Vés al contingut

Éva Marton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÉva Marton

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Marton Éva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Heinrich Éva Modifica el valor a Wikidata
18 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt (–1968) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora d'universitat, professora de veu Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmartoneva.hu Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0554254 TMDB.org: 1045487
Musicbrainz: 9d4786b7-84b2-41da-863e-62804607a063 Discogs: 926979 Allmusic: mn0000044203 Modifica el valor a Wikidata

Eva Marton (nascuda Heinrich, 18 de juny de 1943 a Budapest, Hongria) és una soprano hongaresa. De veu àmplia i cabalosa va ser una de les sopranos més importants dramàtiques de l'última meitat del segle xx especialitzant-se en papers de Wagner, Richard Strauss, Verdi i Puccini, sobretot a Turandot.[1]

Repertori i trajectòria bàsica

[modifica]

Va debutar el 1968 a l'Òpera Estatal d'Hongria com Shemaka a El gall d'or de Rimski-Kórsakov, el 1972 el director Christoph Von Dohnányi la va convidar a cantar la comtessa dels Les noces de Fígaro de Mozart a Frankfurt portant-la a una sèrie d'importants debuts: a Florència com Mathilde de Guillaume Tell, a Viena com Tosca i Tatyana d'Eugene Onegin, a l'Òpera de San Francisco com Aida, en el Metropolitan Opera com Eva a Els mestres cantaires de Nuremberg, a La Scala com Leonora a Il trovatore, a Múnic com Die Ägyptische Helena de Strauss i a Tòquio i Salzburg com Leonora de Fidelio.

En el repertori italià, la soprano hongaresa va succeir a cantants italianes d'antany amb fort temperament com Gina Cigna i Maria Caniglia en papers veristes com Maddalena d'Andrea Chénier, La Gioconda de Ponchielli, La Wally de Catalani i especialment com a Tosca i Turandot de Puccini, convertint-se en el millor exponent del paper en la dècada de 1980 amb posades en escena a Viena (amb Josep Carreras, 1983), Houston, l'Arena de Verona, Buenos Aires (1994), San Francisco i l'espectacular producció de Franco Zeffirelli en el Metropolitan Opera dirigida per James Levine.

Al Teatro Colón de Buenos Aires va debutar com Elsa a Lohengrin el 1978, va retornar com l'Emperadriu de Die Frau ohne Schatten de Strauss al costat de Birgit Nilsson i com a Tosca amb Plácido Domingo. Va retornar el 1994 com Turandot.

Entre els seus papers wagnerians es va destacar a més como Elisabeth i ocasionalment Venus a Tannhäuser (Bayreuth 1977-78), les tres Brunilda de L'anell del nibelung que va cantar a Chicago i San Francisco a més de gravar-lo integralment sota la batuta de Bernard Haitink. Va ser una important straussiana com Salomé, Elektra i especialment com l'emperadriu i posteriorment la tintorera a Die Frau ohne Schatten que va deixar filmat en les seves representacions del Festival de Salzburg dirigides per Georg Solti.

En la seva maduresa es va dedicar preferentment a rols de mezzosoprano com Kundry a Parsifal, Ortrud a Lohengrin i Kostelnicka de Jenůfa de Leoš Janáček.

Altres papers van incloure Odabella, Judith, Violanta, Marta (tiefland), Minnie, Fedora, Semirama i Fata Morgana a Merlin d'Isaac Albéniz i Pascual.

Es va retirar el 2008 com Klytamnestra d'Elektra de Strauss al Liceu de Barcelona, on va ser una de les sopranos favorites de l'audiència barcelonina.[2]

Discografia de referència

[modifica]
  • Albeniz: Merlin / De Eusebio
  • Bartok: Bluebeard's Castle / Fischer
  • Catalani: La Wally / Steinberg
  • D'albert: Tiefland / Janowski
  • Giordano: Andrea Chénier / Bartoletti
  • Giordano: Andrea Chénier / Patané
  • Giordano: Fedora / Patané
  • Janácek: Jenůfa (Kostelnicka) / Schneider (DVD)
  • Korngold: Violanta / Janowski
  • Liszt: Die Legende Von Der Heiligen Elisabeth / Joó
  • Mahler, Sinfonía 2, Maazel
  • Puccini: Tosca / Tilson Thomas
  • Puccini: Tosca / Erede (DVD)
  • Puccini: La Fanciulla Del West / Slatkin
  • Puccini: Turandot / Levine (DVD)
  • Puccini: Turandot / Maazel (DVD)
  • Puccini: Turandot / Runnicles (DVD)
  • Puccini: Turandot / R.Abbado
  • Respighi: Semirama / Gardelli
  • Rossini: Guglielmo Tell / Muti
  • Schoenberg: Gurre-lieder / Mehta
  • Strauss: Die Frau Ohne Schatten (Tintorera) / Solti (DVD)
  • Strauss: Elektra / Wolfgang Sawallisch
  • Strauss: Elektra / Claudio Abbado (DVD)
  • Strauss: Salome / Mehta
  • Strauss, Cuatro últimas canciones, A.Davis
  • Verdi: Il Trovatore / Levine (DVD)
  • Wagner: Der Ring Des Nibelungen / Haitink
  • Wagner: Lohengrin (Ortrud) / Davis
  • Wagner: Lohengrin (Elsa) / Levine (DVD)
  • Wagner: Tannhäuser / Levine (DVD)
  • Wagner Arias / Jóo
  • Gala Centenaria del Metropolitan Opera (In questa reggia de Turandot)/Levine (DVD)

Referències

[modifica]
  1. Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès americà). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
  2. Article sobre la seva tornada al Liceu

Enllaços externs

[modifica]