Karl Briul·lov

Karl Briul·lov
	; Karl Briullov (autoretrat), 1848.
Nom original	(ru) Карл Павлович Брюллов
Biografia
Naixement	Karl Pàvlovitx Briullov; Карл Павлович Брюллов; 12 de desembre de 1799; San Petersburg, Rússia
Mort	11 de juny de 1852 (als 52 anys); Roma, Itàlia
Sepultura	cementiri protestant de Roma ; Grave of Karl Briullov (en)
Nacionalitat	Rússia
Formació professional	Acadèmia Imperial de les Arts
Formació	Acadèmia Imperial de les Arts (–1821)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor, arquitecte, artista gràfic
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno
Art	Pintura, Arquitectura
Gènere	Retrat i pintura d'història
Moviment	Neoclassicisme Romanticisme
Alumnes	Pimen Nikitich Orlov, Dmitry I. Bezperchy, Bogdan Willewalde i Aleksandr Agin
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1833) L'últim dia de Pompeia ;
Família
Família	Bryullov (en)
Cònjuge	Emilie Timm
Pare	Paul Bruleau
Premis
	(1821) Large gold medal of the Imperial Academy of Arts (en) ; Orde de sant Estanislau de 2a classe; Orde de Sant Vladímir, 4a classe; Orde de sant Estanislau de 3a classe; Orde de santa Anna de tercera classe ;

Karl Pàvlovitx Briullov o Brullov (en rus: Карл Павлович Брюллов ) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg - 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins el 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.

Biografia

Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat haver estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briullov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briullov. Després de reconèixer-se a si mateix com a una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va partir cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoliria la fama quan va començar a realitzar quadres històrics.

El seu treball més conegut L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briullov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48) va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briullov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.