Karl Briul·lov: diferència entre les revisions

Karl Briul·lov
	; Karl Briul·lov (autoretrat), 1848. (1848)
Nom original	(ru) Карл Павлович Брюллов
Biografia
Naixement	Karl Pàvlovitx Briul·lov; Карл Павлович Брюллов; 12 desembre 1799 ; Sant Petersburg (Rússia)
Mort	11 juny 1852 (52 anys); Manziana (Itàlia)
Sepultura	cementiri protestant de Roma ; Grave of Karl Briullov (en)
Nacionalitat	Rússia
Formació professional	Acadèmia Imperial de les Arts
Formació	Acadèmia Imperial de les Arts (–1821)
Activitat
Camp de treball	Pintura
Ocupació	pintor, arquitecte, artista gràfic
Membre de	Accademia delle Arti del Disegno
Art	Pintura, Arquitectura
Gènere	Retrat i pintura d'història
Moviment	Neoclassicisme ; Romanticisme
Alumnes	Pimen Nikitich Orlov, Dmitry I. Bezperchy, Bogdan Willewalde i Aleksandr Agin
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1833) L'últim dia de Pompeia ;
Família
Família	Bryullov (en)
Cònjuge	Emilie Timm
Pare	Paul Bruleau
Premis
	(1821) Large gold medal of the Imperial Academy of Arts (en) ; Orde de sant Estanislau de 2a classe; Orde de Sant Vladímir, 4a classe; Orde de sant Estanislau de 3a classe; Orde de santa Anna de tercera classe ;

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 10:42, 6 març 2024

Karl Pàvlovitx Briul·lov o Brullov (en rus, Карл Па́влович Брюлло́в) (12 de desembre de 1799, Sant Petersburg – 11 de juny de 1852, Roma), anomenat Carlo Brulleau fins al 1822, va ser un pintor rus, considerat com la figura clau en la transició del neoclassicisme rus al romanticisme.

Biografia

Va néixer a Sant Petersburg, al si d'una família d'origen francès. Malgrat que havia estudiat a l'Acadèmia Imperial de les Arts (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar Rússia i va anar cap a Roma, on va treballar fins a 1835 com a retratista i pintor costumista. No obstant això, només assoleix la fama quan comença a pintar quadres històrics.

El seu treball més conegut, L'últim dia de Pompeia (1830-1833), és una vasta composició comparada per Puixkin i Gógol amb els millors treballs de Rubens i Van Dyck. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.

Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48), va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la Catedral de Sant Isaac, la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a Madeira el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a Itàlia. Va morir a Roma i va ser enterrat al Cimitero acattolico.

Obres

Un matí italià 1823
Un migdia italià 1827
La Gran Duquessa Helena Pàvlova i la seva filla, 1830
La genet 1832
Virsavia, 1832
L'últim dia de Pompeia 1833
Retrat d'Ivan Krilov 1839
Retrat de les germanes de Xixmarevi 1839

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Briul·lov

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{Infotaula persona
 | nom_naixement = Karl Pàvlovitx Briul·lov<br/>Карл Павлович Брюллов
-| nacionalitat  = [[Rússia]]
+| nacionalitat = [[Rússia]]
-| art           = [[Pintura]], [[Arquitectura]]
+| art = [[Pintura]], [[Arquitectura]]
-| moviment      = [[Neoclassicisme]] <br> [[Romanticisme]]
+| moviment = [[Neoclassicisme]] <br> [[Romanticisme]]
-| educacio      = [[Acadèmia Imperial de les Arts]]
+| educacio = [[Acadèmia Imperial de les Arts]]
 }}
-'''Karl Pàvlovitx Briul·lov''' o '''Brullov''' (en [[rus]]: ''Карл Па́влович Брюлло́в'' ) (12 de desembre de [[1799]], [[Sant Petersburg]] – 11 de juny de [[1852]], [[Roma]]), anomenat '''Carlo Brulleau''' fins al 1822, va ser un [[pintor]] [[Rússia|rus]], considerat com la figura clau en la transició del [[neoclassicisme]] rus al [[romanticisme]].
+'''Karl Pàvlovitx Briul·lov''' o '''Brullov''' (en [[rus]], ''Карл Па́влович Брюлло́в'') (12 de desembre de [[1799]], [[Sant Petersburg]] – 11 de juny de [[1852]], [[Roma]]), anomenat '''Carlo Brulleau''' fins al 1822, va ser un [[pintor]] [[Rússia|rus]], considerat com la figura clau en la transició del [[neoclassicisme]] rus al [[romanticisme]].
 == Biografia ==
-Va néixer a [[Sant Petersburg]], al si d'una família d'origen [[francès]]. Malgrat haver estudiat a l'[[Acadèmia Imperial de les Arts]] (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com a una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar [[Rússia]] i va partir cap a [[Roma]], on va treballar fins a 1835 com a retratista i [[pintura de gènere|pintor costumista]]. No obstant això, només assoliria la fama quan va començar a realitzar quadres històrics.
+Va néixer a [[Sant Petersburg]], al si d'una família d'origen [[francès]]. Malgrat que havia estudiat a l'[[Acadèmia Imperial de les Arts]] (1809-21), Briul·lov mai no va acollir completament l'estil clàssic ensenyat pels seus mentors, i promogut pel seu germà, Aleksandr Briul·lov. Després de reconèixer-se a si mateix com una figura prometedora i de finalitzar la seva educació, va deixar [[Rússia]] i va anar cap a [[Roma]], on va treballar fins a 1835 com a retratista i [[pintura de gènere|pintor costumista]]. No obstant això, només assoleix la fama quan comença a pintar quadres històrics.
-[[Fitxer:Karl_Brullov_-_The_Last_Day_of_Pompeii_-_Google_Art_Project.jpg|miniatura|esquerra|L'últim dia de Pompeia, 1833]]
+[[Fitxer:Karl_Brullov_-_The_Last_Day_of_Pompeii_-_Google_Art_Project.jpg|miniatura|esquerra|[[L'últim dia de Pompeia (Karl Briul·lov)|L'últim dia de Pompeia]], 1833]]
-El seu treball més conegut ''L'últim dia de Pompeia'' (1830-1833), és una vasta composició comparada per [[Aleksandr Puixkin|Puixkin]] i [[Nikolai Gógol|Gógol]] amb els millors treballs de [[Peter Paul Rubens|Rubens]] i [[Anton van Dyck|Van Dyck]]. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.
+El seu treball més conegut, ''[[L'últim dia de Pompeia (Karl Briul·lov)|L'últim dia de Pompeia]]'' (1830-1833), és una vasta composició comparada per [[Aleksandr Puixkin|Puixkin]] i [[Nikolai Gógol|Gógol]] amb els millors treballs de [[Peter Paul Rubens|Rubens]] i [[Anton van Dyck|Van Dyck]]. Això creà sensació a Itàlia i va establir en Briul·lov com un dels millors pintors europeus del seu temps. Després de completar el seu treball, va tornar triomfalment a la capital russa, on va fer molts amics entre l'aristocràcia i l'elit intel·lectual, i a més va obtenir un lloc d'elevat rang a l'Acadèmia Imperial de les Arts.
-Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48) va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la [[Catedral de Sant Isaac]], la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el consell del seu metge, es va traslladar a [[Madeira]] el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a [[Itàlia]]. Va morir a Roma i va ser enterrat al [[Cimitero acattolico]].
+Mentre ensenyava a l'acadèmia (1836-48), va desenvolupar un estil de retrat que combinava proporcionalment la simplicitat neoclàssica amb una tendència romàntica, i la seva afició pel realisme era satisfeta amb un intrigant nivell de penetració psicològica. Mentre Briul·lov treballava a la cúpula de la [[Catedral de Sant Isaac]], la seva salut es va deteriorar de forma abrupta. Seguint el  consell del seu metge, es va traslladar a [[Madeira]] el 1849, i va romandre els últims tres anys de la seva vida a [[Itàlia]]. Va morir a Roma i va ser enterrat al [[Cimitero acattolico]].
 == Obres ==
@@ Línia 25: / Línia 25: @@
 Imatge:1832. BRULLOV VSADNICA1.jpg| La genet [[1832]]
 Imatge:Brullov Virsavia.jpg| Virsavia, [[1832]]
-Imatge:Karl_Brullov_-_The_Last_Day_of_Pompeii_-_Google_Art_Project.jpg| L'últim dia de Pompeia [[1833]]
+Imatge:Karl_Brullov_-_The_Last_Day_of_Pompeii_-_Google_Art_Project.jpg| [[L'últim dia de Pompeia (Karl Briul·lov)|L'últim dia de Pompeia]] [[1833]]
 Imatge:Ivan Krylov.jpg| Retrat d'[[Ivan Krilov]] [[1839]]
 Imatge:1839. Brullov shishmarevy.jpg| Retrat de les germanes de Xixmarevi [[1839]]
 </gallery>
@@ Línia 36: / Línia 36: @@
 {{Autoritat}}
-{{ORDENA:Briullov, Karl}}
+{{ORDENA:Briullov, Karl}}
 [[Categoria:Arquitectes russos]]
 [[Categoria:Pintors del Neoclassicisme]]
 [[Categoria:Pintors del Romanticisme]]
-[[Categoria:Pintors russos]]
+[[Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Imperial de les Arts]]
+[[Categoria:Morts al Laci]]
+[[Categoria:Pintors de Sant Petersburg]]
+[[Categoria:Naixements del 1799]]
+[[Categoria:Morts el 1852]]

Registres d'autoritat	WorldCat BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) ULAN (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	Europeana (1)