Abdullah Öcalan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 abril 1949 (75 anys) Ömerli (Turquia) |
| Residència | Imralı |
| Nacionalitat | Kurdistan |
| Formació | Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat d'Ankara Universitat d'Ankara |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, activista, escriptor, politòleg |
| Partit | Partit dels Treballadors del Kurdistan |
| Família | |
| Cònjuge | Kesire Yıldırım (1978–) |
| Germans | Mehmet Öcalan Fatma Öcalan Osman Öcalan |
| Parents | Dilek Öcalan, neboda Ömer Öcalan, nebot |
| Lloc web | abdullah-ocalan.com |
   | |
Abdullah Öcalan (Ömerli, 4 d'abril de 1949) és un pres polític i escriptor[1] kurd, a més del president del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Des de l'any 1999, es troba condemnat a cadena perpètua en situació d'aïllament acusat pels càrrecs de «terrorisme» i «separatisme armat» per l'Estat turc.[2]
Biografia
[modifica]Öcalan va néixer a Ömerli, un poblat a Halfeti, a la província de Şanlıurfa, al sud-est de Turquia. Va deixar el poble en finalitzar el col·legi secundari i va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat d'Ankara.
En un moment en què l'idioma, els costums i inclòsla manera de vestir estaven prohibits, es va convertir en membre actiu de les associacions culturals democràtiques kurdes. El 1978 es va fundar clandestinament el Partit dels Treballadors del Kurdistan i en va ser elegit líder, i en 1979, poc abans del Cop d'estat del 1980 a Turquia, va exiliar-se a Kobanê. Entre 1980 i 1982 va consolidar el PKK tant en l'aspecte militar com en l'ideològic. En 1982, el segon congrés del PKK va prendre la decisió de tornar al Kurdistan, i fins al 1984, gran part de los quadres del PKK van anar tornant, mentre va fer que es comencés l'entrenament militar i estudis ideològics als camps de revolucionaris palestins al Líban, i el 15 d'agost de 1984 combatents del PKK en Eruh i Şemdinli, que passarien a anomenar-se Hêzên Rizgariya Kurdistan van iniciar la lluita armada.[3]
Öcalan ha defensat una solució política al conflicte des de l'alto el foc del Partit dels Treballadors del Kurdistan de 1993.[4] Fins a 1998, Síria va protegir Öcalan, però després, a causa de pressions turques, el va expulsar del seu territori. El líder kurd es va exiliar a Rússia i des d'allí va viatjar a diversos països, incloent Itàlia i Grècia. El 1998, Turquia va demanar a Itàlia l'extradició d'Öcalan. Öcalan va ser finalment capturat a Nairobi el 15 de febrer de 1999 per agents turcs en col·laboració amb la CIA i el Mossad, i traslladat a Turquia per a enfrontar un judici.
Des de llavors, Öcalan, condemnat primer a mort i després a cadena perpètua, el 1999 (quan la pena capital va ser abolida a Turquia), és mantingut en règim d'aïllament a l'illa d'Imralı, al Mar de Màrmara, on durant molts anys ha estat l'únic convicte.[5] Un aïllament que li prohibeix la correspondència escrita, els missatges o les trucades amb qualsevol persona. Fins a 780 recursos d'apel·lació dels seus advocats per a visitar-lo han estat denegats pels tribunals turcs. Una situació inèdita a la història de Turquia que, segons juristes i advocats, que suposa una greu violació del Conveni europeu de drets humans i que, pel moviment kurd, representa en paral·lel un càstig col·lectiu i un enquistament del conflicte turco-kurd.[6]
Per una solució pacífica i democràtica al Kurdistan
[modifica]El 28 de setembre de 2006, Öcalan va demanar als membres del Partit dels Treballadors de Kurdistan que cessessin la lluita armada tret que «siguem amenaçats per una destrucció total». A principis de l'any 2007 l'estat de salut d'Öcalan va empitjorar. Els seus advocats van indicar que era molt possible que Öcalan hagués estat enverinat amb un material radioactiu, ja que els seus índexs d'estronci i crom es van mostrar exageradament alts en una anàlisi realitzada.
Una Marxa Internacionalista per la llibertat d'Abdullah Öcalan recorre Alemanya cada any per a exigir-ne l'alliberament. La marxa agrupa altres demandes com un estatus polític per al Kurdistan, la fi de la col·laboració de les potències europees amb les agressions contra el poble kurd, la investigació de presumptes atacs químics contra la guerrilla i la retirada del PKK de la llista d'organitzacions terroristes de la Unió Europea.[7]
Referències
[modifica]- ↑ «Mi solución para Turquía, Siria y los kurdos» (en castellà). Gara, 12-08-2020. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Abdullah Öcalan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ NURDOĞAN AYDOĞAN/ PERWER YAŞ. «Una breve historia de la Revolución del Kurdistán - [Parte I]» (en castellà). ANF News, 20-09-2020. [Consulta: 24 agost 2022].
- ↑ Özcan, Ali Kemal. Turkey's Kurds: A Theoretical Analysis of the PKK and Abdullah Ocalan (en anglès). Routledge, 2006, p. 205. ISBN 9780415366878.
- ↑ Bella, Emili «L'Arafat Kurd». El Punt Avui, 22-03-2013 [Consulta: març 2013].
- ↑ Larios, Guille. «Abdüllah Öcalan: vint anys de captiveri i aïllament». Directa, 15-02-2019. [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ Guasch, Alba. «La solidaritat amb la causa kurda a Europa resisteix malgrat la repressió». Directa, 18-02-2022. [Consulta: 20 febrer 2022].
Vegeu també
[modifica]
Llibres
[modifica]«Abdüllah Öcalan: Orígens de la Civilització». Descontrol Editorial, 09-02-2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
«Abdüllah Öcalan: Civilització Capitalista». Descontrol Editorial, 09-02-2022. [Consulta: 9 febrer 2022].