Actor: diferència entre les revisions

Actor
Tipus d'ocupació	intèrpret i artista creatiu i escènic
Camp de ; treball	interpretació

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió de 18:18, 11 juny 2024

Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu Actor (mitologia)

Un actor o una actriu és una persona que actua en una producció d'arts escèniques o visuals. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa en una pel·lícula, televisió, teatre, o la ràdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o ballar.

En el segle xx, els actors són tots professionals de la seva matèria i formats en art dramàtic. Amb l'aparició del cinema, els actors famosos s'han multiplicat.

Història

Sembla que el primer actor que registre la història, el 534 aC (probablement el 23 de novembre, però, a causa dels canvis en el calendari durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament), quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dionís, i va ser el primer que va dir paraules com una representació. Abans de la representació de Tespis, les històries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis, es refereix als actors, a vegades, com a Tespis. El mite teatral manté fins avui que Tespis existeix com un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la Grècia clàssica, només els homes podien ser actors. Es tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta manera durant l'Imperi Romà.

A l'edat mitjana, el teatre decaigué. Els joglars són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels trobadors.

El teatre modern va començar amb els autos sacramentals; com a mostra d'aquestes obres es pot citar el Misteri d'Elx, que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.

Durant el Renaixement i el Barroc, el teatre, juntament amb els actors, tornà a créixer, i els actors es començaren a convertir en professionals. La primera confraria de comediants de Barcelona, la de Nostra Senyora de la Novena, va néixer a mitjan segle xvii, a iniciativa de la companyia del madrileny Manuel Álvarez Vallejo, que havia participat en la fundació de la confraria a Madrid. A Mallorca, la primera confraria es fundà uns anys més tard, també a iniciativa d'Álvarez Vallejo, i celebrava la seva festa, en honor de la mateixa patrona, el 19 de juny a l'església del convent del Carme, on tenien una capella dedicada a la patrona, amb una pintura que presidia la capella (anteriorment havia estat dedicada a sant Andreu Corsini i al beat Joan de la Creu.^[1]

L'aparició de l'òpera requerí actors que també fossin cantants.

El mot

En el passat, el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no van actuar fins al segle xvii. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a escena. Això va seguir fins al segle xvii, quan a Venècia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.

Un actor o actriu usualment crea i desenvolupa amb una poètica pròpia un personatge de ficció, que pot ser basat en algú viu que hagi existit, fins i tot en la pròpia persona que actua, i les seves relacions amb ella mateixa, els altres personatges i l'entorn, basant-se en les circumstàncies en què es troba. Antonin Artaud defineix l'actor o actriu com "l'atleta del cor", en el sentit de "l'atleta de les emocions".^[2]

Tipus d'actors

Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com l'Àngels Gonyalons, o en cinema porno, com el pornostar Nacho Vidal. Els actors de doblatge o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en off i a formats audiovisuals gravats originàriament en una llengua estrangera.

Actors cèlebres i llistes d'actors

D'entre els actors catalans cal esmentar Joan Capri, Mary Santpere, Núria Espert, Montserrat Carulla, Mercè Bruquetas, Pau Garsaball. Entre les noves generacions destaquen Lluís Homar, Ramon Madaula, Emma Vilarasau, Pep Anton Muñoz, Vicky Peña, Sergi López, etc.

Alguns famosos actors de teatre espanyols són Fernando Fernán-Gómez i Lola Herrera, entre altres.

Entre els europeus i de cinema es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victoria Abril, Penélope Cruz, Antonio Banderas, els italians Monica Bellucci i Alberto Sordi, el francès Jean Reno, etc.

A causa de les regles de l'economia actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser estatunidencs, com Charlot o Marilyn Monroe.

Actrius en papers masculins

Algunes actrius, algunes vegades han representat papers masculins. El paper de Peter Pan, per exemple, és representat tradicionalment per una dona. La veu dels personatges infantils, femenins i masculins, als films d'animació és generalment posada per una dona.

Blanca Portillo ha interpretat el personatge de Hamlet al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomaz Pandur. Aquest personatge, i en aquesta obra, al teatre, ja l'havia interpretat per exemple l'actriu Sarah Bernhardt al segle xix. A Barcelona, a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al Teatre Lliure és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas, per exemple, d'Otel·lo (any 2006-2007), dirigit per Carlota Subirós, al qual l'actriu Àngela Jové fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de Juli Cèsar (2002), dirigit per Àlex Rigola, al qual Mireia Aixalà fa de Lèpid.

Als Estats Units, Mary Pickford representà el paper del jove lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. Linda Hunt guanyà un Oscar a la millor actriu secundària per la seva actuació a The Year of Living Dangerously, pel·lícula en la qual representava un home.

Actors vestits de dona

Antigament i fins a la comèdia de l'art, eren únicament els homes els que actuaven, fent per tant tots els papers masculins i els femenins. En l'actualitat, els actors rarament interpreten papers femenins, sinó que sovint es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb l'objectiu de caricatura burleta. Al cinema, actors com José Luis López Vázquez (Mi querida señorita), Jack Lemmon (Ningú no és perfecte) i Dustin Hoffman (Tootsie) apareixen en comèdies com a homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, Joan Pera, a La jaula de las locas, representada al Teatre Condal de Barcelona.

Trobem homes interpretant dones per artistes d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels Ballets Trockadero de Montecarlo.^[3]

Transvestisme

Un cas particular és el del transvestisme. A l'època actual podem destacar, per la seva qualitat interpretativa i sensibilitat, l'actor Àngel Pavlovsky, per exemple.

Premis als actors

Premi Butaca (films i teatre)
Premi Gaudí (films)
Premi Sant Jordi (films)
Premi Goya (films)
Premi César (films)
Premi a la interpretació (Festival de Cannes) (film)
Ós de Plata (Berlinale) (films)
Premi Sebastiane (films)
Lleó d'Or (Mostra de Venècia) (films)
Premi Oscar (EUA) (films)
Premi Globus d'Or (films)
Premi BAFTA (films)
Premi Max (teatre)
Premi Memorial Margarida Xirgu (teatre)
Premi Olivier (teatre)
Premi Molière (teatre)
European Theatre Awards (teatre)
Premi Tony (teatre)

Referències

↑ Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 96-98.
↑ Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)
↑ Ballets Trockadero de Montecarlo

Vegeu també

Assaig (arts escèniques), preparació de l'actor abans de l'espectacle
Improvisació teatral, tècnica d'actuació
Cor (teatre), "personatge" col·lectiu
Antropologia teatral, estudi del comportament de l'ésser humà quan està actuant

[1] Quetglas Gayà, B. Los gremios de Mallorca. Imprenta Politécnica, 1980, p. 96-98.

[2] Diversos autors, La representació teatral, Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497883115 (català)

[3] Ballets Trockadero de Montecarlo

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 ::''Pels personatges de la mitologia grega amb el nom Actor, vegeu [[Actor (mitologia)]]''
+{{Falten referències|data=2022}}
-[[Fitxer:Actress Katherine Grant poses in a film.jpg|thumb|Actriu actuant en una pel·lícula]]
+{{Infotaula ocupació}}
+[[Fitxer:Actress Katherine Grant poses in a film.jpg|miniatura|Actriu actuant en una pel·lícula]]
+Un '''actor''' o una '''actriu''' és una persona que [[Acció física|actua]] en una producció d'[[Art escènica|arts escèniques]] o [[arts visuals|visuals]]. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa en una [[pel·lícula]], [[televisió]], [[teatre]], o la [[ràdio]], i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o ballar.
+En el {{segle|XX}}, els actors són tots professionals de la seva matèria i formats en art dramàtic. Amb l'aparició del [[cinema]], els actors famosos s'han multiplicat.
-Un '''actor''' o una '''actriu''' és una persona que [[acció física|actua]] en una producció d'[[arts escèniques]] o [[arts visuals|visuals]]. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa en una [[pel·lícula]], [[televisió]], [[teatre]], o la [[ràdio]], i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actors poden també cantar o ballar.
-En el [[segle XX]], els actors són tots professionals de la seva matèria i formats en art dramàtic. Amb l'aparició del [[cinema]], els actors famosos s'han multiplicat.
 == Història ==
-[[Fitxer:The_Addams_Family_(8564455732).jpg|thumb|Actors interpretant persones del passat]]
+[[Fitxer:The Addams Family (8564455732).jpg|miniatura|Actors interpretant persones del passat]]
-Sembla que el primer actor que registre la història, el [[534 aC]] (probablement el 23 de novembre, a causa dels canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament), quan el [[Antiga Grècia|grec]] [[Tespis]] va representar al ''Teatre de [[Dionís]]'', i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i [[dansa]]ven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a Tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis existeix com un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dóna la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la [[Grècia clàssica]], només els homes podien ser actors. Es tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'[[Imperi romà]].
+Sembla que el primer actor que registre la història, el [[Dècada del 530 aC|534 aC]] (probablement el 23 de novembre, però, a causa dels canvis en el [[calendari àtic|calendari]] durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament), quan el [[Antiga Grècia|grec]] [[Tespis]] va representar al [[Teatre de Dionís]], i va ser el primer que va dir paraules com una representació. Abans de la representació de Tespis, les històries es cantaven i [[dansa]]ven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis, es refereix als actors, a vegades, com a Tespis. El mite teatral manté fins avui que Tespis existeix com un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasma. En la [[Antiga Grècia|Grècia clàssica]], només els homes podien ser actors. Es tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta manera durant l'[[Imperi Romà]].
+A l'[[edat mitjana]], el teatre decaigué. Els [[Joglar|joglars]] són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels [[trobador]]s.
+El teatre modern va començar amb els [[acte sacramental|autos sacramentals]]; com a mostra d'aquestes obres es pot citar el [[Misteri d'Elx]], que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.
-A l'[[Edat mitjana|Edat Mitjana]], el teatre decaigué. Els [[joglars]] són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels [[trobadors]].
+Durant el [[Renaixement]] i el [[Barroc]], el [[teatre]], juntament amb els actors, tornà a créixer, i els actors es començaren a convertir en professionals. La primera [[confraria]] de [[comediant]]s de [[Barcelona]], la de Nostra Senyora de la Novena, va néixer a mitjan {{segle|xvii}}, a iniciativa de la companyia del madrileny [[Manuel Álvarez Vallejo]], que havia participat en la fundació de la confraria a [[Madrid]]. A [[Ciutat de Mallorca|Mallorca]], la primera confraria es fundà uns anys més tard, també a iniciativa d'Álvarez Vallejo, i celebrava la seva festa, en honor de la mateixa patrona, el [[19 de juny]] a l'[[Convent del Carme (Palma)|església del convent del Carme]], on tenien una capella dedicada a la patrona, amb una pintura que presidia la capella (anteriorment havia estat dedicada a sant [[Andreu Corsini]] i al beat [[Joan de la Creu]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Quetglas Gayà |nom=B. |títol=Los gremios de Mallorca |pàgines=96-98 |editorial=Imprenta Politécnica |data=1980}}</ref>
-El teatre modern va començar amb els [[Auto sacramental|autos sacramentals]]; com a mostra d'aquestes obres podem citar el [[Misteri d'Elx]], que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada.
+L'aparició de l'[[òpera]] requerí actors que també fossin cantants.
-Durant el [[Renaixement]] i el [[Barroc]], el [[teatre]], juntament amb els actors, tornà a créixer. Els actors es començaren a convertir en professionals. A més, quan aparegué l'[[òpera]] es necessitaren actors i cantants alhora.
 == El mot ==
-[[Fitxer:Secret_Garden_storytellers.jpg|thumb|Actors al segle XXI]]
+[[Fitxer:Secret_Garden_storytellers.jpg|miniatura|Actors al {{segle|XXI}}]]
-En el passat, el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no [[acció corporal|van actuar]] fins al [[segle XVII]]. En el [[teatre]] [[Teatre de l'Antiga Grècia|antic]] i [[teatre medieval|medieval]] es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a [[escena]]. Això va seguir fins al [[segle XVII]], quan a [[Venècia]] es va trencar aquest costum. En el temps de [[William Shakespeare]], els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.
+En el passat, el mot "actor" es referia només als homes. Les dones no [[acció física|van actuar]] fins al {{segle|XVII|s}}. En el [[teatre]] [[Teatre de l'Antiga Grècia|antic]] i [[teatre medieval|medieval]] es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a [[escena]]. Això va seguir fins al {{segle|XVII}}, quan a [[Venècia]] es va trencar aquest costum. En el temps de [[William Shakespeare]], els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat.
-Un actor o actriu usualment crea i desenvolupa amb una poètica pròpia un [[personatge]] de [[ficció]], que pot ser basat en algú viu que hagi existit, fins i tot en la pròpia persona que actua, i les seves relacions amb ella mateixa, els altres personatges i l'entorn, basant-se en les circumstàncies en què es troba. Antonin Artaud defineix l'actor o actriu com "l'atleta del cor", en el sentit de "l'atleta de les emocions".<ref>Diversos autors, ''La representació teatral'', Editorial [[UOC]], [[2011]]. ISBN 9788497883115 {{ca}}</ref>
+Un actor o actriu usualment crea i desenvolupa amb una poètica pròpia un [[personatge]] de [[ficció]], que pot ser basat en algú viu que hagi existit, fins i tot en la pròpia persona que actua, i les seves relacions amb ella mateixa, els altres personatges i l'entorn, basant-se en les circumstàncies en què es troba. Antonin Artaud defineix l'actor o actriu com "l'atleta del cor", en el sentit de "l'atleta de les emocions".<ref>Diversos autors, ''La representació teatral'', Editorial [[Universitat Oberta de Catalunya|UOC]], [[2011]]. {{ISBN|9788497883115}} {{ca}}</ref>
 == Tipus d'actors ==
-Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com l'[[Àngels Gonyalons]], o en [[cinema porno]], com el [[pornostar]] [[Nacho Vidal]]. Els [[actor de doblatge|actors de doblatge]] o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en ''off'' i a formats [[Arts audiovisuals|audiovisuals]] gravats originàriament en una llengua estrangera.
+Alguns actors s'especialitzen en alguns gèneres, per exemple, teatre musical, com l'[[Àngels Gonyalons]], o en [[cinema pornogràfic|cinema porno]], com el [[estrella del porno|pornostar]] [[Nacho Vidal]]. Els [[actor de veu|actors de doblatge]] o dobladors posen veus a dibuixos animats, personatges a la ràdio, veus en ''off'' i a formats [[Arts audiovisuals|audiovisuals]] gravats originàriament en una llengua estrangera.
 == Actors cèlebres i llistes d'actors ==
-[[Fitxer:Sarony Napoleon - Sarah Bernhardt 1900.jpg|thumb|L'actriu [[Sarah Bernhardt]]]]
+[[Fitxer:Sarony Napoleon - Sarah Bernhardt 1900.jpg|miniatura|L'actriu [[Sarah Bernhardt]]]]
-D'entre els actors catalans cal esmentar [[Joan Capri]], [[Mary Santpere]], [[Núria Espert]], [[Montserrat Carulla]], [[Mercè Bruquetas]], [[Pau Garsaball]]. Entre les noves generacions destaquen [[Lluís Homar]], [[Ramon Madaula]], [[Emma Vilarasau]], [[Pep Anton Muñoz]], [[Vicky Peña]], [[Sergi López i Ayats|Sergi López]], etc.
+D'entre els actors catalans cal esmentar [[Joan Capri]], [[Mary Santpere]], [[Núria Espert i Romero|Núria Espert]], [[Montserrat Carulla i Ventura|Montserrat Carulla]], [[Mercè Bruquetas i Lloveras|Mercè Bruquetas]], [[Pau Garsaball i Torrents|Pau Garsaball]]. Entre les noves generacions destaquen [[Lluís Homar i Toboso|Lluís Homar]], [[Ramon Madaula i Canadell|Ramon Madaula]], [[Emma Vilarasau Tomàs|Emma Vilarasau]], [[Pep Anton Muñoz]], [[Vicky Peña]], [[Sergi López i Ayats|Sergi López]], etc.
-Alguns famosos actors de teatre espanyols són [[Fernando Fernán-Gómez]] i [[Lola Herrera]], entre altres.
+Alguns famosos actors de teatre espanyols són [[Fernando Fernán Gómez|Fernando Fernán-Gómez]] i [[Lola Herrera]], entre altres.
 Entre els europeus i de cinema es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com [[Victoria Abril]], [[Penélope Cruz]], [[Antonio Banderas]], els italians [[Monica Bellucci]] i [[Alberto Sordi]], el francès [[Jean Reno]], etc.
-A causa de les regles de l'[[economia]] actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser [[estatunidencs]], com [[Charles Chaplin|Charlot]] o [[Marilyn Monroe]].
+A causa de les regles de l'[[economia]] actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors de cinema i televisió més coneguts internacionalment solen ser [[estats Units d'Amèrica|estatunidencs]], com [[Charles Chaplin|Charlot]] o [[Marilyn Monroe]].
 == Actrius en papers masculins ==
-[[Fitxer:Lillian Lawrence as Hamlet cph.3b21751.jpg|thumb|L'actriu Lillian Lawrence fent de ''[[Hamlet]]'']]
+[[Fitxer:Lillian Lawrence as Hamlet cph.3b21751.jpg|miniatura|L'actriu Lillian Lawrence fent de ''[[Hamlet]]'']]
 Algunes actrius, algunes vegades han representat papers masculins. El paper de [[Peter Pan]], per exemple, és representat tradicionalment per una dona. La veu dels personatges infantils, femenins i masculins, als films d'[[dibuixos animats|animació]] és generalment posada per una dona.
-[[Blanca Portillo]] ha interpretat el personatge de [[Hamlet]] al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomaz Pandur. Aquest personatge, i en aquesta [[obra teatral|obra]], al [[teatre]], ja l'havia interpretat per exemple l'actriu [[Sarah Bernhardt]] al segle XIX. A [[Barcelona]], a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al [[Teatre Lliure]] és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas, per exemple, d'''[[Otel·lo]]'' (any 2006-2007), dirigit per [[Carlota Subirós]], al qual l'actriu [[Àngela Jové]] fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de ''[[Juli Cèsar]]'' (2002), dirigit per [[Àlex Rigola]], al qual [[Mireia Aixalà]] fa de Lèpid.
+[[Blanca Portillo]] ha interpretat el personatge de [[Hamlet]] al Teatro Español de Madrid i dirigida per Tomaz Pandur. Aquest personatge, i en aquesta [[espectacle dramàtic|obra]], al [[teatre]], ja l'havia interpretat per exemple l'actriu [[Sarah Bernhardt]] al {{segle|XIX}}. A [[Barcelona]], a les representacions d'obres de Shakespeare que es fan al [[Teatre Lliure]] és habitual que actrius facin alguns papers masculins, és el cas, per exemple, d'''[[Otel·lo]]'' (any 2006-2007), dirigit per [[Carlota Subirós]], al qual l'actriu [[Àngela Jové]] fa de duc de Venècia i també hi ha una actriu que fa de soldat home; o de ''[[Juli Cèsar]]'' (2002), dirigit per [[Àlex Rigola]], al qual [[Mireia Aixalà i Rosselló|Mireia Aixalà]] fa de Lèpid.
-Als [[Estats Units]], [[Mary Pickford]] representà el paper del jove lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. [[Linda Hunt]] guanyà un [[Oscar a la millor actriu secundària]] per la seva actuació a ''[[The Year of Living Dangerously]]'', pel·lícula en la qual representava un home.
+Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]], [[Mary Pickford]] representà el paper del jove lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. [[Linda Hunt]] guanyà un [[Oscar a la millor actriu secundària]] per la seva actuació a ''[[L'any que vam viure perillosament|The Year of Living Dangerously]]'', pel·lícula en la qual representava un home.
 == Actors vestits de dona ==
+Antigament i fins a la [[commedia dell'arte|comèdia de l'art]], eren únicament els homes els que [[acció física|actuaven]], fent per tant tots els papers masculins i els femenins. En l'actualitat, els actors rarament interpreten papers femenins, sinó que sovint es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb l'objectiu de [[caricatura]] [[paròdia|burleta]]. Al cinema, actors com [[José Luis López Vázquez]] (''[[Mi querida señorita]]''), [[Jack Lemmon]] (''[[Ningú no és perfecte]]'') i [[Dustin Hoffman]] (''[[Tootsie]]'') apareixen en comèdies com a homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, [[Joan Pera]], a ''[[La jaula de las locas]]'', representada al [[Teatre Condal]] de [[Barcelona]].
-[[Fitxer:Gloeden, Wilhem von (1856-1931) - Ragazzo travestito da ragazza.JPG|thumb|Actor interpretant una noia]]
-Antigament i fins a la [[comèdia de l'art]], eren únicament els homes els que [[Acció corporal|actuaven]], fent per tant tots els papers masculins i els femenins. En l'actualitat, els actors rarament interpreten papers femenins, sinó que sovint es limiten a vestir-se de dona, gairebé sempre amb l'objectiu de [[caricatura]] [[paròdia|burleta]]. Al cinema, actors com [[José Luis López Vázquez]] (''[[Mi querida señorita]]''), [[Jack Lemmon]] (''[[Ningú no és perfecte]]'') i [[Dustin Hoffmann]] (''[[Tootsie]]'') apareixen en comèdies com a homes vestits de dona. En teatre podem citar, per exemple, [[Joan Pera]], a ''[[La jaula de las locas]]'', representada al [[Teatre Condal]] de [[Barcelona]].
-Trobem homes [[interpretació|interpretant]] dones per [[arts escèniques|artistes]] d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels [[Ballets Trockadero de Montecarlo]].<ref>[http://www.trockadero.org/ Ballets Trockadero de Montecarlo]</ref>
+Trobem homes [[interpretació|interpretant]] dones per [[art escènica|artistes]] d'altres modalitats, un exemple són els ballarins dels [[Ballets Trockadero de Montecarlo]].<ref>[http://www.trockadero.org/ Ballets Trockadero de Montecarlo]</ref>
 === Transvestisme ===
-Un cas particular és el del [[transvestisme]]. A l'època actual podem destacar, per la seva [[qualitat]] [[intèrpret|interpretativa]] i [[sensibilitat]], l'actor [[Àngel Pavlovsky]], per exemple.
+Un cas particular és el del [[transvestisme]]. A l'època actual podem destacar, per la seva [[qualitat]] [[intèrpret|interpretativa]] i [[Sensibilitat (psicologia)|sensibilitat]], l'actor [[Ángel Pavlovsky|Àngel Pavlovsky]], per exemple.
 == Premis als actors ==
@@ Línia 63: / Línia 65: @@
 * [[Lleó d'Or|Lleó d'Or (Mostra de Venècia)]] (films)
 * [[Oscar|Premi Oscar (EUA)]] (films)
-* [[Premi Globus d'Or]] (films)
+* [[Premis Globus d'Or|Premi Globus d'Or]] (films)
 * [[Premi BAFTA]] (films)
 * [[Premis Max|Premi Max]] (teatre)
@@ Línia 73: / Línia 75: @@
 == Referències ==
+{{referències}}
-<references/>
-==Vegeu també==
+== Vegeu també ==
+* [[Assaig (arts escèniques)]], preparació de l'actor abans de l'espectacle
-{{Projectes germans|Viquidites=Actor}}
+* [[Improvisació teatral]], tècnica d'actuació
-[[Fitxer:Lounging extra actors.jpg|thumb|Actors en un descans]]
+* [[Cor (teatre)]], "personatge" col·lectiu
-* [[Assaig (arts escèniques)|Assaig]], preparació de l'actor abans de l'espectacle
-* [[Improvisació teatral|Impro]], tècnica d'actuació
-* [[Cor (teatre)|Cor]], "personatge" col·lectiu
 * [[Antropologia teatral]], estudi del comportament de l'ésser humà quan està actuant
 {{Oficis del cinema}}
+{{Oficis}}
 {{Autoritat}}
 [[Categoria:Professions del cinema]]
-[[Categoria:Actors|Actors]]
+[[Categoria:Actors| ]]
+[[Categoria:Regionalitzar]]
+[[Categoria:Artistes (classe)]]

Oficis del cinema industrial
Preproducció i producció	Productor • Director • Ajudant de direcció • Guionista • Ajudant de producció • Supervisor del guió • Coordinador del guió : Director de localitzacions • Director de repartiment • Director artístic • Escenògraf • Il·lustrador • Dissenyador de vestuari
Producció	Productor associat • Director de producció • Productor delegat • Productor executiu • Coordinador de producció • Actor • Cap de producció • Doble • Especialista • Figurant • Perruquer • Director de diàleg • Continuista
Fotografia	Director de fotografia • Foquista • Camerògraf • Ajudant de càmera • Foto fixa
So i música	Director de so • Mesclador de so • Ajudant de so • Tècnic de so • Doblador • Compositor • Operador de so • Tècnic elèctric
Postproducció	Muntador • Distribuïdor

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)