig i tenir diverses finques urbanes a Madrid. Paral·lelament inicià la seva activitat política ingressant en el Partit Progressista, col·laborant amb la premsa d'aquest signe;[2] entre altres, va col·laborar a les publicacions La Corona de Aragón de Víctor Balaguer i La Montaña de Montserrat. Formà part de la direcció del partit com a membre del seu comitè provincial. També intervingué en el cicle revolucionari que el dugué a l'exili i a participar en la revolució de 1868.[2] Fou nomenat vocal de la Junta Provincial d'Instrucció Pública i elegit diputat per Vic a les eleccions de 1869 i per Granollers a les de 1871 i 1872 com a membre de la coalició monàrquica-liberal que després esdevindria el Partit Constitucional. President de la Mesa del Congrés dels Diputats entre 1871-1872, sotssecretari de presidència i Governador Civil de Girona.
A la Restauració
[modifica]Amb l'establiment del règim de la restauració borbònica va formar part del Partit Liberal Fusionista i fou escollit novament diputat per Granollers a les eleccions generals espanyoles de 1881, 1884, 1886, 1891 i 1893. Fou novament escollit a les eleccions generals espanyoles de 1898, però va renunciar quan fou nomenat senador vitalici. Ja ho havia estat per Zamora el 1889-1890 i per Barcelona el 1896-1898.
Durant aquests anys fou Director General del Deute (1883), cap de secció de la secretaria del Consell de Ministres (1885), membre de la Junta d'Aranzels de Cuba, delegat del govern a les exposicions universals de Barcelona i Chicago, i membre del Comitè d'Instrucció Pública.
Família
[modifica]Es va casar amb Concepció Domínguez.[1] Fou pare de Robert Ferratges i Domínguez.
Homenatges
[modifica]A Badalona el 1887 els liberals van posar el nom de «Diputat Ferratges» a una avinguda que actualment travessa diversos barris. El 1896, els conservadors van canviar-li el nom adduint que ja no era diputat, però amb motiu d'una visita el 1898, quan ja era marquès, se li va donar el nom d'avinguda del Marquès de Mont-roig, que és el nom que ha dut des d'ençà aleshores. Cal destacar que el 1882 va ser nomenat Fill Adoptiu de Badalona per la seva relació amb la localitat i les autoritats municipals.[5]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Defuncions. 1909. Índex homes A-Z» (en castellà). Arxiu Municipal de Barcelona. [Consulta: 26 gener 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Palomas i Moncholí, Joan. «Antonio Ferratges de Mesa» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 novembre 2018].
- ↑ Rom, 2000, p. 37-38.
- ↑ Rom, 2000, p. 39.
- ↑ Abras, Carreras i Nieto, 2003, p. 164-165.
Bibliografia
[modifica]- Abras, Margarida; Carreras, Montserrat; Nieto, M. Dolors. Tots els carrers de Badalona. Badalona: Museu de Badalona, 2003.
- Rom, Martí «El marquès de Mont-roig». Carrer dels Arbres, 3a època, núm. 11, 2000, pàg. 37-46.
Enllaços externs
[modifica]- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Joan Palomas i Moncholi, El rerefons econòmic de l'activitat dels parlamentaris catalans 1875-1885 Arxivat 2014-01-03 a Wayback Machine., p.493-494
- Fitxa del Senat
- Empresaris catalans del sud contemporanis
- Diputats al Congrés de la 3a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 4a legislatura de la restauració
- Diputats al Congrés de la 5a legislatura de la restauració
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Liberal Fusionista
- Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel Partit Progressista
- Governadors civils de Castelló
- Persones de Santiago de Cuba
- Senadors al Senat de la restauració
- Diputats cubans al Congrés dels Diputats espanyol
- Diputats pel districte de Granollers
- Fills Adoptius de Badalona
- Morts a Barcelona
- Empresaris cubans
- Marquesos catalans