Usuari:Lalpino/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Lalpino. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.
[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes
Notes
- ↑ Però també Joe Kelly (guió adaptat).
URL-ARXIU >>>[2]
REF WEB + URL-ARXIU >>>[3]
Bibliografia
- Autor. Títol del llibre. Editorial. Barcelona. 2013. ISBN 0-395-25223-7.
La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món. El seu patrimoni té aproximadament 150 milions d'articles i cada any se li incorpora una col·lecció d'aproximadament tres milions d'objectes nous.
La Biblioteca Britànica conté llibres,[4] mapes, diaris, partitures, patents, manuscrits, segells, entre altres objectes. Estan disposats en 625 km de prestatgeries que creixen 12 quilòmetres cada any. L'espai de lectura té capacitat per a 1.200 lectors.
La Biblioteca Britànica posa informació a disposició d'estudiants i investigadors del Regne Unit i de tot el món. Cada any, sis milions de cerques es generen amb el seu catàleg en línia i més de 100 milions d'objectes són oferts a lectors de tot el món.
Entre les col·leccions especials de la Biblioteca Britànica, consten un quadern de notes de Leonardo da Vinci, material de l'any 300 aC, diaris actuals, una Carta Magna, un enregistrament de discurs experimental de Nelson Mandela, prop de 50 milions de patents, 310 mil volums de manuscrits, des de Jane Austen a James Joyce, partitures de Händel als Beatles, així com més de 260.000 títols de diaris i més de quatre milions de mapes. S'ha anat conformant al llarg dels més de 250 anys de la biblioteca.
L'any 2019 decidí pujar a internet 2.500 obres prohibides en el seu moment, que les mantingué custodiades en una col·lecció titulada "Private case" per por a que les acabessin cremant. Dins d'aquesta col·lecció predominen obres considerades obscenes com ara l'obra anònima atribuïda a Oscar Wilde Teleny, la sèrie de llibres publicada el 1740 Merryland, la primera novel·la pornogràfica en anglès de 1748 Fanny Hill, o el manual per a prostitutes londinenques de 1757-1795 Harris's List of Covent Garden Ladies.[5]
Història i construcció
La Biblioteca es va crear l'1 de juliol de 1973 com a resultat de l'entrada en vigor de la Llei de Biblioteques Britàniques de 1972.[6] Abans d'això, la biblioteca formava part del Museu Britànic, el qual proporcionava la major part dels fons de la nova biblioteca, juntament amb organitzacions més petites que s'hi anaren incorporant (com la National Central Library,[7] la National Lending Library for Science and Technology i la British National Bibliography).[6] L'any 1974 s'hi van afegir funcions que abans exercia l'Oficina d'Informació Científica i Tècnica. El 1982, la Biblioteca i els Registres de l'Oficina de l'Índia i les enquadernacions de l'Office of Public Sector Information es van convertir en responsabilitats de la Biblioteca Britànica.[8] L'any 1983, va absorbir l'Arxiu Nacional de So, que conté més d'un milió de discos i milers de cintes.[9]
El nucli dels fons històrics de la Biblioteca es basa en una sèrie de donacions i adquisicions del segle XVIII. Aquestes es coneixen asmb el nom de les "col·leccions de la fundació"[10], i inclouen llibres i manuscrits de sir Robert Bruce Cotton a principis del segle XVII (ara anomenada Biblioteca Cotton); de sir Hans Sloane[11]; de Robert Harley[12]; de l'Antiga Biblioteca Reial donada pel rei Jordi II del Regne Unit i de la Biblioteca del Rei del rei Jordi III del Regne Unit.[13]
Durant molts anys, les col·leccions es van dispersar per diversos edificis del Central London, a Bloomsbury (dins del Museu Britànic), Chancery Lane, Bayswater i Holborn, amb un centre de préstec interbibliotecari a Boston Spa, a 4 km a l'est de Wetherby a West Yorkshire, i a l'hemeroteca de Colindale, al nord-oest de Londres.[6]
Els plans inicials per a la creació de la Biblioteca Britànica requerien la demolició d'una part integral de Bloomsbury: una franja de set acres de carrers immediatament davant del Museu Britànic, de manera que la Biblioteca es pogués situar just davant seu. Després d'una llarga campanya liderada pel Dr George Wagner, aquesta decisió va ser anul·lada i la biblioteca va ser construïda per John Laing Group[14] en un lloc a Euston Road al costat de l'estació de ferrocarril de Saint Pancras.[15]
Després del tancament de la Sala de Lectura Rodona el 25 d'octubre de 1997, el fons de la biblioteca va començar a traslladar-se a l'edifici de Saint Pancras. Abans d'acabar l'any s'havia obert la primera d'un seguit d'onze noves sales de lectura mentre continuava el moviment del fons. Del 1997 a 2009, la col·lecció principal es va allotjar en aquest nou edifici i la col·lecció de diaris britànics i estrangers es va allotjar a Colindale. El juliol de 2008, la Biblioteca va anunciar que traslladaria els articles de baix ús a una nova instal·lació d'emmagatzematge a Boston Spa i que planejava tancar l'hemeroteca de Colindale, abans de traslladar-se posteriorment a una instal·lació similar al mateix lloc.[16] Des de gener del 2009 fins a l'abril de 2012, més de 200 km de material es van traslladar a l'edifici d'emmagatzematge addicional i ara es distribueix a les sales de lectura de la Biblioteca de Londres a petició mitjançant un servei de transport diari.[17] Les obres de construcció de l'edifici d'emmagatzematge addicional es van completar el 2013 i l'hemeroteca de Colindale es va tancar el 8 de novembre de 2013. La col·lecció ara s'ha dividit entre els edificis de Saint Pancras i Boston Spa.[18] El servei de subministrament de documents de la Biblioteca britànica (BLDSS) i la col·lecció de subministrament de documents tenen la seu a Boston Spa. Les col·leccions allotjades a Yorkshire, que inclouen material de baix ús i les col·leccions de diaris i de documentació, representen al voltant del 70% del material total de la biblioteca.[19] La Biblioteca tenia anteriorment un dipòsit d'emmagatzematge de llibres a Woolwich, al sud-est de Londres, que ja no s'utilitza.
La nova Biblioteca va ser dissenyada especialment per a aquest propòsit per l'arquitecte Colin St John Wilson[6] en col·laboració amb la seva dona MJ Long, que va idear el pla de desenvolupament i construcció posterior.[20] Davant d'Euston Road hi ha una gran plaça que inclou peces d'art públic, com ara grans escultures d'Eduardo Paolozzi (una estàtua de bronze basada en l'estudi de William Blake sobre Isaac Newton) i Antony Gormley. És l'edifici públic més gran construït al Regne Unit al segle XX.[21]
Al mig de l'edifici hi ha una torre de vidre de sis pisos inspirada en una estructura similar a la Biblioteca Beinecke, que conté la Biblioteca del Rei amb 65.000 volums impresos juntament amb altres pamflets, manuscrits i mapes recollits pel rei Jordi III del Regne Unit entre 1763 i 1820.[22] El desembre de 2009, Rosie Winterton va obrir un nou edifici d'emmagatzematge a Boston Spa. La nova instal·lació, amb un cost de 26 milions de lliures, té capacitat per a set milions d'articles, emmagatzemats en més de 140.000 contenidors amb codi de barres i que són recuperats per robots[23] de l'espai d'emmagatzematge amb control de temperatura i humitat.[24]
El divendres, 5 d'abril de 2013, la Biblioteca va anunciar que començaria a desar tots els llocs web amb el domini .uk en un intent de preservar la "memòria digital" del país (que a partir de llavors ascendia a uns 4,8 milions de llocs que contenien 1.000 milions de pàgines web) . La Biblioteca posaria a disposició dels usuaris tot el material a finals de 2013 i vetllaria perquè, a través dels avenços tecnològics, tot el material es preservi per a les generacions futures, malgrat la fluïdesa d'internet.[25]
L'edifici de Saint Pancras va ser inaugurat oficialment per la reina Elisabet II el 25 de juny de 1998, i va ser catalogat de nivell 1 ("d'interès excepcinal") el primer d'agost de 2015 per la seva arquitectura i història.[26] La Biblioteca té plans per obrir en un futur una tercera ubicació a Temple Works, Leeds,[27] també de nivell 1.[28]
Dipòsit legal
A Anglaterra, la normativa jurídica del dipòsit legal es pot remuntar fins el 1610.[29] La Llei de drets d'autor de 1911 va establir el principi del dipòsit legal, assegurant que la Biblioteca britànica i cinc biblioteques més de la Gran Bretanya i Irlanda tinguessin dret a rebre una còpia gratuïta de cada document publicat o distribuït a l'estat. Les altres cinc biblioteques són: la Biblioteca Bodleiana d'Oxford; la Biblioteca Universitària de Cambridge; la Biblioteca del Trinity College de Dublín; la Biblioteca Nacional d'Escòcia a Edimburg i la Biblioteca Nacional de Gal·les a Aberystwyth. La Biblioteca britànica és l'única que ha de rebre automàticament una còpia de cada document publicat al Regne Unit; les altres tenen dret a aquestes publicacions, però han de sol·licitar-les expressament a l'editor després de saber que han estat o estan a punt de publicar-se, una normativa clarament centralitzadora feta per l'Agència de Biblioteques de Dipòsit Legal.
A més, segons els termes de la llei irlandesa de drets d'autor (la més recent, Llei de drets d'autor i drets relacionats de 2000), la Biblioteca britànica té dret a rebre automàticament una còpia gratuïta de cada llibre publicat a Irlanda, juntament amb la Biblioteca Nacional d'Irlanda, la biblioteca del Trinity College a Dublín, la biblioteca de la Universitat de Limerick, la biblioteca de la Dublin City University i les biblioteques de les quatre universitats constituents de la Universitat Nacional d'Irlanda. La Biblioteca Bodleiana, la Biblioteca de la Universitat de Cambridge i les Biblioteques Nacionals d'Escòcia i Gal·les també tenen dret a còpies del material publicat a Irlanda, però de nou han de fer la sol·licitud formal.
La Llei de Biblioteques de Dipòsit Legal (Legal Deposit Libraries Act 2003) de 2003 va ampliar els requisits de dipòsit legal del Regne Unit als documents electrònics, com ara CD-ROM i llocs web seleccionats.[30]
La Biblioteca també conté col·leccions d'Àsia, Pacífic i Àfrica (APAC) que inclouen els Registres de l'Oficina de l'Índia, documentació relacionada amb l'administració de l'Índia des de 1600 fins a 1947 sota domini britànic.[31]
Bibliografia
- Ritchie, Berry. The Good Builder: The John Laing Story. James & James. Barcelona. 1997.
Vegeu també
Referències
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 646.
- ↑ «CHAPTER 1-8 CORPORATE SEAL AND EMBLEMS». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 8 juny 2020. [Consulta: 15 juliol 2024].
- ↑ «Study in Poland» (en anglès). QS Quacquarelli Symonds Limited. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
- ↑ «Lalpino/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Gómez, Lara «Llibres 'massa obscens'». La Vanguardia, 18-03-2019, pàg. 32. ISSN: 1133-4835.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «History of the British Library». British Library. Arxivat de l'original el 13 febrer 2010. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «Albert Mansbridge» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ Whitaker, Joseph. Whitaker's Almanack, 1988. Gale / Cengage Learning, 1988, p. 409. ISBN 978-0850211788 [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ «About the British Library Sound Archive». British Library. Arxivat de l'original el 12 febrer 2010. [Consulta: 17 desembre 2024].
- ↑ Wedgeworth, Robert. World Encyclopedia of Library and Information Services. ALA Editions, 1993, p.149. ISBN 978-0-8389-0609-5 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Walker, Alison «Sir Hans Sloane’s Books: Seventy Years of Research». Electronic British Library Journal, 2022, 6, 16-12-2022. Arxivat de l'original el 31 gener 2023. DOI: https://doi.org/10.23636/nv4f-eh09 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Tite, Colin G. C. «Manuscripts Supplied to Robert Harley by John Bagford: Further Information from BL, Harl. MS. 5998». Electronic British Library Journal, 2012, 10, 2012. DOI: https://doi.org/10.23636/990 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «Similar Projects - The British Library». Stavros Niarchos Foundation Cultural Center. Arxivat de l'original el 25 maig 2012. [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ Ritchie, 1997, p. 188.
- ↑ «What and Where is Bloomsbury Village?». Bloomsbury Association, 14-10-2011 [Consulta: 18 desembre 2024].
- ↑ «The British Library Announces Collection Moves Strategy». The British Library. Arxivat de l'original el 16 abril 2014. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «200km of books successfully moved to high-tech home». The British Library. Arxivat de l'original el 23 gener 2013. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «British Library Newspaper Moves». The British Library. Arxivat de l'original el 31 juliol 2013. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «British Library builds fire-proof home for 750m newspapers». BBC News. Arxivat de l'original el 19 gener 2013. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Carolin, Peter «MJ Long obituary» (en anglès). The Guardian, 18-09-2018 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Facts and figures». The British Library. Arxivat de l'original el 24 juliol 2010. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Nichols, Thomas. A handy-book of the British museum, for every-day readers. Londres: Cassell, Petter, and Galpin, 1870, p.396 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Robots used at £26m British Library store». BBC News. Arxivat de l'original el 25 maig 2012. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Minister opens British Library’s new £26 million storage facility in Yorkshire – the most advanced in the world.». The British Library. Arxivat de l'original el 7 desembre 2009. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «British Library to preserve nation’s entire Internet history». MNS News. Arxivat de l'original el 18 juny 2013. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «British Library becomes Grade I listed building» (en anglès). BBC News, 01-08-2015 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «British Library plans new base in Leeds» (en anglès). BBC, 25-03-2019 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Rahman, Miran «Historic city landmark explored as potential home for ‘British Library North’» (en anglès). The Business Desk, 12-03-2020 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Barrington Partridge, Robert C. The History of the Legal Deposit of Books Throughout the British Empire. Library association, 1938, p. 364. ISBN 9780598984609 [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Legal Deposit Libraries Act 2003». OPSI. Arxivat de l'original el 3 febrer 2010. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ «Restoring access to the British Library’s Asian and African Collections». 26 febrer 2024. The British Library. [Consulta: 19 desembre 2024].
 Lalpino/proves | |
|---|---|
| Detalls | |
| Proporcions | 3:5, també 25:43 |
| Dissenyador | Ryan Sealey |
La bandera de Devon (també coneguda com a Creu de Sant Petroc) és la bandera del comtat cerimonial de Devon. La bandera està formada per una creu centrada blanca fimbriada de negre sobre un camp verd.[1] El disseny es va triar el 2003 a través d'una votació feta a internet d'entre una dotzena de propostes, guanyant l'actual disseny fet per Ryan Sealey amb un 49% dels vots emesos.[2][3] Les proporcions són 3:5, però també s'utilitza 25:43.
>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands
Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW[4] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.[5] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.
Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).[6] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.
És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis
Biografia
Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School[7] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.
Colors de la bandera sueca > https://riksarkivet.se/sveriges-flaggas-farger
Proporcions > https://riksarkivet.se/flaggans-storlek
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Finlàndia.
Bandera nacional
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
|
1918–avui dia | Bandera civil i pavelló nacional | Camp blanc sobre el que s'hi inscriu una creu nòrdica en blau. Proporcions d'11:18 i proporcions internes 4:3:4 vertical i 5:3:10 horitzontal. |
Personals
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera del President de Finlàndia]] | 1918-avui dia | Estendard del president de Finlàndia | Mateix disseny |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Estendard reial de Finlàndia (1918-1919)]] | Estendard reial del Regne de Finlàndia | Camp blanc amb una creu nòrdica blava i al quarter l'escut de Finlàndia, acabada en tres cues. |
Divisió Administrativa
Entitats autònomes
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] | 1985–avui dia | Groenlàndia | Dues franges |
Regions
Des del 1997 Finlàndia està dividida en 19 regions. Encara que el 2009 foren agrupades en províncies, les regions reponen millor als sentiments de pertinença ja que tenen un fonament més antic i coincideixen sovint amb les províncies històriques.
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de les illes Åland]] | 1954-avui dia | Åland | Camp blau i dues creus nòrdiques sobreposades, la primera de color groc i la segona de vermell. És fruit de la unió de la bandera de Suècia i els colors de l'escut de Finlàndia. La proporció és de 17:26 i les proporcions internes són: horitzontals 8:1,5:2:1,5:13 i verticals 6:1,5:2:1,5:6. |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|80px|border|Bandera de les Illes Åland (1922-1954)]] | 1922–1954 | Illes Åland (no oficial) | Tres franges horitzontals de blau, groc i blau. |
Municipals
El nombre de municipis finlandesos és de 342 (en finès kunta, en suec kommun), pel que tot seguit ñes una relació de banderes de la capital de cadascuna de les regions.
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|80px|border|Escut de Hämeenlinna]] | Hämeenlinna (Tavàstia Pròpia) | No utilitza bandera. |
No oficials
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]] | 1983 | Thingvalla | Tres franges |
Minories
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
|
1986-avui dia | Samis | Quatre franges verticals de mida desigual |
Micronacions
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]] | 1983 | Thingvalla | Tres franges |
Militars
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia]] | 1978-avui dia | Bandera militar | Mateix disseny que la bandera d'estat però acabada en tres cues. |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de guerra de Finlàndia (1920-1978)]] | 1920-1978 | Bandera militar | Mateix disseny que l'actual però amb un color de la creu diferent. |
Personals
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] | 1978-avui dia | Ministre de Defensa | Mateix disseny que |
Regiments
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera del Batalló d'Intel·ligència Marítima]] | Batalló d'Intel·ligència Marítima | Camp blau marí amb una àliga que sosté un trident amb les urpes, tot en groc. |
Empreses estatals
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera del Servei Postal de Finlàndia]] | Posti Group Oyj (anteriorment Suomen Posti (1994–2007) i Itella (2007–2015)) | Camp blanc amb la paraula "posti" en minúscules i en carabassa. |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] | 1939–1978 | Servei Postal | Bandera nacional amb l'ensenya del Servei Postal al quarter. |
Organitzacions polítiques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]] | Partit de la Coalició Nacional | Fons blanc amb el logotip i el nom en majúscules "KOKOOMUS" |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Logotip del Partit]] | 1918-1992 | Partit Comunista de Finlàndia |
Associacions Vexil·lològiques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
|
1973-avui dia | Pohjoismaiden Lippuseura (Societat de la Bandera Nòrdica) | Camp groc amb una creu nòrdica vermella en que els braços de la creu es troben per formar un nus semblant al de la bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques.[8] |
Navilieres
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de Viking Line]] | 1959-avui dia | Viking Line | Dues franges horitzontals d'igual mida de colors |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] | 1883–1990 | Finska Ångfartygs Aktiebolag | Tres franges horitzontals de blau, blanc i blau amb les inicials de la naviliera en suec també en blau. |
Clubs nàutics
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
| [[Fitxer:|100px|border|Bandera ]] | 1920-avui dia | Model de bandera pels clubs nàutics | Variant de la bandera nacional. |
Històriques
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
.svg)
|
1918, 1920-1978 | Regne de Finlàndia (1918) i Republica de Finlàndia (1920-1978) | Mateix disseny que l'actual però la creu en color blau cel. |
Propostes
Propostes per a una bandera nacional finlandesa de 1862 a 1918. "Diversos d'aquests dissenys de banderes s'han descrit només en forma escrita, de manera que només uns pocs han volat com a banderes reals. Com a tal, es desconeixen les proporcions o els colors exactes. Aquesta col·lecció ha estat reconstruïda per Olof Eriksson el 13 de febrer de 1972".[9]
| Bandera | Data | Ús | Descripció |
|---|---|---|---|
.svg)
|
1862 | Proposta de Zachris Topelius en el seu viatge per mar a Marstrand, Suècia. | Camp dividit horitzontalment en dues franges, blanca la superior i blava la inferior. Al quarter hi ha l'escut de Finlàndia.[10] |
Notes
Referències
- ↑ «Devon». The Flag Institute 1llengua=anglès. [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «Flag celebrates Devon's heritage» (en anglès). BBC Devon, 24-09-2014 [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «The Flag of Devon» (en anglès). Flsgs Of The World. [Consulta: 9 octubre 2024].
- ↑ «Prof. Philippe Sands» (en anglès). 11KBW. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «People» (en anglès). CENTRE FOR INTERNATIONAL COURTS AND TRIBUNALS. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «List of arbitrators (general list)» (en anglès). Tribunal Arbitral du Sport. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Crace, John «Philippe Sands: Weapon of mass instruction». The Guardian, 14-02-2006 [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Nordisk Flagselskab» (en danès). Pohjoismaiden Lippuseura (Nordic Flag Society). [Consulta: 9 desembre 2024].
- ↑ «Proposed flags of Finland 1, National archives of Finland» (en anglès). PICRYL. [Consulta: 16 desembre 2024].
- ↑ «Zacharias Topelius proposal (before 1863)» (en anglès). FOTW. [Consulta: 15 desembre 2024].
Bibliografia
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Enllaços externs
- Simbolopedia Brasileira (portuguès)
Categoria:Símbols de Nova Zelanda
Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda
Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html
American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/
Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18
Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/
Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/
Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/
De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.
Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology
Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags
Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva
Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga
Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms
Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096
>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire
>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei
| Lalpino/proves | |
|---|---|
| Detalls | |
| Proporcions | 1:2 |
La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen [1]
Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]
Disseny
El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia.[1] És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.
La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.[2]
Colors
La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:[3]
| Model de color | Negre | Blanc | Vermell Ocre |
|---|---|---|---|
| Pantone | Black 6 C | Blanc | 159 C |
| RGB | 0, 0, 0 | 255, 255, 255 | 199, 91, 18 |
| CMYK | 0-0-0-100 | 0-0-0-0 | 0-54-91-22 |
| RAL | 9005 | NA | 2009 |
| HTML | #000000 | #FFFFFF | #C75B12 |
Història
Després de l'establiment de la
Banderes històriques
Bandera de separació de 1844
El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per
Banderes oficials
La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i
Altres banderes
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The NT flag» (en anglès). Northern Territory Government of Australia. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «FLAG AND EMBLEM ACT 1985». Department of the Chief Minister and Cabinet. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «Northern Territory Flag Color Codes» (en anglès). FlagColorCodes.com. [Consulta: 15 març 2024].
Bibliografia
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Vegeu també
- Llista de les banderes d'Austràlia
Enllaços externs
Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia
El territori canadenc del Yukon ha establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest.
[1]
Símbols oficials
| Símbol | Nom | Imatge | Adopció | Observacions |
|---|---|---|---|---|
| Escut d'armes | Escut d'armes del Yukon |  |
1956 | L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[2] |
| Escut provincial | Escut provincial del Yukon | .svg) |
1956 | Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[2] |
| Bandera | Bandera del Yukon |  |
1968 | La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[3] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[4] |
| Flor | Cameneri (Epilobium angustifolium) |
.JPG) |
1957 | Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[5] |
| Ocell | Corb (Corvus corax) |
 |
1985 | Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[6] |
| Arbre | Avet blanc de les Rocoses (Abies lasiocarpa) |
 |
2001 | L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[7] |
| Gemma | Latzulita |  |
1976 | La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[8] |
| Tartà | Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel | 1984 | El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[9] | |
| Matrícula | Placa de matrícula |  |
Des de 1914 | El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament. |
Referències
- ↑ «Yukon's territorial symbols» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 24de desembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Coat of arms» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Flag for the Yukon» (en anglès). FLAG ACT. REVISED STATUTES OF THE YUKON., Chapter 91, 2002, pàg. 2 [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Yukon flag» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Fireweed» (en anglès). Government of Yukon.
- ↑ «Raven» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Sub-alpine fir» (en anglès). Government of Yukon.
- ↑ «Lazulite» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Yukon tartan» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon
 | |||
|---|---|---|---|
Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.[1]
Història
La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol
Característiques
L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.[2]
Telecomunicacions
Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi
Bibliografia
- Evans, Andrew. Iceland. bradt travel Guides Ltd. 2008. ISBN 978-1-84162-499-0.
- Lluent, Èric. Islàndia, l'illa del vent. 2023. ARA Llibres. Barcelona. ISBN 978-84-1173-036-5.
Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.[3] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.[4]
Argument
La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.
Curiositat
Repartiment
Principal
- Natasha Lyonne com a Charlie Cale, cambrera del casino Frost.
- Benjamin Bratt com a Cliff LeGrand, cap de seguretat del casino Frost.
Secundari
- Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.
Episodis
- Primera temporada
| Episodi | Títol | Direcció | Guió | Data d'estrena | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | "Dead Man's Hand" | Rian Johnson | Rian Johnson | 26 de gener de 2023 | ||
| 2 | "The Night Shift" | Rian Johnson | Alice Ju | 26 de gener de 2023 | ||
| 3 | "The Stall" | Iain B. MacDonald | Wyatt Cain | 26 de gener de 2023 | ||
| 4 | "Rest in Metal" | Tiffany Johnson | Christine Boylan | 26 de gener de 2023 | ||
| 5 | "Time of the Monkey" | Lucky McKee | Wyatt Cain i Charlie Peppers | 2 de febrer de 2023 | ||
| 6 | "Exit Stage Death" | Ben Sinclair | Chris Downey | 9 de febrer de 2023 | ||
| 7 | "The Future of the Sport" | Iain B. MacDonald | Joe Lawson &i CS Fischer | 16 de febrer de 2023 | ||
| 8 | "The Orpheus Syndrome" | Natasha Lyonne | Natasha Lyonne i Alice Ju | 23 de febrer de 2023 | ||
| 9 | "Escape from Shit Mountain" | Rian Johnson | Nora i Lilla Zuckerman | 2 de març de 2023 | ||
| 10 | "The Hook" | Janicza Bravo | Rian Johnson | 9 de març de 2023 | ||
- Segona temporada
| Núm. d'història | Episodi | Títol | Direcció | Guió | Data d'estrena | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 7 | 1 | "Episode 1" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 24 d'octubre de 2022 | |
| 8 | 2 | "Episode 2" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 31 d'octubre de 2022 | |
| 9 | 3 | "Episode 3" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 7 de novembre de 2022 | |
| 10 | 4 | "Episode 4" | Christiana Ebohon-Green | Joy Wilkinson | 14 de novembre de 2022 | |
| 11 | 5 | "Episode 5" | Christiana Ebohon-Green | Joy Wilkinson | 21 de novembre de 2022 | |
| 12 | 6 | "Episode 6" | Christiana Ebohon-Green | Pete McTighe | 28 de novembre de 2022 | |
Producció
El projecte es va anunciar el març
Localització
Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a
Repercussió Mediàtica
L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,
Banda sonora
Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula
Crítiques
La ressenya del periodista
Premis i nominacions
- Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
- Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
- Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
- Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.
Referències
- ↑ «Höfði House» (en anglès). Visit Reykjavik. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Lluent, 2023, p. 93.
- ↑ Maas, Jennifer «Rian Johnson Mystery Series ‘Poker Face’ Starring Natasha Lyonne Ordered at Peacock» (en anglès). The Wrap, 16-03-2021 [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Campione, Katie «‘Poker Face’ Scores Season 2 Renewal At Peacock» (en anglès). Deadline, 15-02-2023 [Consulta: 6 octubre 2023].
Vegeu també
- Els Diaris de Hitler
Enllaços externs
Bibliografia
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Categoria:Sèries emeses per TV3
Categoria:Sèries doblades al català
Categoria:Sèries de televisió de drama
Categoria:Sèries de televisió de la BBC
Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese
ALPCA BEST PLATES >> https://www.alpca.org/bestplate/
Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Arizona
Les plaques de matrícula dels vehicle d'Arizona es componen des del gener del 2021 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, cinc lletres i una xifra, la qual sempre està en quarta posició (ex. ABC 1DE). La combinació sembla que es vagi formant de manera "aleatòria", però en realitat s'incrementa en un ordre no estàndard, excepte el quart dígit de cada placa, que sempre és una xifra, totes les altres posicions poden ser lletres o números. Cada posició utilitza les lletres A–Z seguides dels números 0–9.[1] Els caràcters són de color negre sobre una imatge gràfica reflectant formada per una escena de desert amb un cel degradat de color turquesa, blanc i taronja, un sol ponent blanc i unes muntanyes morades i un cactus. El nom de l'estat "ARIZONA" que apareix centrat a la part superior en color turquesa i l'eslògan "GRAN CANYON STATE" situat al costat inferior dret.
A Arizona, la matrícula pertany al propietari del vehicle. Això permet la transferència de la placa d'un vehicle a un altre, en cas de venda o desballestament.Actualment, les plaques són emeses pel Departament de Transport d'Arizona (ADOT) a través de la seva Divisió de Vehicles de Motor (MVD).
Història
El registre d'automòbils a l'estat d'Arizona va començar el 1912, només tres mesos després de la data d'admissió a la Unió.
Models de 1914 fins 1955
| Imatge | Data d'expedició | Disseny | Lema | Combinació utilitzada | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
|
Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "ARIZ 1914" a dalt. | Sense lema | 1234 | Placa de mides |
Models de 1956 fins avui dia
El 1956, el Canadà i els Estats Units d'Amèrica van arribar a un acord amb l'Associació Americana d'Administradors de Vehicles de Motor, l'Associació de Fabricants d'Automòbils i el Consell Nacional de Seguretat en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers a 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions o poden variar lleugerament segons la jurisdicció.[2] La placa de 1956 va ser la primera a complir aquests estàndards.
La primera de les dues plaques base actualment vàlides es va començar a emetre el 1980.
| Imatge | Data d'expedició | Disseny | Lema | Combinació utilitzada | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
|
Caràcters en blanc sobre fons negre. "ARIZONA 56" centrat a dalt. | "GRAND CANYON STATE" centrat a baix. | Primera placa amb l'estàndard de mides 6" x 12".[2] |
Altres tipus
Personalitzades
Alaska permet l'emissió de plaques personalitzades, prèvia aprovació pel Departament de Vehicles a Motor d'Alaska de la combinació i que compleixin un seguit de requisits com són:[3]
- Que ha de tenir fins a 6 caràcters (xifres i/o lletres),
- Que no es pot utilitzar cap expressió vulgar, discriminatòria o ofensiva,
- Que no pot incloure símbols especials com ara -, #, %, &, i,
- Que ha de ser una combinació única.
Especials
Actualment l'estat d'Arizona ofereix, a través de la Divisió de Vehicles a Motor, més de 100 models diferents de plaques especials.[4][5]
| Imatge | Data d'expedició | Tipus | Disseny | Lema | Combinació utilitzada | Notes |
|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
2010 | Arizona Agriculture | Caràcters en blanc sobre imatge gràfica d'una tanca de fusta. | "AGRICULTURE" centrat a baix. | 1AG2345 |
Vehicles elèctrics
Els vehicles elèctrics (també híbrids i que utilitzen combustible no fòssil) poden utilitzar des del 1997 una placa blau cel amb tres núvols blancs que mostra les frases "CLEAN AIR - BLUE SKIES" centrat a dalt i "ALTERNATIVE FUEL" o "HYBRID VEHICLE" (segons el cas) centrat a baix. La combinació és blau marí i comença prr les llestres "AF" d'Alternative Fuel (ex. AF1A23) o "LN" pels híbrids (ex. 123 LN4).
igual que la resta de vehicles de passatgers però es distingeix perquè tots els caràcters són en color verd.
Motocicletes
[[Fitxer:|150px|Placa de motocicleta del Quebec de 1989.]]
Les motocicletes utilitzen des del 1996 una combinació de dues xifres i dues lletres percedides per les lletres "M/C" en vertical (ex. M/C 1A2B o M/C A12B) en blau sobre fons blanc, la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.
Vehicle històric
Els vehicle històrics poden utilitzar una placa amb un combinació actual "12AB" en vermell sobre una placa de coure i les paraules "HISTORIC VEHICLE" a l'esquerra.
Remolc
Els trailers utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb les lletres "TLR." a l'esquerra del nom de l'estat i una combinació del tipus "A-12345" (les lletres utilitzades són D, E, F i G).
Vehicles comercials
Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que la resta de vehicles de passatgers però amb una combinació formada per una xifra, dues lletres i tres xifres (ex. 1AB-234).
International Registration Plan
Els camions inclosos en aquest acord de reciprocitat entre els EUA i Canadà porten una placa com la dels vehicles de passatgers però amb le nom "APPORTIONED" centrat a baix i una combinació formada per dues lletres i cinc xifres que comença per la lletra "A" (ex. AB·12345)
Radioaficionat
Els vehicles equipats de radioaficionat poden portar una placa amb el mateix disseny que els vehicles de passatgers, però amb una combinació del senyal de trucada i la imatge d'una torre de comunicacions a l'esquerra juntament amb les paraules "AMATEUR RADIO OPERATOR" a baix.
Vehicles tot terrerny
Els quads i vehicles similars utilitzen una placa de fons blanc reflectant amb una combinació de cinx xifres i dues lletres que comença sempe per V (ex. "VA12345" o "V12345A"), la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.
Concessionari
Els vehicles de concessionari utilitzen el mateix format de placa que els vehicles de passatgers però amb una combinació que comença per la lletra "X" (ex. X123456).
Remolc
Els trailers utilitzen des del 2007 el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "R", de Remolc, (ex. RA1234C).
Vehicle agrícola
Els vehicles agrícoles utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "C" seguida de cinc xifres (ex. C012345).
Camió
Els camions utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "L" seguida de sis xifres (ex. L123456). Els camions elèctrics poden portar el disseny de placa elèctrica però la combinació només porta tres xifres i afegeix les lletres "LE" als final (ex. L123LE).
Diplomàtiques
Els vehicles diplomàtics utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per les lletres "CC", de Corps Consulaire, o "CD", de Corps Diplomatique seguida de quatre xifres (ex. CC1234). Els vehicles elèctrics poden portar la matrícula verda i escurcen la combinació a dues xifres per afegir-hi les lletres "VE" al final (ex. CC12VE)
Taxi
Fins el 2021 la combinació estava formada per la lletra "T" seguida de sis xifres, de les quals les dues primeres indicaven el municipi o la zona d'operació del taxi (ex. T123456)
Bibliografia
- Thibault, Guy. L'immatriculation au Québec. Les Éditions GID. Barcelona. 2005. ISBN 978-2-922668-61-2.
Vegeu també
- Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica
- Plaques de matrícula de les nacions tribals dels Estats Units d'Amèrica
Referències
- ↑ «Your eyes don’t deceive you: New license plate numbers are different» (en anglès). 17 juny 2020. ADOT Motor Vehicle Division. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Garrish, Christopher «Reconsidering the Standard Plate Size». Automobile License Plate Collectors Association Magazine, Vol. 62, No. 5, 10-2016 [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Alaska Vanity License Plates» (en anglès). Alaska License Plates. [Consulta: 27 setembre 2024].
- ↑ «Plate Selections Gallery» (en anglès). ADOT Motor Vehicle Division. [Consulta: 3 octubre 2024].
- ↑ «Specialty & Personalized Plates» (en anglès). ADOT MVD. [Consulta: 4 octubre 2024].
Tipografia
https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html
La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[1]
- La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
Codis
El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.
Altres tipus
Motocicletes
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.
Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.
Diplomàtiques
Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.
Història
Notes
Referències
- ↑ «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].
Enllaços externs
- world License Plates - Montenegro (anglès)
- License Plate Mania - Montenegro (anglès)
Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà