Vés al contingut

Alain Tanner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAlain Tanner

(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 desembre 1929 Modifica el valor a Wikidata
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 setembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Suïssa Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, guionista, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata - 2022 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJanine Giudici (1964-present) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webalaintanner.ch Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0849609 Allocine: 1314 Allmovie: p113634 TCM: 1479908 TMDB.org: 236362 Modifica el valor a Wikidata

Alain Tanner (Ginebra, 6 de desembre de 1929 - 11 de setembre de 2022)[1] fou un director de cinema suís.

Biografia

[modifica]

Estudia ciències econòmiques a la Universitat de Ginebra. Juntament amb Claude Goretta, funda el 1951 el Ciné-club universitaire de Genève. Amb 23 anys, va treballar durant dos anys a la marina mercant.

Entre 1955 i 1958, va viure a Londres on s'interessà pel cinema i trobà una feina al British Film Institute de Londres. El 1957, realitza la seva primera pel·lícula, amb Claude Goretta Nice Time. La pel·lícula obté el premi a la pel·lícula experimental al Festival de Niça de 1957.

De tornada d'Anglaterra, entra com realitzador a la Televisió suïssa romande on produí diversos curts i documentals, com el de les Inundacions de Florència de 1966. El 1962, funda l'Associació suïssa de directors.

El 1968, funda el Grup 5 juntament amb Michel Soutter, Claude Goretta, Jean-Louis Roy i Jean-Jacques Lagrange, instrument de concertació destinat a promoure el jove cinema suís.

Es dona a conèixer des del final dels anys 1960 amb pel·lícules com Charles mort ou vif (1969), La Salamandre (amb Bulle Ogier) (1971), Jonas que aura 25 ans en l'an 2000 (1976), Els Anys llum (1981), que guanyà el gran premi al Festival de Canes, o À la ville blanche (1983), premi Cèsar a la millor pel·lícula.

El 29 de maig de 2008, va rebre el títol de Doctor honoris causa per la Universitat de Lausanne[2] i va ser el convidat d'honor de les Trobades de Cinema de Gindou[3] del 23 al 30 d'agost de 2008. Va ser membre del jurat del Festival de Canes 1972 i de la Mostra de Venècia 1983

Les seves idees

[modifica]

Tanner creia que sempre cal compartir alguna cosa amb l'espectador, tenir-lo a una distància adequada, ni massa a prop per no adormir-lo, ni massa lluny per no sofrir.

« Cal sentir-ho, palpar-ho amb els sentits, deixar que s'acosti, amb les llums del matí i del vespre. »

Refusava els plans tallats, o massa breus (un petit truc per tenir un so directe encertat). Per Tanner, és « sentir » el món, és a dir la política, i citant Jean Vigo, " Tenir un punt de vista documentat".

« Un dia, conversant amb una classe d'una escola de cinema, vaig posar als estudiants la pregunta següent: « Sabeu perquè es diu que tallar és de dretes i el muntatge d'esquerres ? » Silenci incòmode en els bancs. Trenta anys abans, algú tindria la resposta, i avui, és com si hagués parlat xinès.[4] »

Filmografia

[modifica]
Alain Tanner, per Erling Mandelmann (1993)

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fallece el director suizo Alain Tanner a los 92 años» (en castellà). Agencia EFE, 12-09-2022. [Consulta: 12 setembre 2022].
  2. TSRinfo.ch Televisió suissA romanda (TSR)
  3. Trobades Cinema de Gindou (Lot) Arxivat 2009-06-11 a Wayback Machine., festival de cinema a l'aire lliure que té lloc cada any a finals d'agost.
  4. liberation.fr 6 de juny de 2007 en el periòdic Liberation

Enllaços externs

[modifica]