Democràcia participativa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: des pels medis de comun -> des pels mitjans de comun |
m Eliminant redirecció plantilla |
||
| (28 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
[[Fitxer:Puertadelsol2011.jpg| |
[[Fitxer:Puertadelsol2011.jpg|miniatura|Fotografia aèria de la Puerta del Sol del 20 de maig.]] |
||
[[Fitxer:Movimiento 15M valencia 20-05-2011 - Fito Senabre.jpg| |
[[Fitxer:Movimiento 15M valencia 20-05-2011 - Fito Senabre.jpg|miniatura|[[Assemblea|Assemblea popular]] d'indignats el 19 de maig a València.]] |
||
[[Fitxer:Manifestacio22gener.jpg| |
[[Fitxer:Manifestacio22gener.jpg|miniatura|Manifestació en contra de les retallades socials]] |
||
[[Fitxer:Acampada Barcelona 27 de maig-Helicòpter Plaça Catalunya.JPG| |
[[Fitxer:Acampada Barcelona 27 de maig-Helicòpter Plaça Catalunya.JPG|miniatura|Helicòpter sobrevolant la plaça de Catalunya durant el desallotjament del [[27 de maig]] de [[2011]]]] |
||
'''Democràcia participativa''' és |
'''Democràcia participativa''' és un concepte ampli que sol referir-se a formes de [[democràcia]] on els [[ciutadans]] tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la [[democràcia representativa]]. Pot definir-se amb una major precisió com un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se, organitzar-se i decidir en [[assemblea]] de tal manera que puguin exercir una pressió i influència directa en les decisions polítiques i socials. |
||
==Moviment del 15-M== |
== Moviment del 15-M == |
||
Les [[Protestes d'Espanya de 2011–2012]] (conegudes com ''Spanish Revolution'',<ref name="publico_revolution">{{ |
Les [[Protestes d'Espanya de 2011–2012]] (conegudes com a ''Spanish Revolution'',<ref name="publico_revolution">{{ref-web|url=http://www.publico.es/espana/376892/la-spanish-revolution-se-extiende-de-la-puerta-del-sol-a-todo-el-pais-elecciones2011 |títol=La 'spanish revolution' se extiende de la Puerta del Sol a todo el país |cognom=Requena |nom=Ana |editor=[[Público (diari espanyol)|Público]] |data=18 de maig del 2011 |consulta=22 de juny de 2011 |llengua=castellà}}</ref> ''Moviment del 15-M'' o dels ''Indignats''<ref name="ara_indignats">{{ref-web|url=http://www.ara.cat/societat/moviment-dels-Indignats-sesten-mon_0_483552648.html |títol=El moviment dels Indignats s'estén per tot el món |editor=[[diari Ara]] |data=19 de maig de 2011 |consulta=19 de maig de 2011}}</ref>) van ser una sèrie de protestes ciutadanes [[No-violència|pacífiques]] que reivindicaren un canvi radical en la [[Política d'Espanya|política espanyola]] i la seva societat. Els manifestants, etiquetats com a "indignats", consideraven que els partits polítics ni els representaven ni prenien mesures pensant en l'interès de la població, i veien que el futur que els esperava era totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.<ref name="elpais_15m">{{ref-web|url=http://politica.elpais.com/politica/2011/05/16/actualidad/1305578500_751064.html |títol=Movimiento 15-M: los ciudadanos exigen reconstruir la política |cognom=Alcaide |nom=Soledad |editor=[[El País]] |data=17 de maig del 2011 |consulta=4 de juny de 2011 |llengua=castellà}}</ref> |
||
Comparades amb la "[[Protestes dels països àrabs de 2010-2011|Primavera Àrab]]" i el [[Maig francès|Maig del 68]],<ref name="bbc_egypt">{{ |
Comparades amb la "[[Protestes dels països àrabs de 2010-2011|Primavera Àrab]]" i el [[Maig francès|Maig del 68]],<ref name="bbc_egypt">{{ref-web|url=http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-13437819 |títol=Spanish youth rally in Madrid echoes Egypt protests |editor=[[BBC News]] |data=18 de maig del 2011 |consulta=4 de juny de 2011 |llengua=anglès}}</ref> es van inicial el [[15 de maig]] amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les [[Eleccions municipals espanyoles de 2011|eleccions municipals]] i [[Eleccions autonòmiques espanyoles de 2011|autonòmiques espanyoles]] del 22 de maig.<ref name="convocatòries">{{ref-web |url=http://www.democraciarealya.es/?page_id=580 |títol=Convocatòries |editor=¡Democracia Real YA! |llengua=castellà |consulta=2011-06-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110618052911/http://www.democraciarealya.es/?page_id=580 |arxiudata=2011-06-18}}</ref> Es consideren un moviment [[No-violència|no-violent]],<ref name="bbc_egypt"/> [[revolució no-violenta|revolucionari]] i [[polític]], tot i que apartidista (de cap partit polític),<ref name="apartidista">{{ref-web|url=http://www.europapress.es/sociedad/noticia-movimiento-15m-insite-son-apartidistas-20110523121238.html |títol=El movimiento 15M insite en que son "apartidistas" |editor=[[Europa Press]] |data=23 de maig de 2011 |consulta=5 de juny de 2011 |llengua=castellà}}</ref> que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies.<ref name="elmundo1">{{ref-web|url=http://www.elmundo.es/elmundo/2011/05/17/madrid/1305655963.html |títol=Miles de personas toman las calles y pasan la noche en la Puerta del Sol |editor=[[El Mundo]] |data=18 de maig de 2011 |llengua=castellà}}</ref> |
||
Les propostes es treballen en grups de treball anomenats ''comissions'', que de vegades poden estar compostes de subcomissions per a realitzar treballs més concrets, i a les [[assemblea|assemblees]], on es troba tothom i [[vot]]a totes les decisions.<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/comissions/ Assemblea, commissions i subcomissions dels indignats a Barcelona] {{ca}}</ref> A cada reunió es canvien les persones encarregades d'apuntar els torns, de comptar els vots, etc. Les comissions reuneixen per temes (per exemple referents a la corrupció política, al pagament d'hipoteques, l'agricultura i l'alimentació, etc.) i hi participen també altres entitats i organitzacions, que de vegades poden aportar molta feina ja començada amb anterioritat. Existeixen també comissions de |
Les propostes es treballen en grups de treball anomenats ''comissions'', que de vegades poden estar compostes de subcomissions per a realitzar treballs més concrets, i a les [[assemblea|assemblees]], on es troba tothom i [[vot]]a totes les decisions.<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/comissions/ Assemblea, commissions i subcomissions dels indignats a Barcelona] {{ca}}</ref> A cada reunió es canvien les persones encarregades d'apuntar els torns, de comptar els vots, etc. Les comissions reuneixen per temes (per exemple referents a la corrupció política, al pagament d'hipoteques, l'agricultura i l'alimentació, etc.) i hi participen també altres entitats i organitzacions, que de vegades poden aportar molta feina ja començada amb anterioritat. Existeixen també comissions de caràcter "pràctic", per exemple per a organitzar la logística o la neteja de les places. També s'usen fòlrums per internet i grups de xarxes socials en línia. Es crea documentació<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/documents/ Domuments públics dels indignats de Barcelona] {{ca}}</ref> de la qual es millora la [[qualitat]] constantment segons els principis d'[[excel·lència]], amb les coses apreses de manera continuada i usant eines aportades per tots els participants, des de les [[eines d'Ishikawa]] dels enginyers a la [[comunicació no verbal]] d'actors i ballarins, passant per les aportades per psicòlegs, treballadors socials, gent gran, etc. |
||
La idea és aconseguir objectius de mínims, aprovats per [[consens]],<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/demandes/ Demandes de mínims a Barcelona]</ref> i intentar que es puguin dur a terme fent pressió social per mitjà de referèndums populars, per exemple, o fent servir altres eines [[democràcia|democràtiques]] poc explotades fins ara, com és el cas, entre d'altres, de |
La idea és aconseguir objectius de mínims, aprovats per [[consens]],<ref>[http://acampadabcn.wordpress.com/demandes/ Demandes de mínims a Barcelona]</ref> i intentar que es puguin dur a terme fent pressió social per mitjà de referèndums populars, per exemple, o fent servir altres eines [[democràcia|democràtiques]] poc explotades fins ara, com és el cas, entre d'altres, de la [[Iniciativa Legislativa Popular]]. Les comissions estan formades per tota persona interessada en el tema, ja sigui per estar afectada, per ser una experta en ell, per treballar o estar en contacte amb algú o alguna entitat que pot aportar dades o descriure i explicar qualsevol detall dels processos implicats, etc. Una de les maneres de compartir documents oficials o no que puguin aportar informació és mitjançant l'ús de [[WikiLeaks]] i els ''[[Anonymous (comunitat)|Anonymous]]'', tot i que no és l'únic. |
||
No hi ha representants ni [[portaveu]]s. S'emeten comunicats de premsa, s'ha fet algun [[manifest]] i les idees exposades són lliures i a l'abast de tothom per internet. Les persones contactades pels mitjans de comunicació parlen sempre a títol personal i mai en nom de ningú altre. Fins |
No hi ha representants ni [[portaveu]]s. S'emeten comunicats de premsa, s'ha fet algun [[manifest]] i les idees exposades són lliures i a l'abast de tothom per internet. Les persones contactades pels mitjans de comunicació parlen sempre a títol personal i mai en nom de ningú altre. Fins al 12 de juny les càmeres de televisió de tots els mitjans podien gravar les assemblees però en algunes places es va decidir deixar de permetre-ho precisament per a evitar que els mitjans assignin "portaveus" o "líders" entre les persones que parlin i per a preservar la seva intimitat. |
||
Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jeràrquica) cosa que permet, entre |
Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jeràrquica) cosa que permet, entre altres coses, comparar les diferents situacions entre diferents països o aspirar a modificacions legals a nivell d'[[Unió Europea]]. [[Islàndia]] a partir de [[2008]] i fins a l'actualitat, amb el seu president jutjat per mala gestió, es considera un model a seguir a tots els països. A França també es parla, a més, del model de la [[Comuna de París]]; i a Espanya, especialment a Catalunya, de l'[[anarquisme]]. Molts dels suggeriments proposats pels "indignats" als Països Catalans s'apliquen des de fa anys a altres països o coincideixen amb propostes pràctiques i factibles (no només teòriques) d'experts i acadèmics.<ref>[http://www.publico.es/especial/indignados/21-ideas-inspiradas-en-el-15m.php 21 idees del 15-M] de Pere Rusinol, publicat a ''Publico'', 5 de maig de [[2011]] {{es}}</ref> |
||
Actualment el moviment té noms diversos, fent referència a la [[revolució]], a les [[acampada|acampades]], a les [[plaça|places]] o als [[dignitat|indignats]], però es vol desmarcar de ''[[¡Democracia Real YA!]]'', nom amb el qual ja existeix un partit polític que, malgrat el nom, no té res a veure amb el moviment. |
Actualment el moviment té noms diversos, fent referència a la [[revolució]], a les [[acampada|acampades]], a les [[plaça|places]] o als [[dignitat|indignats]], però es vol desmarcar de ''[[¡Democracia Real YA!]]'', nom amb el qual ja existeix un partit polític que, malgrat el nom, no té res a veure amb el moviment. |
||
== La democràcia participativa des de l'esquerra == |
== La democràcia participativa des de l'esquerra == |
||
En els últims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democràcia que vagi substituint a la [[democràcia representativa]]. Aquest model de democràcia estaria basat no només en la celebració de referèndums per a la presa de decisions importants concretes, sinó que preveu a més la instauració de mecanismes com assemblees de barris o [[Pressupost participatiu|pressupostos participatius]] on la ciutadania tingui un paper més actiu a la presa de decisions. Aquest model rep el nom de |
En els últims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democràcia que vagi substituint a la [[democràcia representativa]]. Aquest model de democràcia estaria basat no només en la celebració de referèndums per a la presa de decisions importants concretes, sinó que preveu a més la instauració de mecanismes com assemblees de barris o [[Pressupost participatiu|pressupostos participatius]] on la ciutadania tingui un paper més actiu a la presa de decisions. Aquest model rep el nom de '''democràcia participativa'''. |
||
Altres formes de democràcia són: |
Altres formes de democràcia són: |
||
*[[Democràcia deliberativa]] |
* [[Democràcia deliberativa]] |
||
*[[Democràcia sense partits]] |
* [[Democràcia sense partits]] |
||
*[[Democràcia popular]] |
* [[Democràcia popular]] |
||
*[[Democràcia orgànica]] |
* [[Democràcia orgànica]] |
||
*[[Democràcia soviètica]] |
* [[Democràcia soviètica]] |
||
*[[Democràcia representativa]] |
* [[Democràcia representativa]] |
||
==Referències== |
== Referències == |
||
{{Referències}} |
{{Referències}} |
||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
* [[Autogestió]] |
* [[Autogestió]] |
||
* [[Partitocràcia]] |
* [[Partitocràcia]] |
||
{{Glossari de les ciències polítiques}} |
|||
{{democràcia}} |
|||
{{ORDENA:Democracia Participativa}} |
{{ORDENA:Democracia Participativa}} |
||
[[Categoria:Democràcia]] |
[[Categoria:Democràcia directa]] |
||
Revisió de 21:35, 1 abr 2023
Democràcia participativa és un concepte ampli que sol referir-se a formes de democràcia on els ciutadans tenen una major participació en la presa de decisions polítiques que la que els atorga tradicionalment la democràcia representativa. Pot definir-se amb una major precisió com un model polític que facilita als ciutadans la seva capacitat d'associar-se, organitzar-se i decidir en assemblea de tal manera que puguin exercir una pressió i influència directa en les decisions polítiques i socials.
Moviment del 15-M
[modifica]Les Protestes d'Espanya de 2011–2012 (conegudes com a Spanish Revolution,[1] Moviment del 15-M o dels Indignats[2]) van ser una sèrie de protestes ciutadanes pacífiques que reivindicaren un canvi radical en la política espanyola i la seva societat. Els manifestants, etiquetats com a "indignats", consideraven que els partits polítics ni els representaven ni prenien mesures pensant en l'interès de la població, i veien que el futur que els esperava era totalment incert i més difícil del que s'havien trobat les generacions anteriors.[3]
Comparades amb la "Primavera Àrab" i el Maig del 68,[4] es van inicial el 15 de maig amb una convocatòria inicial a 58 ciutats d'arreu d'Espanya, dies abans de les eleccions municipals i autonòmiques espanyoles del 22 de maig.[5] Es consideren un moviment no-violent,[4] revolucionari i polític, tot i que apartidista (de cap partit polític),[6] que està format per joves, gent gran i fins i tot famílies.[7]
Les propostes es treballen en grups de treball anomenats comissions, que de vegades poden estar compostes de subcomissions per a realitzar treballs més concrets, i a les assemblees, on es troba tothom i vota totes les decisions.[8] A cada reunió es canvien les persones encarregades d'apuntar els torns, de comptar els vots, etc. Les comissions reuneixen per temes (per exemple referents a la corrupció política, al pagament d'hipoteques, l'agricultura i l'alimentació, etc.) i hi participen també altres entitats i organitzacions, que de vegades poden aportar molta feina ja començada amb anterioritat. Existeixen també comissions de caràcter "pràctic", per exemple per a organitzar la logística o la neteja de les places. També s'usen fòlrums per internet i grups de xarxes socials en línia. Es crea documentació[9] de la qual es millora la qualitat constantment segons els principis d'excel·lència, amb les coses apreses de manera continuada i usant eines aportades per tots els participants, des de les eines d'Ishikawa dels enginyers a la comunicació no verbal d'actors i ballarins, passant per les aportades per psicòlegs, treballadors socials, gent gran, etc.
La idea és aconseguir objectius de mínims, aprovats per consens,[10] i intentar que es puguin dur a terme fent pressió social per mitjà de referèndums populars, per exemple, o fent servir altres eines democràtiques poc explotades fins ara, com és el cas, entre d'altres, de la Iniciativa Legislativa Popular. Les comissions estan formades per tota persona interessada en el tema, ja sigui per estar afectada, per ser una experta en ell, per treballar o estar en contacte amb algú o alguna entitat que pot aportar dades o descriure i explicar qualsevol detall dels processos implicats, etc. Una de les maneres de compartir documents oficials o no que puguin aportar informació és mitjançant l'ús de WikiLeaks i els Anonymous, tot i que no és l'únic.
No hi ha representants ni portaveus. S'emeten comunicats de premsa, s'ha fet algun manifest i les idees exposades són lliures i a l'abast de tothom per internet. Les persones contactades pels mitjans de comunicació parlen sempre a títol personal i mai en nom de ningú altre. Fins al 12 de juny les càmeres de televisió de tots els mitjans podien gravar les assemblees però en algunes places es va decidir deixar de permetre-ho precisament per a evitar que els mitjans assignin "portaveus" o "líders" entre les persones que parlin i per a preservar la seva intimitat.
Les assemblees de les places estan en contacte permanent i organitzades en forma de xarxa horitzontal (no jeràrquica) cosa que permet, entre altres coses, comparar les diferents situacions entre diferents països o aspirar a modificacions legals a nivell d'Unió Europea. Islàndia a partir de 2008 i fins a l'actualitat, amb el seu president jutjat per mala gestió, es considera un model a seguir a tots els països. A França també es parla, a més, del model de la Comuna de París; i a Espanya, especialment a Catalunya, de l'anarquisme. Molts dels suggeriments proposats pels "indignats" als Països Catalans s'apliquen des de fa anys a altres països o coincideixen amb propostes pràctiques i factibles (no només teòriques) d'experts i acadèmics.[11]
Actualment el moviment té noms diversos, fent referència a la revolució, a les acampades, a les places o als indignats, però es vol desmarcar de ¡Democracia Real YA!, nom amb el qual ja existeix un partit polític que, malgrat el nom, no té res a veure amb el moviment.
La democràcia participativa des de l'esquerra
[modifica]En els últims anys han anat apareixent moviments d'esquerra que defensen un model de democràcia que vagi substituint a la democràcia representativa. Aquest model de democràcia estaria basat no només en la celebració de referèndums per a la presa de decisions importants concretes, sinó que preveu a més la instauració de mecanismes com assemblees de barris o pressupostos participatius on la ciutadania tingui un paper més actiu a la presa de decisions. Aquest model rep el nom de democràcia participativa.
Altres formes de democràcia són:
- Democràcia deliberativa
- Democràcia sense partits
- Democràcia popular
- Democràcia orgànica
- Democràcia soviètica
- Democràcia representativa
Referències
[modifica]- ↑ Requena, Ana. «La 'spanish revolution' se extiende de la Puerta del Sol a todo el país» (en castellà). Público, 18-05-2011. [Consulta: 22 juny 2011].
- ↑ «El moviment dels Indignats s'estén per tot el món». diari Ara, 19-05-2011. [Consulta: 19 maig 2011].
- ↑ Alcaide, Soledad. «Movimiento 15-M: los ciudadanos exigen reconstruir la política» (en castellà). El País, 17-05-2011. [Consulta: 4 juny 2011].
- ↑ 4,0 4,1 «Spanish youth rally in Madrid echoes Egypt protests» (en anglès). BBC News, 18-05-2011. [Consulta: 4 juny 2011].
- ↑ «Convocatòries» (en castellà). ¡Democracia Real YA!. Arxivat de l'original el 2011-06-18. [Consulta: 25 juny 2011].
- ↑ «El movimiento 15M insite en que son "apartidistas"» (en castellà). Europa Press, 23-05-2011. [Consulta: 5 juny 2011].
- ↑ «Miles de personas toman las calles y pasan la noche en la Puerta del Sol» (en castellà). El Mundo, 18-05-2011.
- ↑ Assemblea, commissions i subcomissions dels indignats a Barcelona (català)
- ↑ Domuments públics dels indignats de Barcelona (català)
- ↑ Demandes de mínims a Barcelona
- ↑ 21 idees del 15-M de Pere Rusinol, publicat a Publico, 5 de maig de 2011 (castellà)
Vegeu també
[modifica]- Candidatura d'Unitat Popular (CUP), partit polític català que defensa la democràcia participativa i l'aplica als plens municipals mitjançant els seus regidors.
- Protestes d'Espanya del 2011
- The Take, documental del 2004 sobre aquest tema
- Moviment autònom
- Municipalisme llibertari
- Assemblea
- Autogestió
- Partitocràcia
Lèxic de la Democràcia | |
|---|---|
| Tipus | Anticipatòria • Apartidària • Atenesa • Base • Cel·lular • Consensual • Delegada • Deliberativa • Demarquia • Directa • Econòmica • Guiada • Inclusiva • Indirecta • Liberal • Llibertària • Líquida • Oclocràcia • Orgànica • Participativa • Radical • Religiosa • Representativa • Semidirecta • Sociocràcia • Soviètica • Totalitària • Virtual |
| Altres | |