Frederic Mompou i Dencausse
Frederic Mompou al Palau de la Generalitat de Catalunya el 1980 (1980) | |
Nom original | (es) Federico Mompou |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 16 abril 1893 Barcelona |
Mort | 30 juny 1987 (94 anys) Barcelona |
Sepultura | cementiri de Montjuïc |
Nacionalitat | Catalunya |
Formació | Conservatori Superior de Música del Liceu |
Es coneix per | Compositor |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pianista |
Membre de | |
Gènere | Sardana |
Instrument | Piano |
Obra | |
Localització dels arxius | |
Família | |
Cònjuge | Carme Bravo |
Germans | Josep Mompou i Dencausse |
Premis | |
Frederic Mompou i Dencausse[nota 1] (Barcelona, 16 d'abril de 1893[1] - Barcelona, 30 de juny de 1987) fou un compositor català, conegut sobretot per les seves peces per a piano sol.[2]
Biografia
[modifica]De la fàbrica de Tarbes (Alts Pirineus), van arribar per establir-se a Barcelona, a finals de segle xix, Jean i Pierre Dencausse; es van situar a la falda de Montjuïc. Prop d'aquest lloc, vivien els Cominal, també d'origen francès i ell director de la Catalana de Gas de Barcelona. La seva filla, Ignàsia Modesta, es casaria amb Jean Dencausse; la més gran de les seves tres filles, seria Josefina. Els Mompou, rics terratinents de Ginestar (Ribera d'Ebre), volien fer del seu fill, Frederic Mompou Monmany (1856-29 de març de 1935[3]), un bon doctor en Medicina, com ho havia ja estat el seu avi matern; no obstant això, es va inclinar per les lleis i va arribar fins al notariat, després d'estudiar a la Universitat de València. Es va casar[4] amb Josefina Dencausse Cominal (8 de novembre de 1868 - 22 de febrer de 1953)[5] i van tenir tres fills: el primer, Josep Joan Modest, mort prematurament;[6] el segon, Josep (1888-1968), admirat pintor que aconseguiria justificat renom, i el tercer, Frederic, batejat a la catedral de Barcelona.[7]
Josefina Dencausse va quedar viuda el 1935 i es va tornar a casar el 1938, amb Lluís Duran i Ventosa.[8]
Estil
[modifica]Mompou era conegut com a minimalista musical, destacant-se per les seves composicions breus i aparentment improvisades. Les seves principals influències provenien de l'impressionisme francès, creant un estil que posava èmfasi en petites formes musicals. Incorporava elements com obstinats, imitacions de campanes i una qualitat sonora meditativa, descrita com "la veu del silenci" per Lionel Salter.[9][10][11]
Teatre
[modifica]L'abril de 2011 s'estrenà a Berlín, al Theaterforum Kreuzberg, una versió teatralitzada de l'àlbum Suburbis de Frederic Mompou. La companyia escènica 360° Theaterensemble fou la promotora i creadora d'aquest espectacle inèdit que encara es programa a teatres catalans i alemanys.
Fundació
[modifica]L'any 2006 va ser creada per la pianista Carme Bravo, cònjuge i hereva universal de Frederic Mompou, l'entitat Joventuts Musicals de Barcelona i Joan Millà i Francolí[12] la Fundació Frederic Mompou per a la difusió de l'obra del compositor. Entitat que l'any 2008 presentà una quarantena de peces per a piano inèdites, datades entre 1911 i 1920, així com algunes de la dècada dels 40. Enguany, la Fundació Frederic Mompou continua investigant i difonent l'obra i la persona de Frederic Mompou.
Fons
[modifica]A la Biblioteca de Catalunya es conserva el fons personal, donació de la pianista Carme Bravo. Posteriorment van ingressar clixés fotogràfics estereoscòpics en vidre.[13]
Composicions per a piano sol
[modifica]- Música callada (1r quadern, 1951; 2n quadern, 1962; 3r quadern, 1965; 4t quadern, 1967). Tots quatre quaderns: 1 hora aproximadament.
- Impressions íntimes - 16 minuts
- Charmes - 10 minuts
- Cançons i danses - 58 minuts
- Variacions sobre un tema de Chopin - 20 minuts
- Suburbis - 12 minuts
- Cants màgics - 10 minuts
- Paisatges - 11 minuts
- Preludis - Tots junts: 33 minuts
- Escenes d'infants - 10 minuts
- Fêtes Lointaines - 10 minuts
- Souvenir de l'exposition - 6 minuts
- Pessebres - 7 minuts
- Dialogues - 6 minuts
- Le pas - 3 minuts i 30 segons
- Cançó de bressol - 4 minuts
Altres composicions
[modifica]- Suite compostelana, per a guitarra sola
- Els Improperis, oratori per veu i orquestra (1963), 27 minuts
- 5 Melodies de Paul Valéry, per veu i orquestra (1973)
- Combat del Somni, per veu i piano
- La vaca cega, per cor (1978)
Notes
[modifica]- ↑ Totes les inscripcions antigues relacionades amb el matrimoni Mompou-Dencausse i dels naixements dels 3 fills del matrimoni porten el cognom escrit com a Mompón, no com a Mompou. Però a la inscripció del bateig a la Catedral de Barcelona (registre 1765 del llibre del primer semestre de 1893) porta el cognom Monpou (no pas Mompou).
Referències
[modifica]- ↑ La inscripció del naixement de Mompou al llibre registre de naixements de Barcelona indica que va néixer el 28 d'abril de 1893 al número 1 de la placeta de Sant Pau i no pas el 16 d'abril (llibre de l'any 1893, número de registre 2560). Per contra, a l'Arxiu Capitular de Barcelona (llibre del primer semestre de 1893, número de registre 1765) consta la data de naixement del 16 d'abril i el bateig el 30 d'abril. El carrer de Fontrodona i la placeta de Sant Pau són el mateix indret.
- ↑ Estapé, Víctor «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Federico Mompou (1893-1987)». Revista de la Fundación Juan March, 392, 2010, pàg. 2-7.
- ↑ «Esquela de defunció». La Vanguardia, 05-04-1935, pàg. 6.
- ↑ Frederic Mompou i Monmany i Josefa Dencausses i Caminal van contreure matrimoni el 12 de setembre de 1885 a l'església de Sant Cugat del Rec de Barcelona. Llibre Registre de Matrimonis de Barcelona, any 1885, número de registre 1450.
- ↑ «Artícle Frederic Mompou de Montserrat Albet». Arxivat de l'original el 2019-01-22. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ Josep Joan Modest, havia mort el 8 de gener de 1887 als 13 mesos d'edat, havent-hi nascut el 21 d'octubre de 1886 segons l'Arxiu Capitular de Barcelona o el 26 d'octubre del mateix any segons el Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona. Llibre Registre de Naixements de Barcelona, any 1886, número de registre 5535 i Llibre Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1887, número de registre 301.
- ↑ Iglesias, Antonio. «Biografia» (en castellà). Real Academia de la Historia. Arxivat de l'original el 1 de maig 2021. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «Necrològiques». La Vanguardia Española, 08-03-1953, pàg. 17.
- ↑ Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2
- ↑ «Gitano (Frederic Mompou). Xavier Astor & Compañía (Granada, 11.12.2011) - Vídeo». Arxivat de l'original el 2024-04-02. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ «El festival de jazz de la Politécnica arranca con música de Mompou. Juan Manuel Játiva (El País, 27.11.2012).». Arxivat de l'original el 2016-10-12. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ «Dades de la fundació». Arxivat de l'original el 27 de gener 2019. [Consulta: 2 desembre 2018].
- ↑ «Consulta en línia». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ Frederic Mompou citat per Clara Janés a La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2
Bibliografia
[modifica]- Comellas, Jaume; Millet, Lluís; Barce, Ramón. Frederic Mompou. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Boileau, 1993 (Col·lecció Compositors Catalans; 3). ISBN 84-8020-034-0.
- Iglesias, Antonio. Frederic Mompou : (la seva obra per a piano). Madrid: Fundació Güell, 1978. ISBN 84-600-1211-5.
- Centenari Frederic Mompou (1893-1993). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993.
- Clara Janés: La vida callada de Federico Mompou. Editorial Ariel, Esplugues de Llobregat (Barcelona), 1975. ISBN 84 344 4227 2. Reeditat el 2012 per Vaso Roto, ISBN 978-84-15168-45-4.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Pàgina web de la Fundació Frederic Mompou
- Pàgina web creada per la seva vídua, Carme Bravo, amb l'ajuda del musicòleg Ferran Granja Extensa biografia, fotografies, manuscrits, entrevistes, catàleg d’obres, bibliografia, discografia, etc. En català, castellà, anglès i francès.
- Fons Frederic Mompou de la Biblioteca de Catalunya
- Sobre la peça teatral Suburbis
- Frederic Mompou parla de Conxita Badia i el seu art
- Compositors barcelonins contemporanis
- Alumnes del Conservatori del Liceu
- Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona
- Medalles d'Or de la Generalitat de Catalunya
- Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts
- Orde de les Arts i de les Lletres
- Morts a Barcelona
- Cavallers de les Arts i les Lletres
- Compositors catalans del sud del segle XX
- Enterrats al Cementiri de Montjuïc
- Naixements del 1893