Mitologia celta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 19:09, 10 març 2024

La mitologia celta conforma la cosmologia i les creences religioses del poble celta.^[1] El seu panteó estava format per diversos déus i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'Imperi Romà, la seva religió va ser substituïda aviat pel cristianisme, i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles celtes que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les Illes Britàniques, hi ha vestigis de la seva mitologia que van arribar a l'edat mitjana, principalment pels textos escrits per monjos cristians.^[2]

És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els déus solien aparèixer-se com a tals^[3] i parlen amb saviesa; i en els santuaris n'hi ha, cosa que prova que realitzaven sacrificis humans.^[4]

Tenien animals considerats sagrats perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el porc mascle.^[3]

Llista de personatges de la mitologia celta

Els celtes adoraven elements de la natura elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'antropomorfisme les allunyava de la natura ordinària.

Divinitats

Adraste o Andraste, "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britànnia, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'Andarta.
Aife, germana de la dea Scathach, que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
Angus
Balar
Brigid és la dea celta de la inspiració.
Cernunnos
Dana o Danu o Anu-Danu^[5] era la dea mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la deessa Danu).
Dagda
Dian Cech
Epona o Rosette és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
Goibniu
Hesus, el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
Lugh
Morrigan o Morrigu, és la dea celta de la mort i la destrucció.
Nemetona és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de nemeton (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
Scathach era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
Sirona, era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una serp enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
Yun

Reis

Breogan és el nom d'un mític rei celta de Galícia.

Classe sacerdotal

La classe sacerdotal estava composta per tres rols: els druides, els bards i els fili i els vats. Els bards i fili tenien funcions musicals i poètiques. Els druides oficiaven els rituals i transmetien la tradició religiosa. Els vats realitzaven presagis i disposaven de facultats profètiques.

Altres personatges

banshee és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les fades i és la més fosca d'elles.

Cosmologia

El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el Gwynwed, és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.

El disc del mig, l'Abred, és el món humà en el qual estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.

El disc inferior és l'Annw, la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l'energia abans de la següent reencarnació, a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.

Vegeu també

Referències

↑ Rodríguez Santidrián, 1994, p. 102.
↑ Ó Néill, Pádraig. Celtic Britain and Ireland in the early middle ages (en anglès). 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 69–90. DOI 10.1017/chol9780521781947.005. ISBN 978-0-521-78194-7.
↑ ^3,0 ^3,1 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 103.
↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cabezas cortadas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 88. ISBN 84-7838-400-6.
↑ Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anu-Danu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6.

Bibliografia

Rodríguez Santidrián, Pedro. «Celtas, Religión de los». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 102-103. ISBN 84-7838-400-6.
d'Arbois de Jubainville, Henri. El ciclo mitológico irlandés y la mitología céltica (en castellà). Traducció: Santiago, Alicia. Barcelona: Edicomunicación, S.A., 1986. D.L. B-26337-1986. ISBN 84-7672-048-3.
De Toro, Suso. El pueblo de la niebla. Un viaje en el tiempo por la cultura celta. (en castellà). Madrid: Grupo Santillana, maig 2000. DL M. 16117-2000. ISBN 84-03-09197-4.
Ross, Anne; Garland, Roger; Sibbick, John. Mitologia cèltica. Druides, déus i herois. Traducció: Fontcuberta, Joan. 2a ed. Barcelona: Editorial Barcanova, 1990. D.L. M-25641-1990. ISBN 84-7533-375-3.
Vegeu la Bibliografia sobre mitologia celta.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia celta

CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology Arxivat 2006-09-04 a Wayback Machine. (anglès)

[FOOTNOTERodríguez_Santidrián1994102-1] Rodríguez Santidrián, 1994, p. 102.

[2] Ó Néill, Pádraig. Celtic Britain and Ireland in the early middle ages (en anglès). 1. Cambridge: Cambridge University Press, 2006, p. 69–90. DOI 10.1017/chol9780521781947.005. ISBN 978-0-521-78194-7.

[FOOTNOTERodríguez_Santidrián1994103-3] 3,0 ^3,1 Rodríguez Santidrián, 1994, p. 103.

[caps-4] Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cabezas cortadas». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 88. ISBN 84-7838-400-6.

[dicped-5] Rodríguez Santidrián, Pedro. «Anu-Danu». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 43. ISBN 84-7838-400-6.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
+{{Mitologia celta (barra lateral)}}
-[[Fitxer:The armoured triskelion on the flag of the Isle of Man.svg|thumb|[[Triskell]], símbol celta.]]
+La '''mitologia celta''' conforma la cosmologia i les [[creences]] [[Religió|religioses]] del poble [[Celtes|celta]].{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=102}} El seu panteó estava format per diversos [[déus]] i existia una estructura religiosa definida. En molts dels pobles cèltics més en contacte amb l'[[Imperi Romà]], la seva [[religió]] va ser substituïda aviat pel [[cristianisme]], i tot el que se'n sap és a través de fonts llatines. Dels pobles [[celtes]] que van mantenir una identitat lingüística i cultural, a les [[Illes Britàniques]], hi ha vestigis de la seva [[mitologia]] que van arribar a l'[[edat mitjana]], principalment pels textos escrits per monjos cristians.<ref>{{Ref-llibre|títol=Celtic Britain and Ireland in the early middle ages|url=https://www.cambridge.org/core/books/cambridge-history-of-libraries-in-britain-and-ireland/celtic-britain-and-ireland-in-the-early-middle-ages/1768DB574A05966C0316171E46B7E8B4|editorial=Cambridge University Press|data=2006|lloc=Cambridge|isbn=978-0-521-78194-7|pàgines=69–90|volum=1|doi=10.1017/chol9780521781947.005|nom=Pádraig|cognom=Ó Néill|llengua=anglès}}</ref>
-[[Fitxer:Distribution of Celts in Europe.png|thumb|Distribució dels celtes a Europa.]]
-La '''mitologia celta''' són les lusis en pelotes.  L'història de la lusi parla de coñets marionetils.
+És característic de la religió celta el paper dels caps tallats. Els [[divinitat|déus]] solien [[hierofania|aparèixer-se]] com a tals{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=103}} i parlen amb [[saviesa]]; i en els [[santuaris]] n'hi ha, cosa que prova que realitzaven [[sacrificis humans]].<ref name=caps>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=88|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Cabezas cortadas}}</ref>
-La de la Meruin parla de marionetilles apopades.
+Tenien [[Animal sagrat|animals considerats sagrats]] perquè representen als déus i els permeten comunicar-se mitjançant ells, dels quals destaca el [[porc]] mascle.{{sfn|Rodríguez Santidrián|1994|p=103}}
-I una pregunteta? si la marioneta del poderil t un fill amb la lusi, sera uun bebe apopat? preguntu
+== Llista de personatges de la mitologia celta ==
-Avera Mario expulsat 70 dies amb el coñet sense jugo vaginal.
-Pa tots els meuuu segidors vaginatils!!!<3
-== Història de la lusi pusi ==
 Els celtes adoraven [[animisme|elements de la natura]] elevats, com muntanyes i roques, però també divinitats que van anar adquirint personalitat a mesura que l'[[antropomorfisme]] les allunyava de la natura ordinària.
-=== Déus Ajkerosos ===
+=== Divinitats ===
-* '''Marina,''' "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britània, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'''Andarta''.
+* '''Adraste''' o '''Andraste,''' "la invencible", era la dea de la guerra venerada a Britànnia, a qui la reina Boudicca (61 dC) va sacrificar dones romanes que havien estat fetes presoneres. A la tribu dels vocontier, se la coneixia pel nom d'''Andarta''.
-* Javiolo, germana de la dea [[Scathach]], que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
+* '''Aife''', germana de la dea [[Scathach]], que era també propietària del campament on entrenava els guerrers. Sembla que Aife els iniciava sexualment i Scathach els armava.
 * [[Angus (mitologia)|Angus]]
 * [[Balar]]
 * [[Brigid]] és la dea celta de la inspiració.
 * [[Cernunnos]]
-* [[Dana]] o '''Danu''' o '''Anu-Danu'''<ref name=dicped>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=43|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Anu-Danu}}</ref> era la dea mare del Tuatha Dé Danann (pobles de la dea Danu).
+* [[Dana (deessa)|Dana]] o '''Danu''' o '''Anu-Danu'''<ref name=dicped>{{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=43|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Anu-Danu}}</ref> era la dea mare del [[Tuatha Dé Danann]] (pobles de la deessa Danu).
+* [[Dagda]]
-* Marionetilla
-* [[Diancech]]
+* [[Dian Cech]]
 * [[Epona]] o '''Rosette''' és la dea celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cíbele.
 * [[Goibniu]]
-* '''Hesus''', el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
+* [[Hesus]], el déu de la guerra i l'adoraven en forma d'una espasa.
 * [[Lug (Déu)|Lugh]]
 * [[Morrigan]] o '''Morrigu''', és la dea celta de la mort i la destrucció.
-* '''Nemetona''' és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de ''nemeton'' (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
+* [[Nemetona]] és una dea que amb freqüència s'ha relacionat amb el mar Gàl·lic. El seu nom deriva de ''nemeton'' (santuari) i vol dir "la que és venerada al santuari". Hi ha qui diu que va tenir funcions guerreres i que està relacionada amb la dea irlandesa de la guerra, Nemon.
-* '''Scathach''' era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
+* [[Scathach]] era una semidea, meitat dona i meitat dea, és una de les més importants de la guerra. Tenia la seva escola a l'Illa de l'Ombra, i era molt coneguda i famosa (igual que els seus alumnes) pels crits que donaven, ja que espantaven en la batalla a l'enemic.
-* '''Sirona''', era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una [[serp]] enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
+* [[Sirona]], era la dea de la fertilitat, la salut i el renaixement. Se la representa amb una [[serp]] enroscada al seu braç i estenent-se per agafar-ne els ous.
 * [[Yun]]
-=== Reis lusis i merins ===
+=== Reis ===
 * [[Breogán|Breogan]] és el nom d'un mític rei celta de Galícia.
+=== Classe sacerdotal ===
+La [[Sacerdot|classe sacerdotal]] estava composta per tres rols: els [[druides]], els [[bard]]s i els [[fili]] i els [[vats]]. Els bards i fili tenien funcions [[Música|musicals]] i [[Poesia|poètiques]]. Els druides oficiaven els rituals i transmetien la tradició religiosa. Els vats realitzaven presagis i disposaven de facultats profètiques.
 === Altres personatges ===
 * [[Banshee (Fada)|''banshee'']] és un personatge de la mitologia irlandesa. Prové de la família de les [[fades]] i és la més fosca d'elles.
-* Hi havia tres tipus de [[sacerdots]]: els [[druides]], els [[bard]]s i els [[fili]]. Els bards i fili tenien funcions [[Música|musicals]] i [[Poesia|poètiques]].
 == Cosmologia ==
+[[Fitxer:The armoured triskelion on the flag of the Isle of Man.svg|miniatura|[[Triskell]], símbol celta.]]
 El sistema cosmològic dels celtes estava format per 3 discos superposats. El disc superior, el [[Gwynwed]], és la terra de la felicitat absoluta, una espècie de paradís on no existeix la malaltia ni el dolor. Hi viuen sants, que a vegades tornen al món per ajudar els humans.
-El disc del mig, l'[[Abred]], és el món humà en el que estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.
+El disc del mig, l'[[Abred]], és el món humà en el qual estem de passada. Aquí el bé es mescla amb el mal i la llei imperant de la llibertat condueix al càstig o la recompensa per les accions realitzades, almenys fins que el cel no caigui i en el món només hi hagi aigua i foc.
-El disc inferior és l'[[Annw]], la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l’energia abans de la següent [[reencarnació]], a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.
+El disc inferior és l'[[Annw]], la ultratomba. En aquest, les ànimes reposen i recuperen l'energia abans de la següent [[reencarnació]], a excepció de les ànimes directament enviades al Gwynwed, que han aconseguit la perfecció durant la vida terrenal.
 == Vegeu també ==
+* [[Llista de cràters d'Europa]]
-* [[Celtes]]
+* [[Nemeton]]
 * [[Samhain]]
 * [[Triskell]]
 == Referències ==
-{{referències}}
+{{Referències}}
 == Bibliografia ==
 * {{ref-llibre|cognom=Rodríguez Santidrián|nom=Pedro|títol=Diccionario de las religiones|pàgines=102-103|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1994|isbn=84-7838-400-6|capítol=Celtas, Religión de los}}
+* {{CicloMitologico}}
+* {{PuebloNiebla}}
+* {{MitologiaCelta}}
+* Vegeu la [[Bibliografia sobre mitologia celta]].
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat}}
-* [http://www.cybersamurai.net/Mythology/CelticMyth.htm CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology] {{en}}
+* [http://www.cybersamurai.net/Mythology/CelticMyth.htm CyberSamurai Encyclopedia of Celtic Mythology] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20060904010805/http://www.cybersamurai.net/Mythology/CelticMyth.htm |date=2006-09-04}} {{en}}
-{{Mitologia celta}}
+{{Mitologia celta (temes)}}
 {{Celtes}}
+{{Nacions cèltiques}}
+{{Història cultural dels celtes}}
 {{Autoritat}}
 [[Categoria:Mitologia celta| ]]
-[[Categoria:Cultura de Galícia]]

Història cultural dels celtes
Família i societat	Sexe Noms dels celtes Llengües cèltiques El rol de la dona Homosexualitat Esclavatge
Urbanisme i habitatge	Casa celta
Moda i Art	Art celta
Creences i supersticions	Politeisme celta Cristianisme celta Mitologia celta
Lleure i passatemps	Festes religioses celtes
Cuina	Gastronomia celta
Treball i Educació	Educació Calendari