Urna ceràmica

Una urna ceràmica és un vas fet d'argila o fang cuit, i usat per a guardar les restes o cendres d'un difunt després de la seua incineració. Es descriu com a atuell de boca ampla, coll curt, ventre ampli i tapa. Al llarg del temps s'han fabricat urnes de molt diverses formes,[2] ja des dels primers enterraments cerimonials, arribant a donar nom a cultures prehistòriques com l'anomenada cultura dels camps d'urnes, datada de finals de l'edat del bronze i en l'inici de l'edat del ferro a Europa.

Tipus d'urnes ceràmiques durant el període de la cultura dels camps d'urnes

Els camps d'urnes

És una cultura situada entre 1300 i 750 ae, pren el nom dels ritus d'incineració i arribà a la península Ibèrica a través dels Pirineus baixant per les valls lleidatanes pels rius Segre i Cinca; els aixovars són semblants als trobats en jaciments del Baix Aragó i la vall de l'Ebre. N'és representativa la ceràmica «acanalada» amb bandes de solcs estriats.

Entre les necròpolis més importants poden citar-se:

als Països Catalans:

la d'Espolla, amb més de 200 urnes; la de Punta del Pi al Port de la Selva; la de la Penya Negra de Crevillent.

a la Meseta Central

Las Cogotas (Cardeñosa, Àvila) i La Osera (Chamartín, Àvila), els atuells de les quals «presenten incrustacions d'argila blanca que formen decoracions».

a Andalusia

al vessant occidental urnes amb decoració puntejada, i a l'oriental urnes llises i brunyides.

presència de ceràmica negra en tots els focus.

Tipologia celtibera mesetària

Esqueixats –per la seua entitat quantitativament menor– de la important representació de les necròpolis de «camps d'urnes» (o d'incineració en urna) al nord-oest de la península Ibèrica agermanat amb el focus del Llenguadoc, alguns especialistes han estudiat els escassos jaciments localitzats a la Meseta Central.

Característiques comunes –en l'aspecte ceràmic i dins de l'espai d'estudi arqueològic– amb els camps d'urnes del nord-est peninsular són:

1. «urna amb tapadora com a element del ritu»
2. atuells no necessàriament troncocònics sinó «adaptats als bols de vora alta de tradició meridional»
3. aixovars de polseres decorades o acabades en boles, torques, passadors de collarets, fíbules de doble ressort, grans d'or, bronze, vidre i cornalina; tot això amb datació posterior als s. VIII-VII ae.

Un altre focus estudiat, el constitueixen les necròpolis celtiberes de l'Alt Duero-Alt Xaló-Carrascosa I, localitzades al llarg del sistema Ibèric i zones orientals de la Meseta. L'aixovar ceràmic inclou urnes cineràries, sovint amb tapadora, i de vegades acompanyades del vas d'ofrenes. Morfològicament, són atuells llisos, amb peu o base plana i «amb tendència general a perfils en forma de ‘S'». Pot apreciar-se una decoració de formes circulars o rectangulars perforades horitzontalment (i amb molta menys freqüència decoració acanalada), sens dubte relacionada amb els «CU del NE» de les fases del ferro, en l'ocàs d'aquesta cultura.

Tipologia grega

Dels diferents recipients d'ús cerimonial de l'antiga Grècia clàssica, pot destacar-se el pitos, gran atuell amb forma de tenalla usada en el comerç i emmagatzematge d'oli, gra... i com a «receptacle d'enterrament». S'ha localitzat arqueològicament a les necròpolis dels assentaments hel·lens de la Mediterrània.

Tipologia precolombina

Urna funerària zapoteca al Museu Britànic

Les civilitzacions ameríndies aporten prototips singulars d'urnes antropomorfes d'argila com l'atuell antropomorf maia Kinich Ahau datat entre 600 - 900 de, durant el període clàssic tardà mesoamericà; o les urnes zapoteques, com la datada entre 200 ae i 800 de, d'aquest mateix període esmentat, o la del Gran Jaguar, ambdues trobades al jaciment arqueològic de Mont Albán, situat a 10 km de la ciutat d'Oaxaca de Juárez.

Ús al segle XXI

L'ús cerimonial d'urnes d'argila continua viu en els ritus funeraris d'alguns pobles en diferents indrets del món. Així, per exemple, a Àsia, entre els bouyei, minoria ètnica dins de la República Popular Xinesa. Quan un bouyei mor, el sacerdot fixa la data del funeral. Aquest dia se sacrifica un toro i es realitza una cerimònia d'"obertura del camí". El festeig fúnebre que porta el cadàver fins a la tomba s'acompanya amb música de tambors i banyes. Durant el funeral es crema encens i diners. Tres anys després del funeral, les restes són desenterrades per col·locar-se en una urna d'argila que tornarà a ser enterrada.

Tipus d'urnes de l'antiguitat

• 
  Urna amb tapa de 26 x 5,5 cm. Ceràmica romana de Cartago, Tunísia
• 
  Urna precolombina antropomorfa, de 49 x 34 cm. Regió amazònica del Brasil
• 
  Urna egípcia del període ptolemaic, al Museu Cívic de Bolonya
• 
  Urna ibera de 20 cm de diàmetre amb tapa i anses, cap a 500-450 ae al Museu de Jaén

Vegeu també

• Ceràmica prehistòrica

Bibliografia

• Caro Bellido, Antonio. Diccionario de términos cerámicos y de alfarería. Cádiz: Agrija Ediciones, 2008. ISBN 84-96191-07-9. 
• Blasco, Mª Concepción. El Bronce final. primera. Madrid: Editorial Síntesis, 1993. ISBN 84-7738-195-X. 
• Sempere Ferràndiz, , Emili. Historia y arte en la cerámica de España y Portugal. Barcelona, Les Puntxes, 2006. ISBN 978-84-611-3612-4.