Vés al contingut

Usuari:Lalpino/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
< Usuari:Lalpino
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:14, 15 des 2024 amb l'última edició de Lalpino (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.

[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes

Notes

  1. ↑ Però també Joe Kelly (guió adaptat).

URL-ARXIU >>>[2]

REF WEB + URL-ARXIU >>>[3]

Bibliografia



Infotaula d'organitzacióLalpino/proves
Biblioteca Britànica.

La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món. El seu patrimoni té aproximadament 150 milions d'articles i cada any se li incorpora una col·lecció d'aproximadament tres milions d'objectes nous.

La Biblioteca Britànica conté llibres,[4] mapes, diaris, partitures, patents, manuscrits, segells, entre altres objectes. Estan disposats en 625 km de prestatgeries que creixen 12 quilòmetres cada any. L'espai de lectura té capacitat per a 1.200 lectors.

La Biblioteca Britànica posa informació a disposició d'estudiants i investigadors del Regne Unit i de tot el món. Cada any, sis milions de cerques es generen amb el seu catàleg en línia i més de 100 milions d'objectes són oferts a lectors de tot el món.

Entre les col·leccions especials de la Biblioteca Britànica, consten un quadern de notes de Leonardo da Vinci, material de l'any 300 aC, diaris actuals, una Carta Magna, un enregistrament de discurs experimental de Nelson Mandela, prop de 50 milions de patents, 310 mil volums de manuscrits, des de Jane Austen a James Joyce, partitures de Händel als Beatles, així com més de 260.000 títols de diaris i més de quatre milions de mapes. S'ha anat conformant al llarg dels més de 250 anys de la biblioteca.

L'any 2019 decidí pujar a internet 2500 obres prohibides en el seu moment, que les mantingué custodiades en una col·lecció titulada "Private case" per por a que les acabessin cremant. Dins d'aquesta col·lecció predominen obres considerades obscenes com ara l'obra anònima atribuïda a Oscar Wilde Teleny, la sèrie de llibres publicada el 1740 Merryland, la primera novel·la pornogràfica en anglès de 1748 Fanny Hill, o el manual per a prostitutes londinenques de 1757-1795 Harris's List of Covent Garden Ladies.[5]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 646.
  2. ↑ «CHAPTER 1-8 CORPORATE SEAL AND EMBLEMS». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 8 juny 2020. [Consulta: 15 juliol 2024].
  3. ↑ «Study in Poland» (en anglès). QS Quacquarelli Symonds Limited. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2024. [Consulta: 12 juliol 2024].
  4. ↑ «Lalpino/proves». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Gómez, Lara «Llibres 'massa obscens'». La Vanguardia, 18-03-2019, pàg. 32. ISSN: 1133-4835.




Infotaula de banderaLalpino/proves
Detalls
Proporcions3:5, també 25:43
DissenyadorRyan Sealey

La bandera de Devon (també coneguda com a Creu de Sant Petroc) és la bandera del comtat cerimonial de Devon. La bandera està formada per una creu centrada blanca fimbriada de negre sobre un camp verd.[1] El disseny es va triar el 2003 a través d'una votació feta a internet d'entre una dotzena de propostes, guanyant l'actual disseny fet per Ryan Sealey amb un 49% dels vots emesos.[2][3] Les proporcions són 3:5, però també s'utilitza 25:43.



>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands

Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW[4] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.[5] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.

Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).[6] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.

És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis

Biografia

Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School[7] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.




Colors de la bandera sueca > https://riksarkivet.se/sveriges-flaggas-farger

Proporcions > https://riksarkivet.se/flaggans-storlek

>> Regions de Finlàndia

>> https://www.localfinland.fi/municipalities/lappeenranta (escuts municipals)

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelona#Ciutats_agermanades_i_convenis_de_col%C2%B7laboraci%C3%B3

Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Finlàndia.

Bandera nacional

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de Finlàndia 1918–avui dia Bandera civil i pavelló nacional Camp blanc sobre el que s'hi inscriu una creu nòrdica en blau. Proporcions d'11:18 i proporcions internes 4:3:4 vertical i 5:3:10 horitzontal.[8]
Bandera d'estat de Finlàndia 1918-avui dia Bandera d'estat Mateix disseny que la bandera nacional però amb l'escut de Finlàndia al centre de la creu. Proporcions 11:18.

Personals

Bandera Data Ús Descripció
Bandera del President de Finlàndia 1918-avui dia Estendard del president de Finlàndia Mateix disseny que la bandera d'estat però amb una creu groga i blava al quarter, acabada en tres cues. Proporcions: 11:19.
Penó del President de Finlàndia Penó del president de Finlàndia Camp dividit horitzontalment en blanc i blau, al costat del pal l'escut nacional. Acabada en dues cues.

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
Estendard reial de Finlàndia (1918-1919) 1918-1919 Estendard reial del Regne de Finlàndia Camp blanc amb una creu nòrdica blava i al quarter l'escut de Finlàndia, acabada en tres cues.

Divisió Administrativa

Entitats autònomes

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] 1985–avui dia Groenlàndia Dues franges

Regions

Article principal: Regions de Finlàndia

Des del 1997 Finlàndia està dividida en 19 regions. Encara que el 2009 foren agrupades en províncies, les regions reponen millor als sentiments de pertinença ja que tenen un fonament més antic i coincideixen sovint amb les províncies històriques.

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de les illes Åland 1954-avui dia Åland Camp blau i dues creus nòrdiques sobreposades, la primera de color groc i la segona de vermell. És fruit de la unió de la bandera de Suècia i els colors de l'escut de Finlàndia. La proporció és de 17:26 i les proporcions internes són: horitzontals 8:1,5:2:1,5:13 i verticals 6:1,5:2:1,5:6.[9]
Bandera de Carèlia Meridional Carèlia Meridional No utilitza bandera.
Bandera de Carèlia Septentrional 1996 Carèlia Septentrional Mostra l'escut històric de Carèlia sobre un camp vermell que es mescla amb una franja blanca afegida al costat del pal donant lloc a 10 rombes (5 blancs i 5 vermells). Relació aproximadament 3:4. Fou dissenyada per Harri Rantanen.[10]
Bandera de Finlàndia Central Finlàndia Central Camp blanc amb un gall fer negre amb bec i urpes de vermell.
Bandera de Finlàndia Pròpia Finlàndia Pròpia No utilitza bandera.
Bandera de Lapònia Lapònia No utilitza bandera.
Bandera de Kainuu Kainuu Camp groc amb una franja hortitzontal verda ondada per baix i amb la silueta d'avets per dalt.
Bandera d'Ostrobòtnia Ostrobòtnia No utilitza bandera.
Bandera d'Ostrobòtnia Central Ostrobòtnia Central Camp dividit en tres franges verticals de blanc i blau, sent la central el doble de les dels extrems. Al centre carrega l'escut d'armes.
Bandera d'Ostrobòtnia del Nord Ostrobòtnia del Nord No utilitza bandera.
Bandera d'Ostrobòtnia del Sud Ostrobòtnia del Sud Camp blau amb tres martes blanques amb la punta de la cua negra.
Bandera de Päijät-Häme Päijät-Häme Camp blau amb una representació de Vellamo, l'antiga deessa finesa de l'aigua, com una sirena, amb un cucut per damunt de la seva mà esquerra.[11]
Bandera de Pirkanmaa Pirkanmaa
Bandera de Savònia del Nord Savònia del Nord Camp negre amb dues franges estretes a la vora superior i inferior de color groc, desplaçat cap al pal carrega l'escut d'armes. Acaba en tres cues.
Bandera de Savònia del Sud Savònia del Sud Camp negre amb dues franges grogues al costat del pal, més ampla la de l'esquerra, amb l'escut d'armes centrat a la part negra.
Bandera de Satakunta 1991 Satakunta Camp dividit horitzontalment en dues meitats d'igual amplada, blava la superior i groga la inferior. Al centre carrega l'escut d'armes.[12]
Bandera de Tavàstia Pròpia Tavàstia Pròpia Camp vermell amb l'escut d'armes al centre, un linx nòrdic groc amb tres estels blancs de sis puntes en vertical a l'esquerra i quatre roses blanques a la dreta.
Bandera d'Uusimaa Uusimaa Camp blau amb dues franges horitzontals blanques ondades separades de la vora i entremig una barca groga.[13]
Bandera de la Vall de Kymi Vall de Kymi No utilitza bandera.

Municipals

El nombre de municipis finlandesos és de 342 (en finès kunta, en suec kommun), pel que tot seguit ñes una relació de banderes de la capital de cadascuna de les regions.

Bandera Data Ús Descripció
Escut de Hämeenlinna Hämeenlinna (Tavàstia Pròpia) No utilitza bandera.[14]
Bandera d'Helsinki 1599, 1951-avui dia Helsinki (Uusimaa) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp blau amb una corona oberta damunt d'una barca i una franja ondada a la part inferior. L'escut d'armes fou creat per l'antiquari Johannes Bureus en honor als immigrants suecs que van arribar a la parròquia d'Hèlsinki l'any 1599. Mentre que l'aspecte actual fou creat per l'heraldista Arne Wilhelm Rancken el 1951.[15]
Bandera de Joensuu Joensuu (Carèlia Septentrional) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi.[16]
Bandera de Jyväskylä Jyväskylä (Finlàndia Central) No utilitza bandera.[17]
Escut de Kajaani Kajaani (Kainuu) No utilitza bandera.[18]
Bandera de Kokkola Kokkola (Ostrobòtnia Central) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp groc amb una bóta tombada de la que surten tres flames.[19]
Escut de Kuopio Kuopio (Savònia del Nord) No utilitza bandera.[20]
Escut de Kouvola Kouvola (Vall de Kymi) No utilitza bandera.[21]
Escut de Lahti Lahti (Päijät-Häme) No utilitza bandera.[22]
Escut de Lappeenranta Lappeenranta (Carèlia Meridional) No utilitza bandera.[23]
Bandera de Mariehamn Mariehamn (Illes Åland) Camp blanc amb l'escut d'armes del municipi al centre.[24]
Bandera de Mikkeli Mikkeli (Savònia del Sud) No utilitza bandera.[25]
Bandera d'Oulu Oulu (Ostrobòtnia del Nord) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Una franja ampla vermella amb un castell groc, a la part inferior una franja blanca amb un salmó blau i vermell.[26]
Bandera de Pori Pori (Satakunta) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp groc amb un cap d'os en negre i una corona vermella.[27]
Bandera de Rovaniemi Rovaniemi (Lapònia) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp verd amb una perla blanca i un foc en groc. L'escut fou dissenyat per Toivo Vuorela.
Bandera de Seinäjoki Seinäjoki (Ostrobòtnia del Sud) No utilitza bandera.[28]
Bandera de Tampere Tampere (Pirkanmaa) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp vermell amb una barra ondada, damunt la qual hi ha un martell i per sota un caduceu, tot en groc.[29]
Bandera de Turku Turku (Finlàndia Pròpia) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp blau amb la lletra A en forma gòtica, que fa referència a la inicial del nom llatí de la ciutat "Aboa", coronada amb una corona ducal i envoltada per quatre flors de lis, tot en groc.[30][31]
Bandera de Vaasa Vaasa (Ostrobòtnia) Bandera heràldica amb les armes de l'escut del municipi. Un camp vermell amb un gerro groc, les armes de la família Vasa.[32]

No oficials

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]] 1983 Thingvalla Tres franges

Minories

Bandera Data Ús Descripció
Bandera dels sami 1986-avui dia Samis Quatre franges verticals de mida desigual en l'ordre vermella, verda, groga i blava. Centrat sobre les dues franges centrals s'hi afegeix un cercle blau i vermell. La bandera va ser dissenyada el 1986 per Astrid Båhl.[33]
Bandera dels tornedalians 1919-avui dia Tornedalians Tres
Bandera dels Ingrians finlandesos 1919-avui dia Ingrians finlandesos Camp groc amb amb una creu nòrdica blau marí fimbriada de vermell.
Bandera dels carelians 1920-avui dia Carelians Camp verd amb una creu nòrdica negra fimbriada de vermell.[34]
Bandera dels suecs de Finlàndia segle XIX-avui dia Suecs de Finlàndia (no oficial) Camp vermell amb una creu nòrdica groga. Els colors es basen en el vermell i el groc de l'escut de Finlàndia.[35] No hi ha cap decisió oficial sobre l'amplada de la creu, però no és inferior a la de la bandera sueca, (és a dir, 4:2:4 vertical i 5:2:9 horitzontal)[36] i no és superior a la de Finlàndia (és a dir, 4:3:4 vertical i 5:3:10 horitzontal). La bandera és semblant a la d'Escània, però és més oblonga, la creu és més ampla i menys centrada.

Micronacions

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de ]] 1983 Thingvalla Tres franges

Militars

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de guerra de Finlàndia 1978-avui dia Bandera militar Mateix disseny que la bandera d'estat però acabada en tres cues.
Símbol de les Forces Armades de Finlàndia 1919-avui dia Bandera de proa Camp blanc amb un quadrat vermell que conté l'escut nacional. Proporcions 1:1.
Símbol de les Forces Armades de Finlàndia 1978-avui dia Símbol de les Forces de Defensa Una torre vermella amb el lleó de l'escut nacional sobreposat.
Símbol de l'Exèrcit de Finlàndia 1978-avui dia Símbol de l'Expercit de terra Dues espases grogues en creu amb un escut verd que conté el lleó de l'escut nacional.
Símbol de la Força Aèria de Finlàndia 1978-avui dia Símbol de la Força Aèria
Símbol de la Marina de Finlàndia 1978-avui dia Símbol de la Marina Una àncora blava amb el lleó de l'escut nacional sobreposat.

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de guerra de Finlàndia (1920-1978) 1920-1978 Bandera militar Mateix disseny que l'actual però amb un color de la creu diferent.
Bandera de guerra de Finlàndia (1918-1920) 1918-1920 Bandera militar Mateix disseny que l'actual però amb l'escut coronat i un color de la creu més clar.

Personals

Bandera Data Ús Descripció
Bandera del Comandant de les Forces de Defensa finlandeses 1978-avui dia Comandant de les Forces de Defensa Mateix disseny que la bandera militar però amb l'escut format per un canó en vertical i un sabre i un bastó de Mariscal en diagonal, al quarter.
Bandera de 1978-avui dia Ministre de Defensa Mateix disseny que la bandera militar però amb l'escut format per dos canons en creu i dos fusells en vertical, al quarter.
Bandera del comandant de la Marina finlandesa 1978-avui dia Comandant de la Marina finlandesa Mateix disseny que la bandera militar però amb l'escut format per dos canons grocs en creu i una àncora blava sobreposada, al quarter.
Banderí del comandant del Comandament naval Mateix disseny que la bandera nacional però amb una àncora al quarter i acabada en tres cues.
[[Fitxer:|Pennant of Commander of Naval Squadron (Finland).svg100px|border|Bandera de]] Banderí del comandant de l'esquadró naval Banderí amb la bandera nacional però amb la cua corresponent a la creu escapçada.
Penó de comandant de flotilla Banderí de comandant de flotilla Banderí amb la bandera nacional però acabat en dues cues.
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] Banderí del comandant de divisió Camp dividit horitzontalment en blanc i blau i acabat en dues cues.
Banderí de l'oficial superior fondejat a port Banderí amb la bandera nacional peró acabat en una cua.

Regiments

Bandera Data Ús Descripció
Bandera del Batalló d'Intel·ligència Marítima Batalló d'Intel·ligència Marítima Camp blau marí amb una àliga que sosté un trident amb les urpes, tot en groc.
Bandera de l'Ala aèria de Lapònia 1957–avui dia Ala aèria de Lapònia Camp blau marí amb un cercle format per sis ales blanques i una esvàstica negre perfilada de blanc al centre. Al quarter l'escut de Tavàstia Pròpia.
Bandera de l'Ala aèria de Carèlia 1957–avui dia Ala aèria de Carèlia Camp blau marí amb un cercle format per sis ales blanques i una esvàstica negre perfilada de blanc al centre. Al quarter l'escut de Carèlia Septentrional.
Bandera de l'Ala aèria de Satakunta 1957–avui dia Ala aèria de Satakunta Camp blau marí amb un cercle format per sis ales blanques i una esvàstica negre perfilada de blanc al centre. Al quarter el contingut de l'escut de Satakunta.
Bandera de l'Acadèmia aèria de Finlàndia 1957–avui dia Acadèmia aèria de Finlàndia Camp blau marí amb un cercle format per sis ales blanques i una esvàstica negre perfilada de blanc al centre. Al quarter unes ales i una hèlix d'avió daurades.

Empreses estatals

Bandera Data Ús Descripció
Bandera del Servei Postal de Finlàndia Posti Group Oyj (anteriorment Suomen Posti (1994–2007) i Itella (2007–2015)) Camp blanc amb la paraula "posti" en minúscules i en carabassa.

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
Bandera del Servei Postal de Finlàndia (1939–1978) 1939–1978 Servei Postal Bandera nacional amb l'ensenya del Servei Postal al quarter.
Bandera del Servei Postal de Finlàndia (1918–1939) 1918–1939 Thingvalla Bandera nacional amb l'ensenya del Servei Postal al quarter.
Bandera del Servei de Duanes (1920-1978) 1920–1978 Servei de Duanes Bandera nacional amb l'ensenya del Servei de Duanes al quarter.
Bandera del Servei de Duanes (1919-1920) 1919–1920 Servei de Duanes Bandera nacional amb l'ensenya del Servei de Duanes al quarter.
Bandera del Servei de Duanes (1827—1917) 1827—1917 Servei de Duanes Camp blau marí amb la bandera de Rússia al quarter i sota d'ella l'ensenya del Servei de Duanes.

Organitzacions polítiques

Bandera Data Ús Descripció
Logotip del Partit de la Coalició Nacional Partit de la Coalició Nacional Fons blanc amb el logotip i el nom en majúscules "KOKOOMUS"
Logotip del Partit dels Finlandesos Partit dels Finlandesos fons blau amb el nom del partit en blac i una "S" majúscula en daurat.[37]
Logotip de Partit Popular Suec El logotip normalment va acompanyat per les sigles "SFP" i "RKP" a banda i banda.[38]
Logotip del Centre d'Åland Centre d'Åland El nom "Centern" acompanyat de quatre cors en creu en diferents tonalitats de verd.
Logotip del Demòcrata-Cristians Demòcrata-Cristians Un cor que engloba les inicials del partit, "KD".
Logotip del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia Partit Socialdemòcrata de Finlàndia Quadrat vermell amb dues de les seves cantonades arrodonides i les sigles del partit "SDP" en blanc.
Logotip del Partit del Centre Partit del Centre Un trèvol verd de quatre fulles sobre el nom del partit "Keskusta".
Logotip de la Lliga Verda Lliga Verda Una bola del món acompanyat del nom del partit "Vihreät", tot en verd.
Logotip de l'Aliança d'Esquerra Aliança d'Esquerra Una "V" estilitzada en forma d'ocell damunt el nom del partit en minúscula "vasemmisto vänstern", tot en color rosa.
[[Fitxer:|100px|border|Logotip del Moviment Ara]] Moviment Ara El nom del partit "Liike Nyt" en color lila.
Logotip del Partit Comunista de Finlàndia (1994) Partit Comunista de Finlàndia (1994) Un estel vermell amb les sigles del partit "SKP" en blanc.

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
Logotip del Partit Comunista de Finlàndia 1918-1992 Partit Comunista de Finlàndia
Logotip del Moviment Patriòtic Popular 1932–1944 Moviment Patriòtic Popular

Associacions Vexil·lològiques

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de la Societat de la Bandera Nòrdica 1973-avui dia Pohjoismaiden Lippuseura (Societat de la Bandera Nòrdica) Camp groc amb una creu nòrdica vermella en que els braços de la creu es troben per formar un nus semblant al de la bandera de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques.[39]
Bandera de Partioheraldikot Partioheraldikot Camp schwenkel, a la part superior verda una flor de lis i un trèvol en blanc, a la part inferior blanca una creu patent blava.[40]
Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] 1879 Thingvalla Camp

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera de]] 1879 Thingvalla Camp

Clubs nàutics

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí

Històriques

Bandera Data Ús Descripció
Bandera de Finlàndia (1918) 1918, 1920-1978 Regne de Finlàndia (1918) i Republica de Finlàndia (1920-1978) Mateix disseny que l'actual però la creu en color blau cel.
Bandera d'estat de Finlàndia (1920-1978) 1920-1978 Badera d'estat Mateix disseny que l'actual però el color de la creu és més clar i l'escut acaba en punxa.
Bandera de Finlàndia (1918-1920) 1918–1920 Republica de Finlàndia Mateix disseny que l'actual però la creu en color blau nòrdic.
Bandera d'estat de Finlàndia (1918-1920) 1918–1920 Badera d'estat Mateix disseny que l'actual però l'escut acaba en punxa i porta corona.
Bandera del Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí

Propostes

Bandera Data Ús Descripció
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí
[[Fitxer:|100px|border|Bandera del]] Club Banderí

Notes

Referències

  1. ↑ «Devon». The Flag Institute 1llengua=anglès. [Consulta: 9 octubre 2024].
  2. ↑ «Flag celebrates Devon's heritage» (en anglès). BBC Devon, 24-09-2014 [Consulta: 9 octubre 2024].
  3. ↑ «The Flag of Devon» (en anglès). Flsgs Of The World. [Consulta: 9 octubre 2024].
  4. ↑ «Prof. Philippe Sands» (en anglès). 11KBW. [Consulta: 9 novembre 2023].
  5. ↑ «People» (en anglès). CENTRE FOR INTERNATIONAL COURTS AND TRIBUNALS. [Consulta: 9 novembre 2023].
  6. ↑ «List of arbitrators (general list)» (en anglès). Tribunal Arbitral du Sport. [Consulta: 9 novembre 2023].
  7. ↑ Crace, John «Philippe Sands: Weapon of mass instruction». The Guardian, 14-02-2006 [Consulta: 9 novembre 2023].
  8. ↑ «Suomi • Finland» (en danès). Pohjoismaiden Lippuseura (Nordic Flag Society). [Consulta: 9 desembre 2024].
  9. ↑ «The Åland flag» (en anglès). The Nordic Council. [Consulta: 9 desembre 2024].
  10. ↑ «Northern Karelia region (Finland)» (en anglès). FOTW. [Consulta: 9 desembre 2024].
  11. ↑ «Maakuntavaakuna, Vellamo» (en finès). PÄIJÄT-HÄMEEN LIITTO. [Consulta: 9 desembre 2024].
  12. ↑ «Satakunta (Finland)» (en anglès). FOTW. [Consulta: 9 desembre 2024].
  13. ↑ «Uusimaa (Finland)» (en anglès). FOW. [Consulta: 10 desembre 2024].
  14. ↑ «Hämeenlinna» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  15. ↑ «Helsinki» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  16. ↑ «Joensuu» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  17. ↑ «Kajaani» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 12 desembre 2024].
  18. ↑ «Kajaani» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  19. ↑ «Kokkola» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 12 desembre 2024].
  20. ↑ «Kuopio» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  21. ↑ «Kouvola» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  22. ↑ «Lahti» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  23. ↑ «Lappeenranta» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  24. ↑ «Vaasa» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  25. ↑ «Mikkeli» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  26. ↑ «Kaupungin vaakuna» (en finès). Oulun kaupunki. [Consulta: 11 desembre 2024].
  27. ↑ «Vaasa» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 12 desembre 2024].
  28. ↑ «Seinäjoki» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  29. ↑ «Tampere» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 11 desembre 2024].
  30. ↑ «Turku» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  31. ↑ «Åbo förnyar sitt stadsvapen» (en suec). Yle, 20-02-2015 [Consulta: 14 desembre 2024].
  32. ↑ «Vaasa» (en anglès). Kunta Liito. [Consulta: 14 desembre 2024].
  33. ↑ «National Symbols» (en anglès). Saami Council. Arxivat de l'original el 9 de juny 2018. [Consulta: 15 desembre 2024].
  34. ↑ «The Flags of Karelia» (en anglès). Heninen.net. [Consulta: 15 desembre 2024].
  35. ↑ «Hur ser Svenskfinland ut om 100 år?». Medborgarbladet. Arxivat de l'original el 21 juliol 2011. [Consulta: 15 desembre 2024].
  36. ↑ «Flaggans storlek» (en suec). Riksarkivet. [Consulta: 15 desembre 2024].
  37. ↑ «PERUSSUOMALAISET» (en finès). PERUSSUOMALAISET. [Consulta: 11 desembre 2024].
  38. ↑ «SFP-RKP» (en suec). SFP-RKP. [Consulta: 11 desembre 2024].
  39. ↑ «Nordisk Flagselskab» (en danès). Pohjoismaiden Lippuseura (Nordic Flag Society). [Consulta: 9 desembre 2024].
  40. ↑ «Partioheraldikot r.y. (PH)» (en anglès). FOTW. [Consulta: 9 desembre 2024].

Bibliografia

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.

Enllaços externs

  • Simbolopedia Brasileira (portuguès)


Categoria:Símbols de Nova Zelanda Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda



Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html

American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/

Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18

Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/

Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/

Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/

De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.

Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology

Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags

Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva

Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga

Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms

Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096


>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei

>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag

Infotaula de banderaLalpino/proves
Detalls
Proporcions1:2

La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen [1]

Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]

Disseny

El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia.[1] És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.

La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.[2]

Colors

La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:[3]

Model de color Negre Blanc Vermell Ocre
Pantone Black 6 C Blanc 159 C
RGB 0, 0, 0 255, 255, 255 199, 91, 18
CMYK 0-0-0-100 0-0-0-0 0-54-91-22
RAL 9005 NA 2009
HTML #000000 #FFFFFF #C75B12

Història

Després de l'establiment de la


Banderes històriques

Bandera de separació de 1844

El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per

Banderes oficials

La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i


Altres banderes

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «The NT flag» (en anglès). Northern Territory Government of Australia. [Consulta: 15 març 2024].
  2. ↑ «FLAG AND EMBLEM ACT 1985». Department of the Chief Minister and Cabinet. [Consulta: 15 març 2024].
  3. ↑ «Northern Territory Flag Color Codes» (en anglès). FlagColorCodes.com. [Consulta: 15 març 2024].


Bibliografia

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.


Vegeu també

  • Llista de les banderes d'Austràlia


Enllaços externs

Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia




El territori canadenc del Yukon ha establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest. [1]

Símbols oficials

Símbol Nom Imatge Adopció Observacions
Escut d'armes Escut d'armes del Yukon
Escut d'armes del Yukon
Escut d'armes del Yukon
 1956 L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[2]
Escut provincial Escut provincial del Yukon
Escut provincial del Yukon
Escut provincial del Yukon
 1956 Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[2]
Bandera Bandera del Yukon
Bandera del Yukon
Bandera del Yukon
 1968 La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[3] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[4]
Flor Cameneri
(Epilobium angustifolium)
Cameneri
Cameneri
 1957 Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[5]
Ocell Corb
(Corvus corax)
Corb
Corb
 1985 Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[6]
Arbre Avet blanc de les Rocoses
(Abies lasiocarpa)
Avet blanc de les Rocoses
Avet blanc de les Rocoses
 2001 L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[7]
Gemma Latzulita
Latzulita
Latzulita
 1976 La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[8]
Tartà Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel 1984 El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[9]
Matrícula Placa de matrícula
Matrícula del Yukon
Matrícula del Yukon
 Des de 1914 El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament.

Referències

  1. ↑ «Yukon's territorial symbols» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 24de desembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Coat of arms» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  3. ↑ «Flag for the Yukon» (en anglès). FLAG ACT. REVISED STATUTES OF THE YUKON., Chapter 91, 2002, pàg. 2 [Consulta: 5 novembre 2021].
  4. ↑ «Yukon flag» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 5 novembre 2021].
  5. ↑ «Fireweed» (en anglès). Government of Yukon.
  6. ↑ «Raven» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  7. ↑ «Sub-alpine fir» (en anglès). Government of Yukon.
  8. ↑ «Lazulite» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
  9. ↑ «Yukon tartan» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].

Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon




Infotaula edifici
Infotaula edifici
Lalpino/proves

Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.[1]

Història

La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol

Característiques

L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.[2]

Telecomunicacions

Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi

Bibliografia





Infotaula de sèrie de televisióLalpino/proves

Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.[3] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.[4]

Argument

La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.

Curiositat

Repartiment

Principal

Secundari

  • Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.

Episodis

Primera temporada
Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
1 "Dead Man's Hand" Rian Johnson Rian Johnson 26 de gener de 2023
2 "The Night Shift" Rian Johnson Alice Ju 26 de gener de 2023
3 "The Stall" Iain B. MacDonald Wyatt Cain 26 de gener de 2023
4 "Rest in Metal" Tiffany Johnson Christine Boylan 26 de gener de 2023
5 "Time of the Monkey" Lucky McKee Wyatt Cain i Charlie Peppers 2 de febrer de 2023
6 "Exit Stage Death" Ben Sinclair Chris Downey 9 de febrer de 2023
7 "The Future of the Sport" Iain B. MacDonald Joe Lawson &i CS Fischer 16 de febrer de 2023
8 "The Orpheus Syndrome" Natasha Lyonne Natasha Lyonne i Alice Ju 23 de febrer de 2023
9 "Escape from Shit Mountain" Rian Johnson Nora i Lilla Zuckerman 2 de març de 2023
10 "The Hook" Janicza Bravo Rian Johnson 9 de març de 2023
Segona temporada
Núm. d'història Episodi Títol Direcció Guió Data d'estrena
7 1 "Episode 1" Nicole Volavka Pete McTighe 24 d'octubre de 2022
8 2 "Episode 2" Nicole Volavka Pete McTighe 31 d'octubre de 2022
9 3 "Episode 3" Nicole Volavka Pete McTighe 7 de novembre de 2022
10 4 "Episode 4" Christiana Ebohon-Green Joy Wilkinson 14 de novembre de 2022
11 5 "Episode 5" Christiana Ebohon-Green Joy Wilkinson 21 de novembre de 2022
12 6 "Episode 6" Christiana Ebohon-Green Pete McTighe 28 de novembre de 2022

Producció

El projecte es va anunciar el març

Localització

Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a


Repercussió Mediàtica

L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,

Banda sonora

Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula

Crítiques

La ressenya del periodista

Premis i nominacions

  • Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
  • Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
  • Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
  • Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.


Referències

  1. ↑ «Höfði House» (en anglès). Visit Reykjavik. [Consulta: 16 gener 2024].
  2. ↑ Lluent, 2023, p. 93.
  3. ↑ Maas, Jennifer «Rian Johnson Mystery Series ‘Poker Face’ Starring Natasha Lyonne Ordered at Peacock» (en anglès). The Wrap, 16-03-2021 [Consulta: 6 octubre 2023].
  4. ↑ Campione, Katie «‘Poker Face’ Scores Season 2 Renewal At Peacock» (en anglès). Deadline, 15-02-2023 [Consulta: 6 octubre 2023].

Vegeu també

Enllaços externs

Bibliografia

  • Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.


Categoria:Sèries emeses per TV3 Categoria:Sèries doblades al català Categoria:Sèries de televisió de drama Categoria:Sèries de televisió de la BBC





Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese

ALPCA BEST PLATES >> https://www.alpca.org/bestplate/

Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Arizona


Model actual de matrícula del 2022.

Les plaques de matrícula dels vehicle d'Arizona es componen des del gener del 2021 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, cinc lletres i una xifra, la qual sempre està en quarta posició (ex. ABC 1DE). La combinació sembla que es vagi formant de manera "aleatòria", però en realitat s'incrementa en un ordre no estàndard, excepte el quart dígit de cada placa, que sempre és una xifra, totes les altres posicions poden ser lletres o números. Cada posició utilitza les lletres A–Z seguides dels números 0–9.[1] Els caràcters són de color negre sobre una imatge gràfica reflectant formada per una escena de desert amb un cel degradat de color turquesa, blanc i taronja, un sol ponent blanc i unes muntanyes morades i un cactus. El nom de l'estat "ARIZONA" que apareix centrat a la part superior en color turquesa i l'eslògan "GRAN CANYON STATE" situat al costat inferior dret.

A Arizona, la matrícula pertany al propietari del vehicle. Això permet la transferència de la placa d'un vehicle a un altre, en cas de venda o desballestament.Actualment, les plaques són emeses pel Departament de Transport d'Arizona (ADOT) a través de la seva Divisió de Vehicles de Motor (MVD).

Història

El registre d'automòbils a l'estat d'Arizona va començar el 1912, només tres mesos després de la data d'admissió a la Unió.

Models de 1914 fins 1955

Imatge Data d'expedició Disseny Lema Combinació utilitzada Notes
Caràcters en blanc sobre fons blau marí. "ARIZ 1914" a dalt. Sense lema 1234 Placa de mides

Models de 1956 fins avui dia

El 1956, el Canadà i els Estats Units d'Amèrica van arribar a un acord amb l'Associació Americana d'Administradors de Vehicles de Motor, l'Associació de Fabricants d'Automòbils i el Consell Nacional de Seguretat en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers a 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions o poden variar lleugerament segons la jurisdicció.[2] La placa de 1956 va ser la primera a complir aquests estàndards.

La primera de les dues plaques base actualment vàlides es va començar a emetre el 1980.

Imatge Data d'expedició Disseny Lema Combinació utilitzada Notes
Caràcters en blanc sobre fons negre. "ARIZONA 56" centrat a dalt. "GRAND CANYON STATE" centrat a baix. Primera placa amb l'estàndard de mides 6" x 12".[2]

Altres tipus

Personalitzades

Alaska permet l'emissió de plaques personalitzades, prèvia aprovació pel Departament de Vehicles a Motor d'Alaska de la combinació i que compleixin un seguit de requisits com són:[3]

  • Que ha de tenir fins a 6 caràcters (xifres i/o lletres),
  • Que no es pot utilitzar cap expressió vulgar, discriminatòria o ofensiva,
  • Que no pot incloure símbols especials com ara -, #, %, &, i,
  • Que ha de ser una combinació única.

Especials

Actualment l'estat d'Arizona ofereix, a través de la Divisió de Vehicles a Motor, més de 100 models diferents de plaques especials.[4][5]

Imatge Data d'expedició Tipus Disseny Lema Combinació utilitzada Notes
2010 Arizona Agriculture Caràcters en blanc sobre imatge gràfica d'una tanca de fusta. "AGRICULTURE" centrat a baix. 1AG2345

Vehicles elèctrics

Placa de vehicle hibrid o amb combustible no fòssil d'Arizona.
Els vehicles elèctrics (també híbrids i que utilitzen combustible no fòssil) poden utilitzar des del 1997 una placa blau cel amb tres núvols blancs que mostra les frases "CLEAN AIR - BLUE SKIES" centrat a dalt i "ALTERNATIVE FUEL" o "HYBRID VEHICLE" (segons el cas) centrat a baix. La combinació és blau marí i comença prr les llestres "AF" d'Alternative Fuel (ex. AF1A23) o "LN" pels híbrids (ex. 123 LN4).

igual que la resta de vehicles de passatgers però es distingeix perquè tots els caràcters són en color verd.

Motocicletes

[[Fitxer:|150px|Placa de motocicleta del Quebec de 1989.]]
Les motocicletes utilitzen des del 1996 una combinació de dues xifres i dues lletres percedides per les lletres "M/C" en vertical (ex. M/C 1A2B o M/C A12B) en blau sobre fons blanc, la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Vehicle històric

Placa de 1977 d'un vehicle històric d'Arizona.
Els vehicle històrics poden utilitzar una placa amb un combinació actual "12AB" en vermell sobre una placa de coure i les paraules "HISTORIC VEHICLE" a l'esquerra.

Remolc

Els trailers utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb les lletres "TLR." a l'esquerra del nom de l'estat i una combinació del tipus "A-12345" (les lletres utilitzades són D, E, F i G).

Vehicles comercials

Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que la resta de vehicles de passatgers però amb una combinació formada per una xifra, dues lletres i tres xifres (ex. 1AB-234).

International Registration Plan

Els camions inclosos en aquest acord de reciprocitat entre els EUA i Canadà porten una placa com la dels vehicles de passatgers però amb le nom "APPORTIONED" centrat a baix i una combinació formada per dues lletres i cinc xifres que comença per la lletra "A" (ex. AB·12345)

Radioaficionat

Els vehicles equipats de radioaficionat poden portar una placa amb el mateix disseny que els vehicles de passatgers, però amb una combinació del senyal de trucada i la imatge d'una torre de comunicacions a l'esquerra juntament amb les paraules "AMATEUR RADIO OPERATOR" a baix.



Vehicles tot terrerny

Placa de quad del Quebec.
Els quads i vehicles similars utilitzen una placa de fons blanc reflectant amb una combinació de cinx xifres i dues lletres que comença sempe per V (ex. "VA12345" o "V12345A"), la resta és igual que la dels vehicles de passatgers.

Concessionari

Placa de vehicle de concessionari del Quebec.
Els vehicles de concessionari utilitzen el mateix format de placa que els vehicles de passatgers però amb una combinació que comença per la lletra "X" (ex. X123456).

Remolc

Placa de trailer del Quebec de 2007
Els trailers utilitzen des del 2007 el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "R", de Remolc, (ex. RA1234C).

Vehicle agrícola

Placa de tractor del Quebec.
Els vehicles agrícoles utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "C" seguida de cinc xifres (ex. C012345).

Camió

Placa de camió del Quebec. Placa de camió elèctric del Quebec.
Els camions utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per la lletra "L" seguida de sis xifres (ex. L123456). Els camions elèctrics poden portar el disseny de placa elèctrica però la combinació només porta tres xifres i afegeix les lletres "LE" als final (ex. L123LE).

Diplomàtiques

Matrícula diplomàtica del Quebec.
Els vehicles diplomàtics utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació que comença per les lletres "CC", de Corps Consulaire, o "CD", de Corps Diplomatique seguida de quatre xifres (ex. CC1234). Els vehicles elèctrics poden portar la matrícula verda i escurcen la combinació a dues xifres per afegir-hi les lletres "VE" al final (ex. CC12VE)

Taxi

Matrícula de taxi del Quebec fins 2021.
Fins el 2021 la combinació estava formada per la lletra "T" seguida de sis xifres, de les quals les dues primeres indicaven el municipi o la zona d'operació del taxi (ex. T123456)


Bibliografia

Vegeu també

Referències

  1. ↑ «Your eyes don’t deceive you: New license plate numbers are different» (en anglès). 17 juny 2020. ADOT Motor Vehicle Division. [Consulta: 28 setembre 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 Garrish, Christopher «Reconsidering the Standard Plate Size». Automobile License Plate Collectors Association Magazine, Vol. 62, No. 5, 10-2016 [Consulta: 26 febrer 2024].
  3. ↑ «Alaska Vanity License Plates» (en anglès). Alaska License Plates. [Consulta: 27 setembre 2024].
  4. ↑ «Plate Selections Gallery» (en anglès). ADOT Motor Vehicle Division. [Consulta: 3 octubre 2024].
  5. ↑ «Specialty & Personalized Plates» (en anglès). ADOT MVD. [Consulta: 4 octubre 2024].



Tipografia

https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html

La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[1]

  • La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.


Codis

Mapa de Montenegro amb els codis de municipi.

El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.


Altres tipus

Motocicletes

Placa que motocicleta.
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.

Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.

Diplomàtiques

Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123 (personal diplomàtic), 123-CC123 (personal consular) i 123-FM123 (personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.


Història

Notes

Referències

  1. ↑ «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves


Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Lalpino/proves&oldid=34359122»