Vés al contingut

Louis-Marie de La Révellière-Lépeaux

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:16, 13 gen 2024 amb l'última edició de Quelcom (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaLouis-Marie de La Révellière-Lépeaux

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1753 Modifica el valor a Wikidata
Montaigu (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 1824 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 39
Grave of Larevillière-Lepeaux (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director
1r novembre 1795 – 18 juny 1799 – Roger Ducos →
72è President de la Convenció Nacional
19 juliol 1795 – 3 agost 1795
← Louis-Gustave Doulcet de PontécoulantPierre-Claude-François Daunou →
Membre del Consell dels Cinc-cents
Diputat a l'Assemblea Nacional
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitClub dels Jacobins Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsOssian Larevellière-Lépeaux Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Louis Marie de La Révellière-Lépeaux (1753 – 1824) va ser un diputat de la Convenció Nacional durant la Revolució Francesa. Més tard exercí de líder prominent en el Directori Francès.

Nasqué a Montaigu, Vendée. Estudià Dret a Angers i París, Va ser diputat als Estats Generals de 1789. Va haver de tractar amb les revoltes de Vendée. El 1792 va fer un famós decret en el qual Françaoferia protecció a les nacions estrangeres en la seva lluita per la llibertat.[1]

Malgrat haver votat a favor de la mort de Lluís XVI, no era un extremista. Va ser proscrit pels Girondins el 1793, i es va amagar fins a la revolta del 9 de Thermidor (27 de juliol de 1794). El juliol de 1795 va esdevenir president de l'Assemblea i poc després membre del Comitède la Salut Pública. Finalment va ser president del Directori.[1]

Es va al·liar amb Jean-François Rewbell i en menor grau amb Barras, però odiava Lazare Carnot. Era hostil al cristianisme i proposà substituir-lo per la teofilantropia.

Obligat adimitir pel Cop del 30 Prairial Any VII (18 de juny de 1799), es va retirar.[1]

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  • Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.
  • The Mémoires of La Révellière-Lépeaux were edited by R. D. D'Angers (Paris, 3 vols., 1895). See also E. Charavay, La Révellière-Lépeaux et ses mémoires (1895) and Albert Meynier, Un Représentant de la bourgeoisie angevine (1905).