Antoni Castell i de Pons

Antoni Castell i de Pons

Biografia
Naixement	11 març 1819 Esparreguera (Baix Llobregat)
Mort	1888 (68/69 anys) Barcelona
Sepultura	Esparreguera
Diputat al Congrés dels Diputats
8 febrer 1876 – 30 desembre 1878 ← Salvador Sanpere i Miquel – Manuel Camacho Fernández → Circumscripció electoral: Districte electoral d'Igualada
Diputat al Congrés dels Diputats
5 juliol 1871 – 22 gener 1872 ← Josep Ferrer i Vidal Circumscripció electoral: Barcelona
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Viticultor, tenor i advocat
Partit	Partit Conservador
Veu	Tenor

Antoni Castell i de Pons (Esparreguera, 11 de març de 1819 - Barcelona, 1888) fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català.

Biografia

Fill de Francesc Castell i Posas i d'Isabel de Pons, estudià batxillerat a Cervera i dret a València, on adquirí formació musical, formant part dels concerts del Liceo Valenciano.

Debutà al Liceo Artístico de Madrid amb Norma (1842) i, posteriorment, interpretà Il Barbiere di Siviglia i Otello, de Rossini. Durant aquesta època va acumular un gran èxit, arribant a cantar amb Pauline Viardot i a ser reconegut per Luis Carmena y Millán com «un indiscutible talento». El 1843 tornà a Esparraguera per ocupar, durant un breu temps, un càrrec polític.

Es traslladà a París el 1845, on va conéixer el famós baríton Giogrio Ronconi, que li va oferir la possibilitat de cantar en les altes esferes filarmòniques de la ciutat, assolint un èxit brillant. Aquell mateix any se li ofereix l'oportunitat d'estrenar l'òpera Boabdil de Saldoni a Madrid però es va descartar degut a la impossibilitat d'assolir les dures condicions que va imposar. El 1846, viatjà a Milà, on perfecciona la seva tècnica de cant amb Lamperti, per consell del tenor Giovanni Battista Rubini. Sota el pseudònim de "Palma", va interpretar l'òpera I falsi moneteri a Alexandria i, com a conseqüència de l'èxit d'aquesta, va ser contractat al Teatre Ducal de Parma per interpretar Ernani de Verdi. Posteriorment, va actuar a Venècia, Udine i Rovigo, entre d'altres.

De retorn a Barcelona el 1848, va cantar Gemma di Vergy al Liceu amb una gran satisfacció del públic i la crítica. Durant la temporada següent es trasllada a Madrid per cantar al Teatro del Real Palacio, on estrena la versió espanyola de l'obra d'Emilio Arrieta amb l'aprovació de la crrítica i, fins i tot, de la pròpia reina Isabel II, que obsequià amb regals els cantants de la representació. Tres anys més tard, estrenà La Stranlera de Bellini.

El 1852 es va casar amb Dolors Vraux i Codolar (vegeu Casa Cornet).

Fou diputat provincial i diputat a les corts del Partit Conservador per Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1876, i més tard, director general d'Agricultura, Indústria i Comerç.

Com a vinicultor va participar amb èxit a les exposicions de Barcelona (1874, 1877), Madrid (1857, 1874, 1877), París (1867), Viena (1873) i Filadèlfia (1876). El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos.

Bibliografia

• Cortizo, Mª Encina. «Castell de Pons, Antonio [Antoni]». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana, vol. 1. Madrid: SGAE, 1999-2002, p. 324-325. 

Enllaços externs

• «Antonio Castell de Pons». Db-e. Real Academia de la Historia.