Mitologia celta: diferència entre les revisions
m Format |
mCap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:The armoured triskelion on the flag of the Isle of Man.svg|miniatura|[[Triskell]], símbol celta.]] |
[[Fitxer:The armoured triskelion on the flag of the Isle of Man.svg|miniatura|[[Triskell]], símbol celta.]] |
||
[[Fitxer:Distribution of Celts in Europe.png|miniatura|Distribució dels celtes a Europa.]] |
[[Fitxer:Distribution of Celts in Europe.png|miniatura|Distribució dels celtes a Europa.]] |
||
La '''mitologia celta''' |
La '''mitologia celta''' conforma la cosmologia i les [[creences]] [[Religió|religioses]] del poble [[Celtes|celta]].{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=102}} El seu panteó estava format per diversos [[déus]] i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'[[Imperi Romà]], la seva [[religió]] va ser substituïda aviat pel [[cristianisme]], i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles [[celtes]] que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les [[Illes Britàniques]], hi ha vestigis de la seva [[mitologia]] que van arribar a l'[[edat mitjana]], principalment pels textos escrits per monjos cristians.<ref>{{Ref-llibre|títol=Celtic Britain and Ireland in the early middle ages|url=https://www.cambridge.org/core/books/cambridge-history-of-libraries-in-britain-and-ireland/celtic-britain-and-ireland-in-the-early-middle-ages/1768DB574A05966C0316171E46B7E8B4|editorial=Cambridge University Press|data=2006|lloc=Cambridge|isbn=978-0-521-78194-7|pàgines=69–90|volum=1|doi=10.1017/chol9780521781947.005|nom=Pádraig|cognom=Ó Néill|llengua=anglès}}</ref> |
||
És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els [[divinitat|déus]] solien [[hierofania|aparèixer-se]] com a tals{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=103}} i parlen amb [[saviesa]]; i en els [[santuaris]] n'hi ha, cosa que prova que realitzaven [[sacrificis humans]].<ref name=caps>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=88|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Cabezas cortadas}}</ref> |
És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els [[divinitat|déus]] solien [[hierofania|aparèixer-se]] com a tals{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=103}} i parlen amb [[saviesa]]; i en els [[santuaris]] n'hi ha, cosa que prova que realitzaven [[sacrificis humans]].<ref name=caps>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=88|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Cabezas cortadas}}</ref> |
||
Revisió del 20:26, 12 feb 2022
La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.[1] El seu panteó estava format per diversos déus i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'Imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana, principalment pels textos escrits per monjos cristians.[2]
És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els déus solien aparèixer-se com a tals[3] i parlen amb saviesa; i en els santuaris n'hi ha, cosa que prova que realitzaven sacrificis humans.[4]
Tenien animals considerats sagrats perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el porc mascle.[3]
Llista de personatges de la mitologia celta
Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.
Déus
- Adraste o Andraste, "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britània, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
- Aife, germana de la dea Scathach, que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
- Angus
- Balar
- Brigid és la dea celta de la inspiració.
- Cernunnos
- Dana o Danu o Anu-Danu[5] era la dea mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la deessa Danu).
- Dagda
- Dian Cech
- Epona o Rosette és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
- Goibniu
- Hesus, el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
- Lugh
- Morrigan o Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció.
- Nemetona és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
- Scathach era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
- Sirona, era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
- Yun
Reis
- Breogan és el nom d'un mític rei celta de Galícia.
Altres personatges
- banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.
- Hi havia tres tipus de sacerdots: els druides, els bards i els fili. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques.
Cosmologia
El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.
El disc del mig, l'Abred, és el món humà en el que estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.
El disc inferior és l'Annw, la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l'energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.
Vegeu també
Referències
- ↑ Rodríguez Santidrián, 1994, p. 102.
- ↑ Ó Néill, Pádraig. Celtic Britain and Ireland in the early middle ages (en anglès). 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 69–90. DOI 10.1017/chol9780521781947.005. ISBN 978-0-521-78194-7.
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 103.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cabezas cortadas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 88. ISBN 84-7838-400-6.
- ↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anu-Danu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6.
Bibliografia
- Rodríguez Santidrián, Pedro. «Celtas, Religión de los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 102-103. ISBN 84-7838-400-6.
- d'Arbois de Jubainville, Henri. El ciclo mitológico irlandés y la mitología céltica (en castellà). Traducció: Santiago, Alicia. Barcelona: Edicomunicación, S.A., 1986. D.L. B-26337-1986. ISBN 84-7672-048-3.
- De Toro, Suso. El pueblo de la niebla. Un viaje en el tiempo por la cultura celta. (en castellà). Madrid: Grupo Santillana, maig 2000. DL M. 16117-2000. ISBN 84-03-09197-4.
- Ross, Anne; Garland, Roger; Sibbick, John. Mitologia cèltica. Druides, déus i herois. Traducció: Fontcuberta, Joan. 2a ed. Barcelona: Editorial Barcanova, 1990. D.L. M-25641-1990. ISBN 84-7533-375-3.
- Vegeu la Bibliografia sobre mitologia celta.
Enllaços externs
- CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology Arxivat 2006-09-04 a Wayback Machine. (anglès)
| Antics Celtes Estudis celtes |
|  | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Celtes moderns Renaixement cèltic | ||||||||||||||
| Llengües | ||||||||||||||
| Festivals | ||||||||||||||
