Vés al contingut

Ángel Ossorio y Gallardo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÁngel Ossorio y Gallardo
Imatge
Fotografiat per Pau Audouard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1873 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1946 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Ministre sense cartera de la República espanyola en l'exili
agost 1945 – maig 1946
← José Giral Pereira
Ambaixador d'Espanya a l'Argentina
1r maig 1938 – 1r abril 1939
← Enrique Díez-Canedo – Antonio Magaz →
Ambaixador d'Espanya a França
octubre 1937 – febrer 1938
← Luis Araquistáin Quevedo – Marcelino Pascua Martínez →
Ambaixador d'Espanya a Bèlgica
20 novembre 1936 – octubre 1937
Diputat a les Corts republicanes
5 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Ministre de Foment d'Espanya
15 abril 1919 – 20 juliol 1920
← José Gómez-Acebo y Cortina – Abilio Calderón Rojo →
Governador civil de Barcelona
29 gener 1907 – 29 gener 1909
← Francisco Manzano Alfaro – Evaristo Crespo Azorín →
Diputat a Corts
4 maig 1903 – 6 abril 1923
Circumscripció electoral: Casp
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Central Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, jurista, diplomàtic, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal Conservador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareManuel Ossorio y Bernard Modifica el valor a Wikidata
GermansCarlos Ossorio y Gallardo
María Atocha Ossorio y Gallardo Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Ángel Ossorio y Gallardo

Ángel Ossorio y Gallardo (Madrid, 20 de juny de 1873 - Buenos Aires, 19 de maig de 1946) va ser un jurista i polític demòcrata-cristià espanyol format en el liberalisme organicista catòlic, ministre de Foment durant el regnat d'Alfons XIII, ambaixador de la Segona República Espanyola i un dels protagonistes destacats en la gènesi i en els debats sobre la “solució corporativa” esdevinguts entre 1913 i 1931.[1]

Biografia

[modifica]

Era fill del periodista Manuel Ossorio y Bernard. Es llicencià en Dret a la Universitat Central de Madrid i assolí prestigi com a advocat i escriptor a començaments del segle xx, amb El alma de la toga i El divorcio en el matrimonio civil. Presidí la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació i l'Ateneo de Madrid.

Era membre del Partit Liberal Conservador i amic del fill gran d'Antoni Maura. El gener de 1907 fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec que ocupà fins a juliol de 1909. Durant el seu mandat va propiciar apropaments entre el partit de Maura i la Lliga de Catalunya i va combatre el terrorisme anarquista, assolint la detenció de Joan Rull i Queraltó. Tanmateix no va poder impedir la constitució de Solidaritat Catalana, que es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1907, i finalment l'esclat de la vaga general que provocà els fets de la Setmana Tràgica de 1909 provocaren la seva dimissió el 26 de juliol, quan Barcelona fou posada sota jurisdicció militar.[2] Va estar uns dies amagat al Tibidabo i després va fugir en vaixell cap a València.[3] Les seves vivències durant aquests tràgics successos van quedar reflectits en la seva obra Barcelona, julio de 1909 (1910). Va ser ministre de Foment entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919 al govern que va presidir Antoni Maura. Després va liderar el Partit Social Popular en el qual es va integrar el 1922 José María Gil-Robles y Quiñones.

Va tenir una llarga tradició de diputat en el Congrés durant la restauració borbònica pel districte de Casp de la circumscripció de Saragossa com a membre del Partit Conservador, iniciant la seva carrera política com a diputat per Saragossa, escó que obtindrà des de les eleccions generals espanyoles de 1903 fins a les les de 1920 quan la dictadura del general Primo de Rivera el va allunyar de la política.[4] De 1923 a 1924 fou president de l'Ateneo de Madrid.[5]

Va tornar a la política quan es proclamà la Segona República Espanyola; es declarà "monàrquic sense rei al servei de la República", i fou elegit diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1931 en la Candidatura de Suport a la República (Candidatura de Apoyo a la República).[6] Fou president de la Comissió Jurídica encarregada de redactar l'avantprojecte de Constitució Espanyola de 1931.[7]

Ossorio y Gallardo fou el defensor del president Companys en el judici al Govern de la Generalitat de Catalunya pels fets del sis d'octubre, davant el Tribunal de Garanties Constitucionals (27 maig-6 juny 1935).

Durant la guerra civil espanyola va romandre fidel a la República i fou nomenat ambaixador republicà a França, Bèlgica i Argentina, país on es va exiliar en finalitzar la guerra. Allí formaria part d'un dels governs de la República espanyola en l'exili.

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència escrito i/o rebuda per Ángel Ossorio, articles, retalls de premsa, entre d' altres documents diversos.

Obres

[modifica]
  • El Alma de la Toga (1919)
  • Vida y sacrificio de Companys (1943). Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. Barcelona 2010.
  • Historia del pensamiento político catalán durante la guerra de España con la República francesa (1793-1795), tesi doctoral Oliva, Madrid, 1913.
  • La España de mi vida. Autobiografía, Grijalbo, Barcelona, 1977.
  • Mis Memorias, Tebas, Madrid, 1975
  • Esbozos Historicos, Madrid, Morata 1930.
  • Cartas a una Señora sobre Temas de Derecho Político, Madrid, Morata 1932.
  • Los Hombres de Toga, en el Proceso de Don Rodrigo Calderón, Madrid, Morata 1934.
  • Barcelona. Julio de 1909 (Declaración de un testigo, Imprenta de Ricardo Rojas. Madrid 1910.
  • El Sedimento de la lucha: vida e ideas. Madrid: Aguilar, [1933?][8]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Sergio Fernández Riquelme Ángel Ossorio y Gallardo ante la “Solución Corporativa” (1913-1931). El impacto histórico de la representación política del trabajo Historia Constitucional, Núm. 10 (2009)
  2. ↑ «Ángel Ossorio y Gallardo». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Antoni Dalmau Set dies de fúria, Columna Edicions, Barcelona, 2009, pàgina 61
  4. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  5. ↑ Biografia al web de l'Ateneo de Madrid
  6. ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
  7. ↑ Angel Ossorio a biografiasyvidas.com
  8. ↑ «Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya». [Consulta: 17 maig 2018].

Bibliografia

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Francisco Manzano Alfaro 		Governador Civil de Barcelona

1907-1909 		Succeït per:
Evaristo Crespo Azorín
Precedit per:
José Gómez-Acebo y Cortina 		Ministre de Foment

1919 		Succeït per:
Abilio Calderón Rojo
Precedit per:
Luis Araquistáin 		Ambaixador de la República espanyola
a França França
Segona República Espanyola
1937-1938 		Succeït per:
Marcelino Pascua Martínez
Precedit per:
José Giral Pereira 		Ministre sense cartera de la
República espanyola en l'exili
Segona República Espanyola
1945-1946 		Succeït per:
càrrec abolit
Premis i fites
Precedit per:
Antonio López Muñoz
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 15
1929-1945 		Succeït per:
Ramiro de Maeztu
Precedit per:
Felipe Clemente de Diego Gutiérrez
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
1928-1929 		Succeït per:
Niceto Alcalá-Zamora
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ángel_Ossorio_y_Gallardo&oldid=33990053»