Vés al contingut

316 aC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre316 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià316 aC (cccxvi aC)
Islàmic966 aH – 965 aH
Xinès2381 – 2382
Hebreu3445 – 3446
Calendaris hindús-260 – -259 (Vikram Samvat)
2786 – 2787 (Kali Yuga)
Persa937 BP – 936 BP
Armeni-
Rúnic-65
Ab urbe condita438
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle v aC - segle iv aC - segle iii aC
Dècades
340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC
Anys
319 aC 318 aC 317 aC - 316 aC - 315 aC 314 aC 313 aC

El 316 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rútil i Lenat (o també any 438 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «316 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Àsia Menor. Els diàdocs

[modifica]

Antiga Grècia

[modifica]
  • Olímpia, la mare d'Alexandre el Gran, és a Pidna, ciutat que assetja Cassandre. Finalment pren la ciutat i lliura Olímpia als pares de les seves víctimes. La van lapidar i va morir de les ferides rebudes.[4]
  • Tessalònica, filla de Filip II de Macedònia i germana d'Alexandre el Gran, refugiada també a Pidna, és presa en matrimoni per Cassandre, que volia emparentar amb la família reial.[5]
  • Cassandre reconstrueix l'antiga ciutat de Potidea, a la Calcídica, i la bateja amb el nom de Cassandrea. Hi porta estrangers i grecs de la rodalia, especialment d'Olint perquè l'habitin.[6]

Antiga Roma

[modifica]

Antiga Xina

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
  • Èumenes de Càrdia. Fet presoner per Antígon Monoftalm, aquest va decidir que havia de morir. Va ordenar no donar-li menjar i al tercer dia li envia al botxí que l'executa. El cos va ser lliurat als seus amics i el van enterrar honorablement. Les seves restes es van posar en una urna de plata i les van enviar a la seva dona i als seus fills.[10]
  • Pitó, sàtrapa de Mèdia. Antígon Monoftalm, a qui Pitó havia fet grans serveis, sospitant que el volia trair, el crida al seu quarter d'Ecbàtana on hi va confiat. Només arribar, l'arresta i el porta a judici davant un consell format per amics d'Antígon i és executat immediatament.[11]

Referències

[modifica]
  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 40-44
  3. Esteve de Bizanci. Ἐθνικά ('Ethnica'), sub voce.
  4. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 49-51
  5. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 21
  6. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 52
  7. Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 21
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 39
  9. Sage, Steven F. Ancient Sichuan and the Unification of China (en anglès). State University of New York Press, 1992, p. 137. ISBN 9780791410370. 
  10. Plutarc. Vides paral·leles: Èumenes, XVI, 13-19
  11. Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 46