Anocràcia
L'anocràcia és una forma de govern o règim polític caracteritzat per la mestria d'una elit en la qual el líder canvia,[1] que no és ni plenament una democràcia ni totalment una autocràcia, essent sovint subjecte a la inestabilitat política. "Una anocràcia de cada dues pateix, en efecte, un canvi de règim major menys de cinc anys després d'haver estat instituïda"[2]
No és una oligarquia (puix que a cada moment mana un sol individu) però tampoc una autocràcia (per la inestabilitat del líder i el poder a l'ombra dels rivals).
El terme anocràcia s'utilitza sovint per als règims de transició. Sobretot després de la caiguda d'un règim o d'una revolució, com el Regnat del Terror, després de la Revolució Francesa, o el període d'inestabilitat després de la Primavera àrab a Tunísia.
Politicòlegs de països anglosaxons parlen d'anocràcia oberta (més a prop d'una democràcia) i d'anocràcia tancada (més a prop d'una dictadura).[3]
També és la política pròpia dels països amb uns senyors de la guerra poderosos, que competeixen entre si pel domini del territori amb l'ajut dels seus clans i aliats. Els països anocràtics acostumen a estar en un estat de forta violència permanent i sovint en transició entre diversos règims polítics.[4] La violència es produeix tant en el passatge d'un líder a un altre (guerra) com en la repressió exercida quan una facció assoleix la dominació.
Un exemple de país en anocràcia és Somàlia.
Referències
[modifica]- ↑ «Conflict, Governance, and State Fragility» (
PDF) (en anglès). Center for Systemic Peace.
- ↑ Legault, Albert; Fortmann, Michel; Hervouet, Gérard. Les conflits dans le monde. Rapport annuel sur les conflits internationaux (en francès), 2006. ISBN 978-2-7637-8286-7.
- ↑ Haski, Pierre. «L'évolution politique du monde en un siècle» (en francès). L'Obs, 21-11-2016. [Consulta: 27 octubre 2022].
- ↑ Vernon, Phil; Baksh, Deborrah «Working with the Grain to Change the Grain: Moving Beyond the Millennium Development Goals» (en anglès). International Alert [Londres], 9-2010, pàg. 29.
